Cremeu Barcelona!

Cremeu Barcelona! de Guillem Martí
Cremeu Barcelona! de Guillem Martí

Avui volem parlar d’un llibre, una novel·la històrica, que, en certa manera té molt a veure amb el món dels arxius, si més no indirectament.

Es tracta de Cremeu Barcelona! de Guillem Martí (Barcelona, 1988). El seu autor, durant la investigació per fer el treball de recerca de batxillerat, va descobrir que un parent seu, Miquel Serra i Pàmies, havia estat conseller de la Generalitat durant la República i la Guerra Civil i que s’havia hagut d’exiliar a Mèxic l’any 39. Però no era això el més important del parent, sinó que amb la investigació en arxius públics i familiars, en Guillem Martí va descobrir que en Miquel Serra havia portat a terme un fet gairebé heroic: havia salvat Barcelona de la destrucció per part dels russos.

Estem al gener de 1939. La República agonitza i la guerra ja se sap perduda. Barcelona i els barcelonins, exhausts, ja no poden suportar gaire més i han deixat de lluitar pels seus ideals. L’únic que volen és sobreviure un dia més o fugir a França abans de l’entrada dels Nacionals.

Davant d’aquesta situació arriba al govern de la Generalitat una ordre taxativa del Komintern rus: arrassar la ciutat perquè no en quedi res aprofitable pels feixistes, encara que això suposi la mort de centenars de milers d’innocents. El conseller Miquel Serra s’ofereix voluntari per portar a terme els preparatius de la destrucció amb la idea d’evitar aquesta barbàrie costi el que costi i salvar la ciutat.

A partir d’aquí comença la novel·la com un thriller d’espionatge, intrigues, secrets, amors i perills de tota mena.

Però amb el que ens quedem és amb dues coses: la investigació de l’autor que va portar a aquest apassionant descobriment d’un fet que havia quedat ocult a la història, i per la magnífica exposició de com era la vida en aquella Barcelona derrotada abans d’hora, de com des de les seus del govern, dels partit polítics i entitats, es desfeien de tota aquella documentació que serien bombes de rellotgeria en mans dels feixistes.

Ho veiem en paràgrafs com aquests:

«I encara hi ha una altra cosa nova i inquietant. La nota mentre travessa una plaça de Catalunya tan buida que espanta: la cendra que sura en l’aire gèlid i la pudor de cremat, omnipresent, que li arriba de totes bandes.

S’atura i mira al seu voltant, fins que entén el que passa.

A tot arreu, també a l’Hotel Colón, ha començat la crema de papers incriminatoris, abans no arribin els nacionals.» (pàg. 363)

«Quan arriba a la cruïlla entre les Rambles i la plaça de Catalunya, gairebé davant de la font de Canaletes, el Sisquet es troba amb un panorama inimaginable. A la seva dreta, el llarg passeig arbrat que baixa mandrosament cap al mar apareix buit com no l’ha vist en sa vida. A l’altra banda, davant l’enorme façana del Colón, sí que hi veu activitat. Però és de la que espanta. Moltes de les finestres de la seu del PSUC són obertes, i dels balcons en brollen papers i més papers, que volen per l’aire fins a anar a caure a la vorera. Allà, un grup de joves els recull, sense preocupar-se de rebregar-los, i s’afanya a dur-los a l’altra banda del carrer, per alimentar unes quantes fogueres que cremen a la plaça sense descans.» (pàg. 467)

Cremeu Barcelona! editat per Columna, el podeu trobar a la Biblioteca Iu Bohigas de Salt en català format paper i en castellà en format e-book.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s