L’atletisme a Salt

La definició de l’Atletisme a l’Enciclopèdia Catalana, és un conjunt de proves esportives que comprenen diverses modalitats de cursa, salt, llançament i marxa atlètica, les quals l’atleta duu a terme amb la finalitat de millorar les seves qualitats físiques o de competir.

Campionats d’atletisme a l’antic camp de futbol del Patronat de Sant Lluís Gonzaga (1925) CAT.AMS.905.1.6808

A Salt les primeres proves d’atletisme que van tenir lloc van venir de la mà del Patronat de Sant Lluís Gonzaga, fundada a la segona meitat de la dècada de 1910 com a societat catòlica parroquial per acostar als joves la formació religiosa, la cultura popular i el lleure. Amb aquesta finalitat, el 1920 el patronat va crear la Unió Esportiva Sant Lluís Gonzaga, principalment per a jugar a futbol, però també hi practicaven, en el camp de davant de cal Mut que feien servir, curses d’atletisme, curses de cintes a peu i amb bicicleta i jocs com el concurs de diàbolo. Fins i tot hi van celebrar campionats d’atletisme amb diverses disciplines. Però la seva història no va ser gaire llarga, doncs a finals dels anys 20, el Governador Civil de Girona va ordenar clausurar el patronat perquè l’Orfeó Rossinyolenc, que en formava part, havia cantat en un concert El cant de la senyera (eren els anys de la dictadura de Primo de Rivera).

En quant a clubs d’atletisme pròpiament dits no en va existir cap fins moltes dècades més tard, al 1995, quan uns membres de l’entitat esportiva Sport Ciclista Salt, que a finals dels anys 1980 havia començat a organitzar una cursa atlètica anomenada «l’Alba» (que es continua celebrant en l’actualitat amb el nom de Cursa Popular Alba), van decidir fundar el Club d’Atletisme Salt. Poc després de que el club comences a funcionar, un dels seus fundadors, Àngel Velázquez, moria durant una mitja marató. Per aquest motiu el club va decidir posar el nom de Cursa Memorial Àngel Velázquez a la Cursa Catalana del dia Olímpic 10 km Vila de Salt. A més d’aquesta cursa i l’organització d’esdeveniments atlètics com les Milles urbanes o la Contramarxa, una cursa que es celebrava per la Festa Major consistent en córrer cap enrere, l’any 2001 va organitzar la primera edició de la Cros Vila de Salt que enguany celebrarà la dinovena edició.

Contramarxa de la Festa Major de 1987. Autor Manel Lladó. CAT.AMS.905.2.1145

Del primer atleta de qui tenim constància és el barceloní Lluís Fontané, que al 1913 es va iniciar en les curses fixant l’any següent pel RCD Espanyol i essent seleccionat per córrer el campionat de cross d’Espanya on va quedar el vuitè. Posteriorment s’instal·là a Salt on començà a treballar d’agutzil per a l’Ajuntament i se’l coneixia popularment com el Nunci. Lluís Fontané no va deixar mai de practicar el seu esport de tal manera que va transmetre la seva passió als seus descendents. El seu fill, Baldomer Fontané, va ser president de la secció d’atletisme del GEiEG. El seu nét, en Joaquim Fontané Massachs, va ser campió de Catalunya de salt de perxa, entre d’altres títols. Els seus besnéts, Joaquim Fontané Masó, va assolir varies vegades el campionat de Catalunya de salt d’allargada i el 2016 es va proclamar campió del món en caiac d’estil lliure, i Núria Fontané Masó va guanyar una medalla de bronze en el campionat europeu de caiac d’estil lliure del 2012.

L’atleta Lluís Fontané el 1915. CAT.AMS.905.1.6812

Joan Fita Gusó va ser un pioner saltenc en la pràctica de l’atletisme i va quedar campió de Catalunya de javelina en categoria sénior i va rebre la medalla de l’esport de la Direcció General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya.

Josep Casals Blanquera, nascut a Salt, el 1935, va ser un atleta especialitzat en tanques del GEiEG que va participar en diverses competicions internacionals i fou campió català i estatal de 110 m tanques el 1956 i establí el rècord català d’aquesta prova amb 15 segons. Tot i ser el campió estatal, la federació espanyola no el va seleccionar per als Jocs Mediterranis de 1959 que tenien lloc a Beirut (Líban) i ell, decebut i empipat, va decidir deixar la competició d’alt nivell i dedicar-se al negoci que acabava d’obrir a Salt.

Ferran Sellabona Buch, atleta nascut al 1968 i integrant del GEiEG, l’any 1989 va quedar subcampió estatal de 200 metres i va fer la segona millor marca estatal i rècord de Girona. Amb l’equip del GEiEG va quedar campió de Catalunya en relleus 4×100. L’any següent, a Xeres, vam quedar segons en relleus en els campionats estatals i el 2 d’agost de 1991 va fer una de les seves millors marques: 21’49’’ amb un vent de -1,2 en 200 metres llisos a l’Estadi Olímpic de Barcelona. El 1994, amb l’equip de relleus de GEIEG de 4 x 400, van fer la sisena millor marca de la història de l’atletisme català amb 3:13,57 als campionats de Sabadell al costat de J. Casadellà, Jordi Mayoral i Antoni Mayoral.

Arantxa García Jiménez, amb participacions en competicions atlètiques de 100, 200 i 300 metres llisos, el 1989 va ser campiona provincial i de Catalunya en els 300 i tercera al campionat d’Espanya batent el rècord de Catalunya amb 40’8’’.

Cristina Colon Muñoz, nascuda a Salt el 1988, va guanyar el Campionat Provincial de 100 metres lliures, el Campionat de Catalunya amb 200 i 800 metres lliures; plata al campionat d’Espanya amb 1500, 3000 i 5000 metres lliures; i també plata al campionat d’Espanya de Cros; pel que fa a competicions per a discapacitats. A més de guanyar la cursa Hipercor del 2006, amb la categoria Promesa, la ½ marató de la Garrotxa el 2006 i el 2008, i el Campionat Provincial de Cros 2009, entre altres competicions.

Cristina Colon Muñoz retratada per Martí Artalejo (2012) CAT.AMS.100.7383

6 thoughts on “L’atletisme a Salt

  1. L ‘Angel Velazquez … gran atleta i millor persona. Va començar en l’atletisme als 30 anys. Va anar engrascan-se fins ser tot un referent en l’atletisme popular a la nostra privincia. Guanyador de moltes curses i crossos. Algunes marques seves son: 2h 45m en marato, 1h 22m en mitja marato …. Era una persona que engrescava tothom a correr. Molta gent va començar a correr per ell. Tenia el do de convencer a la gent.
    Va rebre el 1995 la medada del merit esportiu del COC (comite olimpic de catalunya), a titol postum.
    El 1994, en el transcurs de la mitja marato de Roda de Ter, al km 18, va patir un atac de cor que va acabar amb la seva vida.
    Em va deixar un pare, i un referent per a molta gent. En vida va ser una persona que ho va donar tot per aquest meravellos esport.
    Al cel sigui.

    Liked by 2 people

  2. En Joan Fita i Gusó, a part d’un bon llançador de javelina, ha estat una persona ben polifacètica, que provinent de la pagesia del nostre poble, va saber sortir del tancament que en aquells anys obligava a tots els que havien de seguir aquest negoci familiar. De ben jove, ja el seu mestre volia que pogués estudiar més enllà de l’ensenyament bàsic, però les obligacions familiars no ho varen permetre. Va demostrar també de ben jove la seva habilitat per l’escultura, fent una talla en fusta d’ell mateix llançant la javelina, i del seu cavall, que coneixia pam apam, va fer-ne també una escultura viva. Ja de gran va deixar de treballar la terra i va fer de mecànic com si ho hagués estat tota la vida, i quan es va jubilar va tornar a fer escultura en fusta i en pedra. Va oferir-se a l’Ajuntament d’aleshores per refer les gàrgoles de la torre del Mas Llorenç, on va néixer, però no va rebre resposta. Excursionista i viatger, és un saltenc dels que sense fer soroll ha demostrat la seva vàlua a tots els que l’hem conegut.t

    Liked by 2 people

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.