Sant Jordi durant la 2ª República

Exemplar de "Floren", una novel·la de Carles de Camps i d'Olzinelles. Arxiu Municipal de Salt. Fons 401 Baró d'Algerri i marquès de Camps. Donació Núria Vilarrassa.
Exemplar de “Floren”, una novel·la de Carles de Camps i d’Olzinelles. Arxiu Municipal de Salt. Fons 401 Baró d’Algerri i marquès de Camps. Donació Núria Vilarrassa.

Fem un repàs per la premsa històrica gironina per veure com es vivia la festa de Sant Jordi en la primera meitat del segle XX.

Segurament hi ha referències més antigues, però la primera que hem trobat ha estat a la pàgina 2 del diari L’Autonomista del dia 25 d’abril de 1933, on hi ha una breu nota que diu així:

A la Casa d’Assistència i Ensenyament, per disposició del senyor Comissari, s’ha celebrat la Festa del Llibre amb un repartiment de llibres als nens i nenes de les Escoles.

En la mateixa capçalera, en l’edició del dia 24 d’abril de 1933, trobem dos articles de caire totalment diferent, en que s’ofereixen dos punts de vista de la Festa del Llibre antagònics:

  • L’editorial del diari diu això: La Diada del Llibre fou celebrada ahir a la nostra ciutat amb diversos actes. Al matí foren repartits llibres a les Escoles, a la Normal i a l’Institut. Al migdia va tenir lloc una simpàtica festa al saló de sessions de l’Ajuntament, en la qual varen prendre part els senyors Carles Rahola i Joaquim Pla – les quartilles dels quals publiquem a continuació – i el conseller senyor Estanislao Aragó. Tots foren molt aplaudits. A la tarda el Dr. Carreras i Artau (Tomàs) donà una notable conferència a la sala d’actes de la Biblioteca Municipal, sobre “El concepte de la civilització i la seva expressió literària”. Fou llargament aplaudit. Ràdio Girona va associar-se també a aquesta festa de l’esperit i a la nit els senyors Rahola i Pla hi parlaren, davant del micròfon, glossant diversos aspectes del llibre. Cal – i és d’esperar – que tan bella festa arreli i esdevingui cada any més esplèndida a la nostra ciutat.
  • L’article signat pel senyor Rodríguez-Grahit diu així: Esta Fiesta del Libro ha pasado completamente desapercibida en Gerona. No nos referimos a la oficialidad de la Fiesta, brillantemente celebrada. No nos referimos a las conferencias – palabra sabia, emocionada y rectora – pronunciadas entre el unánime interés de los que sienten las cosas del espíritu… No nos referimos – tampoco- a los simpáticos actos escolars. Nuestras palabras de elegía son para la Fiesta del Libro, en la calle, donde, precisamente, debiera celebrarse con más fervor y entusiasmo. El público – la masa anónima, “municipal y espesa” – sólo ha sabido poner un gesto de indiferencia al día de ayer. No vimos un solo puesto , al aire libre, de venta de libros… ¿Para qué? ¡Tampoco se hubiesen vendido!… El buen burgués gerundense – orondo y feliz – ayer compró – como en cada fiesta de guardar – los tradicionales dulces de natilla, pastelillos de hojaldre o roscones imponentes… Fué a misa de once y paseó, bajo los porches de la Rambla, esperando la hora de la comida, saboreando, por anticipado, los primores culinarios del arroz; aquel arroz que sólo su mujer sabe hacer… Pero el buen burgués no ha comprado libros… ¡Ni se ha enterado de la Fiesta del Libro!… Y, es que, para muchos, continua no habiendo más libros que los “libros de caja”.

Dura crítica, on les hi hagi, a la burgesia gironina de l’època.

Acabem, però, amb les boniques paraules finals dels discursos de Joaquim Pla i de Carles Rahola a què feia referència l’editorial de L’Autonomista:

  • Pla: (…) a Catalunya, s’escau la festa del llibre, coincidint amb la diada de Sant Jordi. Podem, doncs, evocar en una mateixa ofrena, les roses de foc, flors de l’entusiasme i del patriotisme, just homenatge a l’heroi simbòlic de la Pàtria, i les roses de l’esperit, els llibres, en just homenatge a la nostra cultura. I per tal que la nostra ofrena sia en el possible valuosa, posem tot el nostre afany i el nostre esforç en treballar per a què cada any les roses sien ben càlides d’entusiasme, els nostres pensaments ben purs i els llibres catalans ben dignes.
  • Rahola: Si tots sabem complir els nostre deures envers la cultura, envers la intel·ligència, envers el llibre que avui festegem, en aquesta festa major de l’esperit – que hauria d’ésser anunciada, sota el cel blau i damunt els camps florits, amb campanes d’or i d’argent -; si tots estimem el llibre amb un amor vigilant i actiu – ah! aleshores jo no dubto pas que el nostre poble anirà fent la seva ascensió gloriosa, sense commocions violentes, sense lluites estèrils, sense vessament de sang, amb un pregon sentit de germanor i de solidaritat, que farà de la nostra Catalunya un dels pobles més admirables de la terra!
Anuncis