La Revolució de 1868 a Salt (1a. part)

Les eleccions d’octubre

“(…) insiguiendo lo dispuesto por la Muy Yltre. Junta de la Provincia según el suplemento del Boletín Oficial extraordinàrio, recivido en este Pueblo el lunes diez y nueve del mismo, se á prosedido en las Elecciones para cargos municipales, y siendo como las nueve de la mañana reunidos los electores (…)

Així començava la sessió del Ple de l’Ajuntament de Salt del dia 20 d’octubre de 1868, fa exactament 140 anys, segons consta a l’acta registrada al Libro de Sesiones del Ayuntamiento del Pueblo de Salt correspondiente al año de 1868. Aquell dia se celebraven eleccions per designar els nous càrrecs a l’Ajuntament. Fem, però, una mica de memòria dels esdeveniments ocorreguts entre el setembre i l’octubre de l’any 1868.

Des del 1866 es vivia al país una desacceleració important de l’economia que, amb el temps, es va transformar en una greu crisi agrícola causada per sequeres i males collites que, unida a la crisi social i política, va portar als fets que van convergir en el destronament de la reina Isabel II.

Isabel era una nena quan va accedir al tro l’any 1833. Després de dues conflictives regències (una per part de la seva mare i l’altre pel general Espartero), va ser declarada major d’edat amb només 13 anys. El seu regnat va començar amb una etapa de modernització del país (expansió del ferrocarril, obertura d’universitats, important procés d’industrialització, etc.). Però a mitjans de la dècada dels 60 el descontentament contra el seu regnat es va fer general en tots els estrats socials. En teoria, la seva monarquia es basava en un sistema constitucional; en teoria, perquè en la realitat la Constitució era paper mullat: s’ignorava per costum i la representació popular a les Corts era inexistent.

Aquest fet, unit a la important crisi, va fer que el 17 de setembre de 1868, un típic pronunciamiento (aixecament militar en contra del partit que detenia el poder en el govern de torn) del general Juan B. Topete, ocorregut a Cadis, es transformés, en molt poques hores, en una autèntica revolució en implicar-s’hi tots els estaments socials: els militars, els burgesos i les classes populars. Va ser la Revolució de 1868 o, popularment coneguda com La Gloriosa.

El govern de Madrid no va saber reaccionar a temps i la monarquia d’Isabel II van trontollar perillosament, ferida de mort. El 19 de setembre, un mes abans de les eleccions a Salt, es va nomenar la Junta revolucionària que controlava la ciutat de Cadis i a la qual es van anar sumant ciutats com Sevilla, Màlaga, Almeria, Cartagena, Madrid, etc. Cada ciutat tenia la seva pròpia junta. Barcelona també, però aquesta junta, a diferència de les altres, estava integrada per polítics professionals i també per obrers.

El resultat de tot això va ser la desintegració de la monarquia d’Isabel II en menys de quinze dies. El 30 de setembre la reina feia les seves maletes i se n’anava a un exili daurat a París.

A Salt es deuria estar a l’expectativa dels esdeveniments perquè el mes de setembre del 1868 no es va celebrar cap sessió de l’Ajuntament. La darrera havia estat el 19 d’agost on s’havia tractat el tema de les obres de millora dels camins. Però el 17 d’octubre, amb la reina ja a França, el general Prim, un dels instigadors de La Gloriosa, ordena la dissolució de totes les juntes de les ciutats per poder convocar unes Corts constituents que donessin forma legal al sistema polític sortit de la revolució i això els obliga a renovar tots els càrrecs polítics existents fins aleshores.

Amb aquestes ordres, el 20 d’octubre es va tornar a reunir l’Ajuntament de Salt en ple per portar a terme les eleccions municipals que venien dictades per la Junta Provincial mitjançant el Butlletí Oficial Extraordinari rebut al poble el dia abans.

Les eleccions va tenir lloc en un local cedit pel senyor Josep Ramis. Van votar-hi 32 homes i en va sortir escollit com a alcalde de Salt, amb dinou vots, el senyor Pedro Casademon; i com a tinent d’alcalde, també amb dinou vots, el senyor Jaime Bague. Els altres regidors eren Lamberto Arolas, Joaquin Barrera, Joan Vilá, Geronimo Casellas, Francisco Palmada i Jose Ciurana, d’una llista de 22 persones elegibles.

Les eleccions de desembre

Poc temps van tenir aquests nous regidors per acomodar-se en els seus respectius càrrecs. El nou govern de Madrid, presidit pel general Serrano, un altre dels instigadors del pronunciamiento de Cadis, va decretar que el 18 de desembre es celebressin noves eleccions municipals.

Era, el primer cop en la història d’Espanya, que tindrien lloc unes eleccions municipals amb el sistema de sufragi universal, directe i secret. Bé, no ens enganyem amb el concepte “universal”: a l’època significava per a tots els homes majors de 25 anys, les dones encara trigarien uns quants anys en poder votar.

La celebració de les eleccions no va ser fàcil: s’havia de rescatar una legislació de 1854 que mai abans no s’havia aplicat i que establia que el càrrec d’alcalde havia de ser plenament electiu. També s’havien de fer els censos per poder complir amb els nous requisits de sufragi i, amb només dos mesos, era gairebé impossible fer-los de forma rigorosa i que entressin tots els homes amb dret a vot.

A Barcelona es va trigar molt a poder-hi celebrar les eleccions, a Cadis es van fer al gener, a Màlaga hi va haver d’anar l’exèrcit. A Salt no. A Salt van tenir lloc el dia que tocava, el 18 de desembre de 1868.

A la llista de votants del Libro de Sesiones del Ayuntamiento del Pueblo de Salt correspondiente al año de 1868, trobem la següent inscripció: “Lista numerada y nominal de todos los vecinos de este Distrito que por reunir las circunstancias que exige el articulo 1º del Decreto sobre el ejercicio del sufragio universal, tienen adquirido el derecho á emitir sus sufragios para el nombramiento de Concejales en las Elecciones que deben verificarse del diez y ocho al veinte y uno del mes de Diciembre actual”. No obstant això, el nombre total de votants va ser només de 86 homes; en canvi, a les següents eleccions a la Junta Provincial del mateix any, la llista havia augmentat a 339 homes, amb la qual cosa hem de suposar que la llista dels censos s’anava revisant i actualitzant contínuament per incloure tots els homes amb dret a vot.

De resultat d’aquelles eleccions van cessar en el seu càrrec l’alcalde, Pedro Casademon i tots els regidors, Jaime Bague, Lamberto Arolas, Joaquin Barrera, Joan Vilá y Estade, Geroni Casellas, Joseph Ciurana, i van ser substituïts per Francisco Masdevall, que passaria a ser el nou alcalde i els regidors “Ysidro Auger, Tomas Ciurana, Jose Estañol, Jose Sola y por mi, Manuel Pairó, Baudilio Bertran”. El secretari era José Ramis.

En el proper lliurament veurem com es va jurar la Constitució de 1869 a Salt i què va passar amb l’elecció del nou rei, Amadeu I.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s