Les cares de la història

Hi ha una cosa que m’agrada fer (parlo com arxiver i com historiador) quan tracto fotografies antigues de l’arxiu: mirar les cares de la gent. Sobretot les expressions, i llegir les seves mirades, que és on es fa més evident com els ha tractat vida.

A l’Arxiu teníem aquesta fotografia dels treballadors de la fàbrica Coma-Cros de l’any 1931 que ja ha sortit publicada en diverses ocasions:

arxiu_0029 — Arxiu municipal de Salt. Treballadors de la Coma-Cros (02/01/1931)

Doncs bé, en la nova donació de la família Coma-Cros Raventós hi havia aquesta mateixa fotografia i al seu costat una altra de semblant. En un principi he vist que eren gairebé els mateixos treballadors i he pensat que estava feta el mateix dia. Però llavors, amb una atenció més minuciosa, m’he fixat en les expressions dels treballadors que es repetien i no eren les mateixes: havien canviat i molt, sobretot la de dos d’ells, i he fet aquest muntatge amb la imatge d’un d’aquests treballadors perquè es veu clarament el pas del temps, tot i que potser entre una i l’altra foto només ha passat un any, però a la dreta, en Josep A. que així es diu aquest treballador, ha perdut aquell mig somriure una mica seductor que amagava sota el bigoti, els ulls se li han entristit i l’expressió se li ha endurit.

Llavors he recordat que aquest nom em sonava molt i, efectivament, ja havia vist amb anterioritat en Josep, però molt més jove, quan tot just havia començat a treballar a la fàbrica, en la seva fitxa de personal.