Can Tarrés (Les Bernardes)

CAT AMS-AIAS 763 Can Tarrés (1930-1936) Autor desconegut. Fons 100 Ajuntament de Salt
CAT AMS-AIAS 763 Can Tarrés (1930-1936) Autor desconegut. Fons 100 Ajuntament de Salt

Aquest edifici està situat al carrer Major núm. 172 i va ser l’antiga casa pairal de la família Vilaseca Tarrés, antics administradors del marquès de Camps.

La seva construcció data del 1869, any que consta en la llinda d’entrada i que probablement sigui la data de l’acabament de la construcció. Durant els anys de la Guerra Civil (1936-1939) va ser expropiada i reconvertida en la seu de l’Ajuntament fins que l’any 1939, amb l’entrada de les tropes nacionals va ser ocupada de nou. L’any 1941, amb el trasllat de l’Ajuntament a l’antic edifici de La Floreal (carrer Major, 165), s’hi va instal·lar un consultori mèdic fins l’any 1944 en que les monges de clausura Bernardes l’adquireixen per traslladar-s’hi.

Vestíbul de Les Bernardes durant una exposició. (2013)
Vestíbul de Les Bernardes durant una exposició. (2013)

L’any 1979 les monges Bernardes abandonen Salt i l’edifici és adquirit per la Diputació de Girona i encarrega la seva rehabilitació per reconvertir-lo com a Casa de Cultura a l’arquitecte Josep M. Fina Segura. L’any 1983 s’inaugurà la Casa de Cultura Les Bernardes i l’any 1995 s’instal·la també la seu del Centre de suport del Gironès de la UOC, Universitat Oberta de Catalunya, fins el seu trasllat a la Factoria Cultural Coma Cros.

CAT AMS-AIAS 2683 Façana de les Bernardes el dia de Sant Jordi (2013). Fons 100 Ajuntament de Salt
CAT AMS-AIAS 2683 Façana de les Bernardes el dia de Sant Jordi (2013). Fons 100 Ajuntament de Salt

Descripció del PEPPA:

Edifici de planta rectangular i dos pisos amb terrassa superior amb galeries laterals porxades per la banda de ponent. A l’est, un campanar de planta i tres pisos i una capella annexa a la torre amb l’escut del reial monestir de Santa Maria de Cadins.

A la façana principal, destaquen les mènsules motllurades, les obertures de llinda decorades amb antefixes de motius ornamentals vegetals a la manera de frontó de caire neoclàssic i tres frisos esculpits també amb motius vegetals i mènsules. La porta principal amb pilastres acanalades rematades per capitells de volutes i llinda amb motius florals i inscripció (1869) amb alineació d’antefixes a la part superior. Inicialment el bloc mantenia una simetria amb les obertures a cada planta i la gran balconada al pis noble, i encara que posteriorment s’hi afegeix el campanar, les reformes posteriors han mantingut aquesta voluntat de recuperar la simetria.

Al seu interior trobem la gran sala principal amb volta de canó lleugerament apuntada i la sala “Aguilera” amb el sostre de volta plana amb decoracions florals pintades i estucs.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s