La Revolució de 1868 a Salt (2a. part)

Ysabel II, Reina de España
Ysabel II, Reina de España. Gravat. Autor: Desconegut. 1833-1840. Arxiu Municipal de Salt.

La Constitució de 1869

“En el Pueblo de Salt á treinta de Junio del año mil ocho cientos sesenta y nueve. Reunidos: en el lugar de costumbre casa capitular ó salon de sesiones del mismo, el Sr. Alcalde D. Francisco Masdevall, individuos del Ayuntamiento y demas funcionarios, el Sr. Alcalde mandó á mi el infrascrito Secretario diese lectura del decreto inserto en el Boletin Oficial de la Provincia numero setenta y seis del viernes veinte y cinco del mismo (…)”

A partir de la Revolució del 68, La Gloriosa, s’intentarà crear a Espanya un sistema de govern revolucionari, conegut com el Sexenni Revolucionari, perquè aquesta va ser la seva duració: 6 anys, fins al 1874.

Les Corts espanyoles sorgides a partir de les eleccions del gener del 69, en les quals va votar el 70% dels electors, donaven un panorama dispers al parlament espanyol: progressistes (159); demòcrates (20); unionistes (69); republicans federals (69); republicans unitaris (2); carlistes (18); i isabelins o liberals moderats (14). Però el més important era l’aparició, per primera vegada a la vida parlamentària, dels republicans.

Una de les primeres tasques era redactar una nova Constitució que tindria un caire clarament lliberal. La Constitució de 1869 establia el sistema de sufragi universal masculí, la llibertat de premsa, d’associació i de reunió, la inviolabilitat de domicili i de correspondència, la llibertat d’ensenyament i de culte i establia la sobirania nacional en les Corts i que Espanya era una monarquia constitucional, amb la qual cosa s’havia de començar a pensar en buscar un nou rei.

El 30 de juny de 1869, es va reunir l’Ajuntament de Salt en una sessió plenària en la qual es va llegir el decret publicat en el Butlletí Oficial de la Província datat el dia 25 de juny que establia el jurament de la Constitució a tots els municipis.

“(…)se procedió al juramento de la Constitución, reciviendo el Regidor primero el juramento del Sr. Alcalde, y sucesivamente este lo recivió de los demas individuos del Ayuntamiento y funcionarios, y se levantó la sesión firmandola los individuos que saven firmar de que Certifico”.

És de suposar que, un a un, van anar fent el jurament. Seguidament tots els regidors, l’alcalde, el secretari i tres persones més que segurament eren els funcionaris als quals fa referència l’acta, dels quals només una era una dona, van signar l’acta que donava fe d’aquest requisit legal.

Un nou rei

La Constitució recollia que la forma de govern d’Espanya era la monarquia, i per tant, s’havia de buscar un rei que fos democràtic i que no aixequés inquietud en cap dels partits polítics. Sobretot, el govern tenia clar que no havia de ser de la dinastia borbònica, de la qual ja en tenien ben bé prou tots plegats.

Els candidats van ser diversos: el portuguès Ferran de Saxònia-Coburg-Gotha, que va rebutjar l’oferiment; Antoni d’Orleans, duc de Montpensier; l’alemany Leopold d’Hohenzollern-Sigmaringen; i el futur Alfons XII que no va ser acceptat per ser Borbó i fill d’Isabel II. Finalment, l’escollit va ser Amadeu I, duc d’Aosta i fill del monarca italià, Víctor Manuel II, amb 191 vots a favor, 101 en contra i 19 abstencions. El 2 de gener de 1871 va ser proclamat rei i ja des d’aquell mateix dia es va haver d’afrontar amb el rebuig dels carlistes, que volien com a rei Carles de Borbó i Àustria-Este; dels republicans, per raons ideològiques; de l’aristocràcia, perquè era estranger; de l’Església, perquè recolzava les desamortitzacions i del poble, perquè era incapaç d’aprendre el castellà.

A Salt es probable que Amadeu tampoc no hi despertés gaires simpaties perquè, així com es va fer una sessió extraordinària per jurar la nova Constitució, no se’n va fer cap per mostrar fidelitat al nou rei. L’única referència que trobem és a l’acta de la sessió ordinària del 28 de maig de 1871, en què l’alcalde de Salt, Francisco Masdevall, manifesta a l’Ajuntament: “la necesidad y en cierto modo obligación que se tiene de adquirir dos bustos del retrato de S.M. el Rey Dn. Amadeo Iº uno para colocar al Salon de sesiones del Ayuntamiento y otro en la audiencia del Juzgado municipal de este pueblo. Enterados de lo propuesto por el Sr. Presidente los concejales despues de una ligera discusión por unanimidad se Acordo: adquirir los mencionados dos retratos cuyo valor debera pagarse de la partida de imprevistos del actual presupuesto y en caso de no haber suficiente que se pague de la misma partida del presupuesto proximo venidero; acordandose al propio tiempo se remita copia de este acuerdo al M.Y.S. gobernador de la provincia para que se digne prestar su superior aprobacion a este acuerdo; como igualmente se remita otra copia a la Diputación para el mismo objeto.”

“Necessitat i, en certa manera, obligació”, no és una expressió que denoti alegria per tenir nou rei i menys si tenim en compte que per aprovar-ho hi va haver una “lleugera discussió”, els termes de la qual no hi queden reflectits. A més, deixen ben clar que s’ha de remetre còpia de l’acta al governador de la província i a la Diputació per tal que tinguin coneixement que a Salt es posarà el retrat del rei. Sembla que aquesta constància és el que més els importava.

I així com s’ha conservat a l’Arxiu un gravat de la reina Isabell II, els retrats d’Amadeu I han desaparegut.

Canvi de moneda

Un altre dels esdeveniments importants d’aquesta època va ser el canvi de moneda.

El 1737 es definia com a pesseta “la peça que val dos reals de plata de moneda provincial, formada de figura rodona”. I la primera que es va encunyar, va ser al 1808 a Barcelona amb un valor de 2 ½. Després de la proclamació d’Isabel II, el 1836 es va tornar a encunyar amb la inscripció i valor d’1 pesseta.

El 19 d’octubre de 1868, un decret del nou ministre d’Hisenda, Laureano Figuerola, implantava la pesseta com a moneda monetària nacional. La primera moneda va sortir al carrer al 1869, però a Salt no ens devia agradar aquesta nova moneda que equivalia a 4 rals perquè en les actes d’aquell temps es parla encara de rals:

“(…) que en los dias de la insurrección Republicana, se habia vigilado en las noches, y se gastó como unos dos cientos reales para dar de comer (…)”, (acta de la sessió del 19 de desembre de 1869)

No és fins al 1871, en l’acta de la sessió del 4 de juny, que trobem ja anomenades les pessetes:

“(…) se previene se satisfaga á Pedro Coll y Pol la cantidad de 500 pesetas que se le estan adeudando por razón de alquiler de las casas escuelas y salón de sesiones que se le tienen arrendados (…)”.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s