El refugi antiaeri de can Peret de l’Estanc

La família de can Peret de l'Estanc amb la Carme Termes i els refugiats bascos. Arxiu municipal de Salt
La família de can Peret de l’Estanc amb la Carme Termes i els refugiats bascos. Arxiu municipal de Salt

Can Peret de l’Estanc era una de les botigues de queviures més importants del Veïnat on podies comprar pa, carn i botifarres acabades de fer del porc que mataven cada setmana. A can Peret també servien un got de vi o la barreja en les dues o tres taules que tenien i on els homes aprofitaven les estones d’oci per jugar a cartes.

L’any 1929, quan només tenia tretze anys, la Carme Termes va entrar a treballar a can Peret de l’Estanc a fer de minyona i el primer record que té de la botiga és del soterrani on hi havien les unes tines d’obra on guardaven de vi i que feien pujar a les botes de la botiga mitjançant unes bombes.

Durant els anys de la guerra, sobretot a partir de l’any 1937, Salt va acollir un grup de refugiats procedents de diferents parts del país. Les famílies saltenques havien de contribuir obligatòriament a la seva manutenció en forma de segell de cinc cèntims Pro-refugiats per les consumicions fetes en cafès, bars i establiments similars i una quota d’una pesseta setmanal per família. A can Peret, a més del segell, van acollir un parell de nois refugiats del País Basc.

Salt, com a rereguarda, no va viure atacs aeris, però això no va impedir que sí es visquessin moments de tensió quan les alarmes de bombardeig aeri sonaven i la població corria a amagar-se allà on podia. Un d’aquests amagatalls va ser el soterrani de can Peret. Allà s’hi amagava la família, els veïns i els refugiats.

Quan sonava la temuda alarma, la petita de can Peret de l’Estanc, la Paquita Noell, corria amb la Carmeta, la seva mare, a amagar-se al improvisat refugi. Amb elles baixaven la família, els veïns i els refugiats bascos, no així el seu pare, en Pepet, que deia: «si cau una bomba quedarem sota les runes i qui ens vindrà a buscar?».

(Història i fotografia facilitada per Jaume Bosch i Termes basada en un record de la seva mare, Carme Termes (a.c.s), i de la Paquita Noell.)

En Jaume P., després de llegir aquesta entrada ens envia un correu electrònic amb l’afegitó següent:

“un altre ‘refugi antiaeri’ era la Massana, la gent, davant el perill de les bombes, s’hi anava a refugiar dins els seus marges, de vegades, fins i tot, amb el matalàs!”

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s