Es perden els números romans?

Ens fem aquesta pregunta després de comprovar que comença a haver-hi molta gent que escriu els segles en nombres àrabs, o bé per desconeixement dels romans, o bé per influència del món anglosaxó.

A casa nostra, per tradició històrica, els números romans es fan servir sempre per indicar el segle, ja que s’han associat sempre a l’ús del temps. Abans, per exemple, també es feien servir per indicar les hores (només cal veure rellotges antics), els anys (MMXII = 2012), i fins i tot, era tradició escriure el nom dels mesos, de tal manera que una data s’escrivia de la manera següent: 29/XI/2012, és a dir, avui.

Any escrit en números romans en un document de l’Arxiu (MDCLXXXVIII = 1688)

En quant als segles, no és el mateix escriure: S. 21, que S. XXI. En el primer cas ens resultarà molt difícil entendre de què estem parlant. En el segon, de seguida sabrem que fa referència al segle vint-i-u.

Un altre ús tradicional dels números romans és per indicar l’ordinal en la successió dels títols nobiliaris. Per exemple, Benet XVI, Joan Carles I, etc. No direm mai Benet 16 o Joan Carles 1r.

Si no sabeu com es formen o llegeixen el números romans, és força senzill:

Són 7 lletres majúscules que corresponen a un número:

I = 1; V = 5; X = 10; L = 50; C = 100; D = 500; M = 1000

Només cal combinar-los i llegir-los.

Per exemple:

Si volem escriure 21, com no existeix el número 20, hem de posar dos 10 i afegir un 1: 10=X, 1=I, queda XXI.

Els números que sumen sempre van a la dreta(de l’1 al 3), els números que resten (el 4 i el 9), sempre van a l’esquerra. Ho veurem de seguida.

Si volem escriure 2: 1+1 = I+I = II

Si volem escriure 11: 10+1 = X+I = XI (Recordem que per sumar un número, aquest ha d’anar a la dreta, 10+1 = 11).

Si volem escriure 4, no escriure quatre 1 (mai s’escriuen més de tres símbols iguals seguits), agafem el 5 i li restem 1: 5-1 = IV = 4 (Recordem que hem dit que per restar, el número ha d’anar a l’esquerra, és a dir, al cinc (V), li hem restat un u (I)).

Veiem un altre exemple, el vint-i-nou: el nou es forma agafant un 10 i restant-li un 1 (10-1 = IX), ja només cal crear el 20 (X+X), quedarà de la següent manera: X+X+IX (10+10+9) = XXIX.

El mateix passa si volem escriure 40 (40 = 50-10 = XL) i per la resta 41, 42, 43, etc. s’ha d’afegir el número a la construcció XL (41=XLI, 42= XLII, 43=XLIII, 49 = XLIX). Igual pel 90, el 400 o el 900 (90= XC, 400 = CD, 900 = CM / 94=XCIV, 499=CDXCIX, 933=CMXXXIII).

Et podem ajudar? Deixa’ns un comentari.


11 thoughts on “Es perden els números romans?

  1. Molt bon article!
    Sí, fa mal als ulls de veure certes coses escrites amb xifres aràbigues. És una mostra de l’empobriment cultural que patim (culpa de la LOE, la LOGSE, la LCE?).
    Una petita esmena, però: en llatí clàssic, sí que s’escrivien fins a quatre signes iguals seguits; de fet, el rellotges més elegants amb xifres romanes encara porten el número IIII. En canvi, en els usos actuals, és ben cert que no es fa servir.

    M'agrada

  2. Molt bona pregunta! No surt en el text per no allargar-lo massa, però per números iguals o superiors a 4000 s’ha de posar una ratlla horitzontal sobre el número (això significa que el número es multiplica per 1000), per exemple 4000 seria:
    __
    IV
    Per tant, 4950 seria:
    __
    IVCML

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.