Salt en festes: any 1936

El 18 de juliol de 1936, la gent de Salt es va llevar, com qualsevol altre dia, sense saber que tot just s’encetava un dels períodes més cruents de la història recent del nostre país: la Guerra Civil. En aquells moments, potser, el que més preocupava els saltencs era el conflicte que es vivia a la fàbrica Coma Cros i que havia provocat la dimissió de l’alcalde, Manuel Termes.

Tot havia començat el 26 de juny quan el senyor Joan Coma i Cros es disposava a limitar la setmana laboral a 5 dies amb autorització del Departament de Treball de la Generalitat. Els treballadors, però, no hi estaven gens d’acord amb aquesta reducció de l’horari laboral ja que els representava una retallada en el sou. Els obrers van decidir tancar-se a la fàbrica fins que s’escoltessin les seves reivindicacions. Gràcies a l’actuació i mediació de l’alcalde, que es va comprometre a presentar una queixa a la Generalitat en què argumentava que l’aplicació de la reducció de la setmana de treball no havia estat feta de forma regular i que obeïa a represàlies per part del patró de la fàbrica, es va aconseguir una treva i els treballadors van abandonar la fàbrica mentre es feien les gestions per resoldre el conflicte.

Però el patró no s’avenia a raons i no cedia davant de ningú, ni tant sols del conseller de Treball de la Generalitat. Això va provocar que l’alcalde es veiés obligat a actuar “en concepte d’autoritat governativa” i a “intervenir coercitivament amb la força pública”. A Manuel Termes, però, delicat de salut, aplicar aquesta mesura el repugnava moralment, per això el 10 de juliol de 1936 va presentar la seva dimissió “irrevocable” del càrrec d’alcalde-president. Aquell mateix dia, es va donar l’encàrrec de l’Alcaldia a l’alcalde segon, el senyor Lluís Anglada i Subirós mentre demanaven al conseller de Governació de la Generalitat que es deleguessin les funcions d’ordre públic de Salt a una persona que no formés part de la corporació municipal.

Amb aquest buit de poder es trobava Salt quan va esclatar la Guerra Civil i no va ser fins el 18 d’agost que es va constituir un nou ajuntament. Amb tot, però, la vida continuava i la Festa Major era a punt de començar.

En l’escrit introductori al programa de la Festa Major no trobem cap referència als esdeveniments que vivia el país. En Pau Masó, que és qui el signa, fa una dissertació sobre la joventut i la vellesa a través dels diferents estils musicals de moda en cada moment. Això sí, no s’està d’acabar l’escrit amb una oda a la sardana que podria ser ben bé una oda al poble català.

En el programa de la festa trobem sardanes a diferents places amb les cobles L’AS d’Anglès, La Nova Harmonia, The Nightingale Boys; concerts i balls amb la Napoleon’s Band i la Melodian’s Orquestra o la Broadway’s Jazz; partits de futbol entre la U.E. Figueres i el S.E. Jovent d’Ara, i el Granollers S.C. i el Girona F.C.; i una cursa ciclista de 35 quilòmetres. No hi ha, però, l’Ofici Solemne de Festa Major a l’església parroquial; si més no, no surt reflectit en el programa. Eren temps molt convulsos per a l’Església.

Del 25 al 27 de juliol, els saltencs i els veïns de les poblacions properes van poder gaudir de tres dies de balls, esports, sardanes i concerts. En definitiva, d’una gran Festa Major que es convertiria en la darrera abans d’entrar de ple en el terror i la barbàrie d’una guerra cruel que mai hauria d’haver existit.

Article publicat originalment a La Farga – Revista de Salt núm. 22. Especial Festa Major any XXII

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s