Accident mortal a Salt

Fotografia extreta de El Punt, edició del 13 d'agost de 1989
Fotografia extreta del diari El Punt, edició del 13 d’agost de 1989

Era 12 d’agost del 89, la tarda d’un dissabte qualsevol. Per no perdre el costum érem tots a la plaça, fent-la petar, quan vam veure passar un cotxe de policia a tota velocitat en direcció a les deveses. Els de la colla vam restar a l’aguait, en aquella època no era gaire habitual veure passar la policia per la plaça de les Llúdrigues a tota llet.

Tot just ens preguntàvem què devia haver passat quan, de sobte, va aparèixer un segon vehicle seguit d’un parell d’ambulàncies i algun camió de bombers. Havia de ser alguna cosa ben grossa, feia dos anys que ocupàvem la plaça i mai havíem vist una escena com aquella. Ja us podeu imaginar la curiositat que va despertar en aquella colla d’adolescents avorrits!

Al principi no vam gosar acostar-nos-hi, trobàvem que no era del tot apropiat. Però la xafarderia va poder més que el seny, així que vam cedir a la temptació.

Les sirenes s’escoltaven a pocs metres, no havia de ser gaire lluny. A mida que ens acostaven al pedró ja veiem els llums d’emergències i un cop passat el Mas Llorenç, ens vam aturar, impactats pel gran desplegament que hi havia a la zona.

Ens vam quedar uns metres lluny, per no entorpir la feina de ningú. Hi havia un cotxe accidentat al descampat de davant els pisos de la Gassol. Des de la nostra posició no ens sabíem avenir de com podia haver quedat tant malmès aquell vehicle, per aquells carrers no es podia circular gaire ràpid i molt menys en aquell terreny que no estava ni asfaltat i era ple de bonys. Com podia ser que s’hagués aixafat tant?

Vam restar allà palplantats, observant. S’havia fet tard, a casa ens deurien estar esperant, sobretot després d’haver sentit el rebombori de sirenes durant tota la tarda. Els equips d’emergències, un cop recollides les eines, van marxar passant per davant nostra, la cara els delatava, no havia estat un servei fàcil, segur que no.

Vam acostar-nos més, per observar aquell munt de ferralla. Hi ha una imatge que no oblidaré mai, ni jo ni cap dels que érem allà: al apropar-nos vam veure a terra un escampall d’efectes personals i, entre ells, hi destacava un osset de peluix tacat de sang. Dins del cotxe, que restava obert com si fos una llauna de sardines, tot d’objectes familiars escampats i tacats degut a la brusquedat de l’impacte. El cotxe accidentat havia caigut des de dalt de l’autopista, aquest era el motiu del seu estat tant deplorable. L’ocupaven una família holandesa que era de vacances. El pare i la mare havien mort a l’acte, i els tres ocupants de darrera, ingressats en estat greu. Un altre vehicle que circulava en sentit contrari també s’havia vist implicat i els seus dos ocupants hospitalitzats de gravetat.

Vam marxar cap a casa, amb el cap cot, sense dir-nos res, no hi havia paraules. Aquell 12 d’agost del 89, amb 16 anys, vam entendre com pot canviar la vida amb tan sols un desafortunat instant.

(Història escrita i facilitada a l’Arxiu Municipal de Salt per Helena Meléndez Illa)

Pàgina de l'edició de El Punt del 13 d'agost de 1989. Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l’Ajuntament de Girona (www.girona.cat/sgdap)
Pàgina de l’edició de El Punt del 13 d’agost de 1989. Reproducció extreta del Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l’Ajuntament de Girona (www.girona.cat/sgdap)
Anuncis