Séquia Monar

La sèquia Monar al seu pas per Salt. Autor imatge: Jofre Ferrer (2011)
La sèquia Monar al seu pas per Salt. Autor imatge: Jofre Ferrer (2011)

La sèquia Monar és una conducció d’aigua que, amb les dades que avui coneixem, ha tingut dos traçats d’ençà que fou construïda. La primera canalització data de l’acabament del segle X i principi del segle XI, és a dir, en època del comte Ramon Borrell de Barcelona. Sembla que l’aigua la prenia del Ter una mica més amunt del poble de Santa Eugènia i, ultra regar les terres d’aquesta vila, movia els molins que trobava fins el seu desguàs al riu Onyar, a la ciutat de Girona. La sèquia que coneixem avui es deu, però, a Pere III el Cerimoniós, el qual l’any 1346 en va fer ampliar el seu recorregut i li féu prendre les aigües Ter amunt, concretament a la resclosa de Montfullà (Bescanó).

El mateix origen del nom, molnar, indica que la finalitat bàsica de la sèquia era la de moure molins. Per tant, des de l’inici el seu objectiu va ser fonamentalment industrial.

Caràcter industrial que no va perdre al llarg de la seva història i que va moure el banyolí Pere Ramió a instal·lar-hi la seva fàbrica tèxtil, l’any 1846, per tal d’aprofitar-se dels recursos hidràulics que li oferia el rec Monar. En menys de quinze anys d’ençà el primer establiment fabril, Salt comptà amb la presència de tres fàbriques importants.

Text extret de: Gil, Rosa Maria i Boadas, Joan, El psiquiàtric de Salt. Cent anys d’història. Pàgines 81 i 82. Col·lecció Joaquim Botat i Sisó – 4. Edita: Diputació de Girona i Institut d’Assistència Sanitària. Girona, 1987

Save

Anuncis