Carrer d’Enric Granados

2899
 

Carrer d’Enric Granados. (1965-1970) Ref. 2899 Fons 621 Arxiu Municipal de Salt

 

Denominació oficial del carrer:

Carrer d’Enric Granados

Històric:

En el tombant del segle XX i fins ben entrada la dècada dels anys 30, era el camí que enllaçava el carrer Miguel de Cervantes des del carrer Major fins a la fàbrica tèxtil Coma-Cros provinent de l’estació del tren. Les primeres cases van aparèixer a la banda est del carrer, a tocar del Veïnat, mentre que a la banda oest es projectava l’eixample de Salt que uniria tots dos nuclis històrics. En aquells anys no se li havia donat cap nom oficial, tot i que era conegut com la travessia de les Vetes.

En en la sessió del Ple ordinari de la corporació municipal del 21 de setembre de 1959, a aquest carrer se li atorgà el nom d’Enrique Granados. Anys després va ser asfaltat per primer cop.

El 10 de maig de 1983 es va catalalitzar el nom i des de llavors és el carrer d’Enric Granados.

Qui era Enric Granados?

enric_granados_i_campina_anc-1-402-n-7184
 

Enric Granados. Autor fotografia Antoni Esplugas. ANC-1-402-N-7184

 

Enric Granados i Campiña va néixer a Lleida el 27 de juliol de 1867 i va ser un compositor i pianista de gran prestigi internacional d’inspiració romàntica amb influències de Schumann i de Liszt. Va ser un dels primers músics de l’incipient corrent artístic del Modernisme.

Les seves obres més conegudes foren, entre d’altres: Doce Danzas Españolas (1892); Quintet per a piano (1895); Picarol (1901); Follet (1903); Gaziel (1906); La Divina Comèdia (1908); Goyescas (1911); La nit del mort (1912)

El 1916 va viatjar a Nova York per a l’estrena de la versió escènica de Goyescas al Metropolitan Opera. En el viatge de tornada, després de fer escala a Londres, el vaixell en el que travessava el canal de la Mànega, va ser torpedinat per un submarí alemany i tan ell com la seva muller van perdre-hi la vida. Era el 24 de març de 1916.

Per saber més: Enric Granados.

Situació:

sense-titol-2
 

Imatge: Google

 

Situat de nord a sud, limita al nord amb el carrer de Sant Antoni i la Factoria Cultural Coma-Cros. Al sud amb el final del passeig Ciutat de Girona i del carrer Major.

Patrimoni destacat del carrer:

La parròquia de Sant Jaume

Escola del Veïnat

Residència geriàtrica Les Vetes

Factoria Cultural Coma-Cros

Save

Anuncis