La Setmana Tràgica a Salt

Acta del Ple del 29 d'agost de 1909

El mes de juliol de 2009 es va commemorar el centenari de la revolta antimilitarista i anticlerical que va trasbalsar el país durant vuit dies i que va ser coneguda com la Setmana Tràgica.

La Setmana Tràgica a Catalunya

El 9 de juliol de 1909 s’encetà una operació per protegir el ferrocarril del Rif (Marroc) i que amagava en realitat una reactivació de l’aventura colonial marroquina per part del govern espanyol de Maura, ja que l’any anterior s’havien descobert unes mines a la zona propietat d’una societat amb capital espanyol.

El ministre de la Guerra, el general Linares, va decidir enviar a l’Àfrica una expedició de més de 40 mil homes, la majoria reservistes amb responsabilitats familiars i que no es podien permetre el luxe de pagar els 6 mil rals que costava lliurar-se del servei. A més, gran part d’aquests homes eren catalans, la qual cosa s’interpretà com una mesura de càstig cap al Principat. Això, juntament amb el descontentament creixent de la societat i l’enduriment de les condicions de vida, va provocar que durant l’embarcament de les tropes al port de Barcelona es produïssin manifestacions antibel·licistes i incidents que es van estendre com la pólvora per tota la ciutat. Els aldarulls amb la policia eren diaris i l’ambient es radicalitzà de forma perillosa.

El 26 de juliol es convocà una vaga general contra la guerra en totes les principals ciutats de Catalunya i la violència es desfermà: es cremaren esglésies i convents i es declarà l’estat de guerra.

La protesta va desbordar els organitzadors i va agafar un caire insurreccional no previst. Els partits republicans no van voler prendre la direcció i la revolta, sense una orientació política i un lideratge clar, es convertí en un moviment caòtic i incoherent que va aïllar la ciutat de Barcelona de la resta del país.

El 30 de juliol l’exèrcit dominava la situació i el 2 d’agost la normalitat regnava pels carrers de la ciutat deixant darrere seu un resultat de 100 civils i 3 militars morts, gairebé dos mil processats per les jurisdiccions civil i militar, a més d’una forta repressió que inclogué l’execució de cinc persones, entre elles, Francesc Ferrer i Guàrdia.

Què va passar a Salt?

Aquests esdeveniments van tenir també la seva repercussió a la nostra vila: el 5 d’agost el jutge d’Instrucció del partit decretava processament i presó preventiva en contra de tres regidors de l’Ajuntament i els suspenia del càrrec de regidors. El Ple de l’Ajuntament va donar compte de la lectura de la comunicació del governador civil de la província en què manifestava el desig “a dichos señores concejales suspensos un pronto y feliz resultado en el sumario sobre sedición que les sigue y por el cual ha sido decretado el repetido procesamiento de los mismos”. La condemna va ser ratificada pel jutge militar de Girona.

Aquests tres regidors saltencs havien participat els dies 27 i 28 de juliol en uns disturbis que s’havien produït a la ciutat de Girona en contra de la guerra. El jutge els imputava el delicte d’“inducción a la deserción” ,“delito de sedición y desórdenes públicos”.

El 29 d’agost, el Ple de l’Ajuntament tornava a manifestar el seu suport als “mencionados compañeros de municipio, este cabildo les desea una rápida y feliz resolución del procesamiento de los mismos.”

Dos d’aquests regidors van ser reposats en el càrrec temps més tard: un, el 5 de juny de 1910; l’altre, tot i no tenir la data exacta, l’any 1913 ja el trobem com a regidor, i el tercer, pel que sembla, no es tornà a dedicar a la política i el trobem dedicat als seus negocis.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s