Conflicte obrer a la fàbrica Gassol (I)

Treballadors d'una fàbrica tèxtil de Salt
Treballadors d’una fàbrica tèxtil de Salt

L’any 1932 va ser un any de conflictes obrers a la fàbrica de filats Manufacturas Antonio Gassol, SA. Sembla ser que el conflicte va començar el mes de maig, potser abans i tot, per un tema del calendari laboral.

El desenvolupament dels esdeveniments el podem seguir perfectament consultant la premsa de l’època (a l’Arxiu municipal de Salt no disposem de documentació d’aquesta fàbrica):

El 7 de maig, en el Diari de Girona, es va publicar que el dia 5 de maig de 1932 una minoria d’obrers volien treballar, però la majoria, juntament amb els encarregats, volien fer festa i per això van tancar les portes de la fàbrica. Els que volien anar a la feina es van quedar sense poder entrar. Davant de la possibilitat d’aldarulls i que la cosa anés a més, la Junta Administrativa de la fàbrica van decidir que farien festa i pagarien el jornal a tots els treballadors. Això sí, van deixar molt clar que era un fet puntual i extraordinari que en cap cas es tornaria a repetir. I es va encarregar l’elaboració d’un catàleg de dies festius durant l’any perquè no hi tornés a repetir-se una situació similar.

El 25 de maig, en el mateix Diari de Girona, veiem que la Delegació Provincial del Consell de Treball aprovà el pacte entre la patronal i la majoria de treballadors (adonem-nos que no diu tots, sinó la majoria, això serà important de cara a esdeveniments futurs) per a l’establiment de les festes durant el que quedava de l’any 1932. Aquestes festes serien, però, recuperables perllongant la jornada laboral en mitja hora més cada dia laborable.

S’ensuma conflicte.

L’11 de juny, el Diari de Girona, publica la notícia que aquell mateix dia se celebrava una votació entre els treballadors de la fàbrica per establir el calendari de festes. La votació estava presidida pel vicepresident del Consell Provincial de Treball, senyor Palol, amb dos representants del Consell, dos regidors de l’Ajuntament de Salt i dos delegats del Governador. El resultat de la votació quedaria establert com la voluntat de la majoria dels treballadors.

Però, i aquí entren les contradiccions, el mateix 11 de juny, el diari La Rambla de Girona publica que hi ha un “embolic” entre el Sindicat Únic i el Sindicat Local, els dos sindicats de la Gassol, i que no s’entenen entre ells.

“Segons sembla, varen acomiadar els de l’Únic, perquè es negaven a fer un quart més de jornal, per tal de poder fer les festes de la setmana”.

Sigui com sigui no tornem a trobar referències a aquest conflicte en la premsa fins el 28 de setembre a L’Autonomista: el sindicat Únic havia presentat una denúncia al jutjat perquè els havien retingut una setmanada degut que no havien treballar la mitja hora de més cada dia. El jutjat va fallar a favor dels treballadors i obligava l’empresa que els pagués el sou retingut. No obstant això, la mateix sentència reconeixia que la jornada laboral era la que tenia 27 minuts més, per tant qui no la treballés s’hauria d’atendre a les conseqüències d’absència laboral que podien ser sancions o acomiadaments.

Sorprenentment, els del sindicat Local, després de la sentència, van decidir anar a la vaga al·legant que no es complia la jornada pactada de mitja hora més. La fàbrica va haver de tancar.

“Tot ço que està passant és una de tantes manifestacions del malestar de la població obrera de Salt, víctima de les lluites sindicals més absurdes.”

La direcció de la fàbrica va penjar a l’entrada un avís en el que es deia que l’endemà tornarien a obrir i que tots els treballadors que no anessin a la feina o aquells que, anant-hi, no treballessin la mitja hora de més tal com dictava la sentència judicial i s’havia acordat per la majoria d’obrers, serien acomiadats.

El dia 29 de setembre, els afiliats al sindicat de la Federació Local van tornar a la feina, els del sindicat Únic també, però com es negaven a fer els 27 minuts més (havien proposat treballar només 20 minuts de més) van abandonar la fàbrica sense incidents.

El 30 de setembre el sindicat Únic es va reunir amb el Delegat regional de Treball per tal de resoldre el conflicte dels 7 minuts de diferència. Tot i que es va nomenar una Comissió intermediària, els treballadors d’aquest sindicat no van anar a la feina. Mentrestant, l’Alcalde i els regidors de Salt es reunien amb el Governador per demanar una solució en les disputes i que s’arribés a un acord.

El Governador els va dir que estava disposat a intervenir-hi, però que el de la Gassol no es tractava d’un conflicte entre la patronal i els obrers, sinó d’una rivalitat entre els dos sindicats.

Se’n va sortir el governador?

Conflicte obrer a la fàbrica Gassol: part 2; part 3

Anuncis

7 thoughts on “Conflicte obrer a la fàbrica Gassol (I)

  1. Vaig enviar una carta al Sr. Sanfeliu per veure si volia fer donaciò del fons-arxiu de la Gassol al arxiu de Salt i molt amablement em va trucar i m’explicà que ells fa temps tenien intenciò de crear com una mena de museu-arxiu a la mateixa fabrica, amb tot el fons documental que conserven ( em va dir que ho tenien tot ben guardat ), però que degut a com va anar tot amb la Gassol ( els terrenys, etc. ) encara no han pogut fer res de res….i per el mig la crisis. Però que vaja li va agradar molt que algù es preocupes per l’arxiu i que li faria molta il.lusiò la creaciò del museu-arxiu. Seria questiò de fer algunes gestions amb algù que vulgues promocionar la idea.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.