Carrer del Cardenal Vidal i Barraquer

521.jpg
AMS-AIAS 521. Gener, 1985. Autor Carles Gil

Denominació oficial:

Carrer del Cardenal Vidal i Barraquer

Històric:

Forma part de l’entramat dels carrers del Salt originari, avui Barri Vell. La seva primera denominació coneguda era Carrer de San Cucufate o de Sant Cugat.

El 2 d’agost de 1935, en plena Segona República, se li va canviar el nom per Carrer de Miquel Servet.

El 7 de juliol de 1943 va recuperar el nom de Sant Cucufate fins que el 21 de setembre de 1959 se li va canviar per Jaime Balmes.

El 9 d’abril de 1979, coincidint amb l’agregació de Salt al municipi de Girona, es denominà ja carrer de Vidal i Barraquer. Però serà el 10 de maig de 1983 quan, essent Salt independent de nou, se li donà la denominació definitiva de Carrer del Cardenal Vidal i Barraquer.

Situació:

En el Barri Vell de Salt. Orientat de nord a sud, limita al nord amb el carrer de la Processó i al sud amb el carrer Major. A l’est amb el carrer d’en Joaquim Ravetllat i a l’oest amb el carrer del Dr. Fleming.

Sense títol.jpg

Patrimoni destacat del carrer:

Can Mut, en el número 7-9

Qui era Francesc Vidal i Barraquer?

Francesc Vidal i Barraquer, nascut a Cambrils (Baix Camp), el 3 d’octubre de 1868, va ser Cardenal i arquebisbe de Tarragona des del 1919 fins la seva mort a l’exili, el 13 de setembre de 1943, a Friburg (Suïssa).

Doctor en dret, en teologia i dret canònic, va ser ordenat sacerdot el 1899. El 1907 va ser nomenat canonge, el 1911, vicari capitular, i dos anys més tard, bisbe titular de Pentacomia i administrador apostòlic de Solsona.

Arquebisbe de Tarragona des del 1919 i cardenal des del 1921, durant els anys de la Dictadura de Primo de Rivera va defensar la llibertat de l’Església, i va mantenir la llengua catalana com la llengua normal de la predicació i de la catequesi.

Esclatada la Guerra Civil es va refugiar a Poblet on, tot i haver-se posicionat a favor de la República i en contra del suport de l’Església al bàndol franquista, va ser detingut pels anarquistes i dut a la presó de Montblanc d’on va pogué sortir gràcies a la intervenció del conseller de la Generalitat, Ventura Gassol.

Es va exiliar a la cartoixa de Farneta, prop de Lucca (Itàlia), fins que el 1943, a causa de l’ocupació alemanya d’Itàlia, es traslladà a Suïssa, on va morir aquell mateix any.

En el seu testament va deixar escrit la voluntat que les seves despulles fossin traslladades a la seu de Tarragona i enterrades al costat del que havia sigut el seu bisbe auxiliar, Manuel Borràs. Però el General Franco s’hi va negar i no va ser fins l’any 1978, a la mort del dictador, que el seu cos no va poder ser enterrat a la catedral de Tarragona.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s