Mort en el Ter

101_1048
CAT AMS-AIAS El Ter al seu pas per Salt (2009) Autor: Frederic Mayol

Està content de poder tornar a la seva vida quotidiana, però encara se sent una mica dèbil i això li fa molt ràbia perquè voldria posar-se al dia el més ràpidament possible amb tota la feina que se li ha acumulat al mas. Aviat serà la festa major de Salt i té un desig que li fa pessigolles a la panxa cada cop que hi pensa, i que és molt sovint: hi ha una noieta del carrer del Pou que li té el cor robat i té pensat demanar-li per ballar la primera nit de l’envelat.

Per això treballa més hores que ningú sense parar gairebé ni per dinar, fer un mos o beure un glop d’aigua. El metge li va dir que fes repòs – ja hi pensa, ja -, però no pot aturar-se. No fins la nit del 24 quan entri a l’envelat i la vegi asseguda en un racó amb les amigues, tímida, amb el vestit de flors nou i el llibret de ball penjat d’un cordillet de seda rosa al canell, mirant amb ulls plens d’il·lusió com les parelles ballen al ritme de la música que interpreta l’orquestra. Però encara falten deu dies pel ball i mentrestant s’ha de conformar en fer-se el trobadís amb la noia pel carrer i mirar-la de lluny sense dir-li res.

Aquesta tarda, en Ginés ha anat al riu amb un amic, en Jaume, per banyar els cavalls. És tard i volen enllestir ràpid per dur els animals fins a Sant Gregori i tornar cap a casa, per això decideixen portar-los més amunt del pas de la barca on el Ter és una mica més profund i els cavalls s’enfonsaran un més i no caldrà tirar-los galledes d’aigua pel damunt.

En Ginés entra al riu cavalcant el cavall, però aquest no les té totes, és un animal poruc i poc amant de l’aigua. El noi esperona el cavall amb impaciència mentre en Jaume el segueix. S’expliquen aventures i riuen.

101_1057
CAT AMS-AIAS. Remolí al riu Ter a l’alçada de Salt. (2009) Autor: Frederic Mayol

En Jaume en un primer moment pensa que el seu amic fa comèdia, però de seguida s’adona que alguna cosa no va bé, i es tira a l’aigua per ajudar-lo. En Ginés està aterrit, s’empassa molt aigua i la foscor l’envolta. Lluita per sortir, per intentar trobar alguna cosa a la que agafar-se, però quan més ho intenta més s’enfonsa, més aigua s’empassa i més li costa respirar. De cop sent una presència al seu costat i s’aferra amb totes les seves forces, exacerbat per aconseguir un alè d’aire.

En Jaume ha arribat al costat del seu amic i ha aconseguit agafar-lo, però aquest, en la seva desesperació per sortir, l’està enfonsant també i no pot fer-hi res per evitar-ho. Ara tots dos amics estan en perill.

Tot d’una, uns braços forts l’estiren amb empenta cap a fora i de cop i volta es troba estirat sobre l’herba de la riba respirant amb dificultat i expulsant tota l’aigua acumulada en els pulmons. Atordit, s’incorpora just per veure el cos del seu amic flotant sense vida arrossegat per les aigües del riu en direcció al mar. En Jaume fa un bram trencat pel plor cridant el nom del seu amic, el nom d’en Ginés.

(Narració inspirada en la notícia apareguda al Diario de Gerona de Avisos y Noticias, edició del 16 de juliol de 1903, pàgina 5, conservat a l’AMGi.)

Anuncis