Recuperem la memòria històrica de Salt

presencia_1968-09-07_p_001
Revista Presència dedicada a Salt

Hi ha una pel·lícula espanyola de cinema negre de l’any 1995 dirigida per Agustín Díaz Yañez i protagonitzada per Victoria Abril, Pilar Bardem i Federico Luppi, que porta per títol «Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto».

Que té a veure la pel·lícula amb l’article?

Res. I doncs, per què l’esmento? Doncs perquè el títol del film, independentment del seu argument, sempre m’ha fet reflexionar: què quedarà de nosaltres quan ja no hi siguem? Potser aquest és un dels motius pels quals vaig estudiar història i després em vaig fer arxiver: per saber què quedarà de nosaltres, o més exactament, per fer que quedi alguna cosa nostra en el futur.

Com a arxiver de Salt, la meva feina consisteix en gestionar la documentació que produeix l’Ajuntament de Salt, garantir el seus valors legals, jurídics i fiscals i conservar els que tenen un valor històric. Aquesta és, a grans trets, la tasca principal d’un arxiu municipal. Però després hi ha una altra que és tant o més important i és la conservar, preservar i difondre el patrimoni documental de Salt, és a dir, tota aquella documentació d’empreses, comerços, entitats i associacions, famílies i particulars que, per un motiu o un altre, han decidit donar els seus documents a l’Arxiu Municipal.

Tot això està molt bé, però continueu sense veure la relació amb el títol de l’article, no?

Accident del tren d'Olot (1946) Ref. 429 AMS-AIAS Col·lecció Jesús Bohigas
Accident del tren d’Olot (1946) Ref. 429 AMS-AIAS Col·lecció Jesús Bohigas

Molt senzill: a part de la documentació municipal, l’Arxiu conserva només allò que la gent voluntàriament hi ha dipositat. Però què passa amb el que està oblidat en el fons d’una calaixera que havia estat dels avis? Amb les escriptures d’una petita peça de terra que va comprar el nostre besavi? Amb aquell testament d’una rebesàvia? Amb aquelles fotografies descolorides guardades en una capsa a les golfes? …?

Però, sobretot, i més important encara: què passa amb els records?

"La ciudad de madera" d'Agustí Cabruja Auguet. Mèxic, 1947. Arxiu Municipal de Salt
“La ciudad de madera” d’Agustí Cabruja Auguet. Mèxic, 1947. Arxiu Municipal de Salt

Si els records desapareixen amb les persones, llavors què quedarà de nosaltres quan haguem mort? Només papers i fotografies sense sentit? Què trist, no? Com sabrem quin olor feia el cinema Núria quan hi entraves, quins eren els sorolls del carrer quan no hi passaven cotxes, quin gust tenien els fruits de les hortes, quin era el tacte dels matalassos de llana, quines eren les pors, els anhels dels saltencs…? Això no ho expliquen els documents ni els llibres d’història. Això només ho poden explicar les persones que ho han viscut! No deixem que els records, les vivències i experiències de les persones es perdin!

Voleu saber com fer-ho? Us poso un parell d’exemples ben senzills:

– Que els vostres pares i avis us expliquin com va ser la seva joventut, com van viure els diferents esdeveniments històrics, que sentien, etc.

– O, si vàreu viure-ho vosaltres directament, explicar-ho a l’Arxiu.

No cal dir que el segon exemple és el que més m’interessa, professionalment parlant, tot i que també hi ha persones que han parlat amb els seus pares, després han transcrit la conversa i ens l’han fet arribar.

Recuperem i conservem aquests records perquè no es perdin. Serà el nostre llegat immaterial per les generacions futures. Serà la vertadera «memòria històrica» de Salt, de la gent que hi va néixer o hi va viure, d’abans i d’ara, del passat i del present, de tots els saltencs i les saltenques.

Compartir els records és viure eternament. O això diuen…

Article publicat originalment a la revista La Farga, núm. 306, juny 2015

Save

Anuncis