Riera Maçana o riera Massana?

Pergamí LL348. Fons Baró d'Algerri i marquès de Camps. AMS

Aquesta, potser, és la pregunta que ens han fet més cops a l’Arxiu Municipal: Maçana s’escriu amb ce trencada o amb dues esses?

La confusió s’ha agreujat més des que es va construir el barri de la Maçana, i sobretot després que l’Associació de veïns del barri adoptés la grafia Massana, amb dues S. No obstant aquesta confusió amb la dualitat de grafies ve de molts anys enrere.

En un treball encarregat a la Universitat de Girona, es va fer un estudi sobre els topònims saltencs i una part està dedicada a aquest tema. En aquest treball trobem que en uns mapes patrimonials del marquès de Camps del febrer de 1954, hi apareix com La Masana, amb una sola essa. També apareix amb aquesta grafia en el plànol geomètric-topogràfic de la propietat de Pere Coll i de Pol, del 2 de gener del 1868 fet per Juan Papell i Llenas. En mapes del cadastre de 1964, apareix com a Massana, així com també en el mapa de 1865 conservat a l’Arxiu Municipal de Salt. Al mapa topogràfic de Catalunya 1:10000 (334-4-1) hi apareix com a Riera de la Maçana.

Feta la recerca del topònim a l’Arxiu, trobem la referència més antiga a la riera en el pergamí número LL348 de l’1 de juliol de 1384: VENDA atorgada per Francesc Valentí, notari de Perpinyà, procurador de Pere Valentí, germà del primer i hereu de Pere Valentí, i Margarida, la seva esposa, de Salt, a favor de Berenguer Joan, domer de l’església de Salt, d’un camp situat a Salt, a prop del Sitjar, que afronta, a l’est, amb propietaris d’en Barrera de Salt; al sud, amb propietats del Sijar; a l’oest, amb terra d’en Martí Figuera, de Vilablareix; i al nord, amb terra d’en Bruguerol, de Vilablareix, mitjançant el torrent anomenat de la Maçana; pel preu de 13 lliures barceloneses de tern. El domini directe d’aquest camp pertany a la Comanda d’Aiguaviva de l’ordre de Jerusalem, a qui es paga un cens de 18 sous anuals, el dia de Sant Pere i Sant Feliu. Pere Mut, notari públic de Girona. (Castells, N. i Colomer, M. A. “Els pergamins de l’arxiu del marquès de Camps“. Salt, 1999). La grafia en aquest pergamí és clara: Maçana.

També vam fer la consulta al Consorci de Normalització Lingüística i ens van dir que és més correcte escriure-ho amb ce trencada que amb doble essa.

La resolució definitiva al conflicte va produir-se el 18 de juliol de 2005, quan el Ple ordinari de l’Ajuntament de Salt, basant-se en testimonis orals i amb l’estudi realitzat per la Universitat de Girona, va aprovar els topònims geogràfics del sòl no urbanitzable del municipi, en els quals hi havia el de la Riera Maçana.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s