Carrer de l’Agustí Cabruja

Carrer d'Agustí Cabruja. Imatge: http://www.flickr.com/photos/bibsalt/
Carrer d’Agustí Cabruja. Imatge: http://www.flickr.com/photos/bibsalt/

Denominació oficial del carrer:

Carrer de l’Agustí Cabruja

Històric:

Carrer de l’Agustí Cabruja.

El 20 de gener de 1984, per aprovació del Ple municipal, s’atorga aquest nom al carrer que segueix el curs de la sèquia Monar i va fins el carrer de Sant Dionís pel costat de la Coma Cros.

El 24 de febrer de 1984, en un acte públic, es dedica el carrer a l’escriptor saltenc exiliat a Mèxic, Agustí Cabruja, amb presència de la vídua i del President del Parlament del moment, el senyor Heribert Barrera.

Qui era el senyor Agustí Cabruja?

Salt, 1911 – Mèxic, 1983.

Periodista i escriptor. Fundador amb Iu Bohigas del diari El Poble de Salt. Redactor i col·laborador de premsa republicana com L’Autonomista, La Humanitat i La Campana de Gràcia. És autor de novel·les com Les Òlibes o Ciudad de Madera, editades a Mèxic, de poesia i un important biògraf dels personatges de la seva època.

Per saber més: Atles literari de Salt / Un passeig per Salt

Situació:

Sense títol

Històries veïnals del carrer d’Agustí Cabruja:

  • CarlaMe’n recordo el dia que es va esllavissar un tall de carrer a dins el rec just a la zona de la cantonada amb el C/ Juan de la Cierva. Era molt petita. I com a anècdota quotidiana, me’n recordo quan jugàvem amb els nens del carrer i ens queia una pilota a la sèquia. Si corríem molt, érem a temps de demanar a la Coma Cros que ens la pesquessin des de la passera que hi ha havia abans, just davant d’on hi ha ara l’Arxiu! A la foto es veu aquesta passera, la de maons vermells amb finestres. Just a sota hi havia una porteta amb una escaleta de ferro i algun treballador sempre tenia la bondat de baixar-hi per nosaltres!
  • I recordo les granotes fent “Croac-croac-croac” les nits d’estiu i quan sorties a la finestra i feies: “Sshhhhht!!!!!” callaven totes durant 10 segons!
  • Parlant de nits… Una altra anècdota seria quan es va cremar el cotxe de la Neus! Quantes hores varem estar a fora el carrer en pijama? (Bé, jo a la finestra perquè la mare no em va deixar sortir, snif)
  • Cristina: Jo recordo les nits d’estiu amb la finestra oberta. El canal era la meva exclusiva font zen.
  • El cotxe que es va cremar i del qual parla la Carla, va ser el de la Gemma. I no la van deixar sortir perquè els rodes dels cotxes podien explotar.
  • Jo me’n recordo que el meu germà i jo pescàvem granotes al canal dels regants i les teniem dins de pots de vidre.
Anuncis