Més informació sobre els fets del tren d’Olot de l’any 1946

Accident del tren d'Olot (1946) Ref. 429 AMS-AIAS Col·lecció Jesús Bohigas
Accident del tren d’Olot (1946) Ref. 429 AMS-AIAS Col·lecció Jesús Bohigas

Fa uns dies varem fer una entrada en la que ens preguntàvem si l’accident que va patir a la Pilastra el tren d’Olot el 19 de maig de 1946 havia estat realment un accident o un sabotatge. Les versions “oficials” parlaven d’accident fortuït, d’altres “oficioses” que el manteniment de les vies era escàs i que les pluges les havien fet malbé, però la versió més estesa entre la gent de Salt era (i és) ben diferent: sabotatge.

Després de publicar l’entrada varem rebre uns quants correus electrònics en que la versió majoritària era la del sabotatge i, fins i tot, ens donaven testimonis directes de gent implicada. Un d’aquells correus ja el varem publicar en una actualització de l’entrada, però un altre correu comportava la donació a l’Arxiu de la fotografia que encapçala aquest escrit i, a més, una llarga explicació de primera mà: la mare del nostre interlocutor va viure en directe els fets quan va anar fins el lloc de l’accident a interessar-se pel seu pare, en Narcís, que era guardafrens i treballava en aquell tren. Aquesta és l’explicació que ens ha fet arribar la filla d’en Narcís que encara recorda perfectament tot el que va passar aquell dia de fa gairebé 68 anys:

“En Narcís, per la seva feina de guardafrens, anava al vagó de cua quan va sentir que la màquina l’hi demanava frens amb una cadència especial del xiulet. Va pensar que era estrany que l’hi demanés tan aviat perquè encara eren lluny de l’estació de Bescanó. Va començar a frenar de la forma habitual sense sospitar res quan, en sentir la insistència de la màquina, va mirar pel vidre de la finestra que tenia damunt del vagó i va veure que la via estava tallada. Urgentment va giravoltar la maneta amb totes les seves forces per evitar el desastre, però la inèrcia del tren era massa forta i, tot i que la màquina va perdre molta velocitat, quan va arribar a la via desviada, es va balancejar i va caure al riu arrossegant tots els vagons darrera seu. En Narcís es va fer una ferida al llavi amb el vidre de la finestra.

Mentrestant, a casa d’en Narcís, varen sentir passar moltes ambulàncies per la carretera (actual carrer Major) i la seva muller i la seva filla varen sortir a preguntar. Una persona els va dir que el tren havia caigut a la Pilastra. Les dues dones, espantades, van córrer a la recerca de notícies perquè sabien que en Narcís anava en aquell tren. La filla va agafar la bicicleta i va córrer cap a la Pilastra. Allà va trobar el seu pare assegut mentre un metge li curava la ferida del llavi. Més tranquil·la en veure que no era greu, s’hi va quedar una estona per ajudar i va escoltar les converses dels altres treballadors del tren que deien:

– Però com ho han pogut fer?

– Molt fàcil, han tret els cargols i amb una perpalina han desviat la via – va respondre en Narcís.”

Semblava que algú realment havia descaragolat la via, no se sap si els dos rails o només un, i que l’havia desplaçat una mica. La màquina, en caure al riu, va acabar de desplaçar-la del tot arrossegant-la amb ella.

Per què els diaris no van dir res d’aquesta hipòtesi? Doncs perquè en aquella època de repressió i postguerra (tot just feia menys d’un any que s’havia acabat la Segona Guerra Mundial i 7 de la fi de la Guerra Civil), qualsevol referència a la lluita dels maquis o altres guerrilles, eren sistemàticament silenciades per la censura del règim franquista.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s