Carrer de Joaquim Ravetllat

Carrer de Joaquim Ravetllat (1988) Autor Pere Quero (CAT.AMS.100.1353)

Denominació oficial:

Carrer de Joaquim Ravetllat

Històric de canvis de denominació:

  • Carrer de Sant Francesc
  • A partir del 1 d’agost de 1931, carrer de Joaquim Ravetllat

Històric:

El 20 de novembre de 1892 l’Ajuntament de Salt acorda demanar autorització al Marquès de Camps, per obrir un carrer a l’extrem est dels seus terrenys i que aniria del carrer Bosch (actual c/ Processó) fins la carretera de Girona a Manresa (actual c/ Major).

El nou carrer, que no es va urbanitzar fins la segona meitat de l’any 1915, se’l va denominar com carrer de Sant Francesc.

Després de la mort del veterinari saltenc Joaquim Ravetllat i Estech l’octubre de 1923, l’Ajuntament, per tal de retre-li homenatge, li va dedicar un carrer, l’anomenat fins aquell moment carrer Sant Jaume, a més es col·locaria una placa en la façana de la casa on va viure i morir.

No obstant això, l’u d’agost de 1931, l’Ajuntament va canviar el nom d’aquell carrer pel de Blasco Ibáñez i va denominar carrer de Joaquim Ravetllat al que fins aquella data es denominava carrer de Sant Francesc. Nom i situació que s’han mantingut dins avui.

Qui o què va ser ?

Joaquim Ravetllat i Estech (CAT.AMS.905.1.5920)

Joaquim Ravetllat i Estech va néixer al carrer Processó número 19 el 19 de maig de 1872. Era fill i net de veterinaris. El seu pare, Joaquim Ravetllat i Piera, fou el veterinari municipal de Salt des del 1871 fins el 1905.

Va estudiar a l’Escuela Central de Veterinaria de Madrid i va fer les pràctiques a les Cavallerisses Reials. Després de graduar-se el 1890 va continuar a Madrid on va treballar al Instituto Alfonso XII investigant sobre la tuberculosi i la creació de surers i vacunes.

Un temps després es va traslladar a Barcelona per entrar a treballar al Laboratori Municipal i al Laboratori del Dr. Ferran, un prestigiós científic de fama reconeguda per la seva vacuna anticolèrica. Aquí es va familiaritzar amb la bacteriologia i la investigació microbiològica.

El seu retorn definitiu a la seva vila natal, Salt, va ser l’agost de 1905, per substituir en el càrrec d’Inspector-Veterinari de l’escorxador municipal al seu pare que havia presentat la seva dimissió. I va ser aquí quan va publicar la seva primera obra important, Estudios experimentales sobre la tuberculosis (Tip. El Autonomista. Girona, 1907).

Les seves investigacions van generar interès i van ser molt valorades pels veterinaris, però també per alguns metges, de tal manera que, gràcies al suport dels companys de professió espanyols, la Mancomunitat de Catalunya creà un laboratori antituberculós en un pavelló de l’Hospital de Salt. Aquí va poder experimentar amb els 26 cavalls que la Mancomunitat havia posat a la seva disposició.

Un dels cavalls del veterinari Ravetllat i Estech (CAT.AMS.100.9101)

El 29 d’agost de 1915 va ser nomenat Inspector municipal d’Higiene i Salut del municipi de Salt amb un sou anual de 365 pessetes.

Les seves investigacions van ser conegudes pel doctor Ramon Pla i Armengol amb qui va acabar treballar i elaborant la coneguda com teoria de Ravetlla-Pla (el bacteri Ravetllat-Pla), un bacteri que adopta tres formes, reversibles entre si, anomenades bacteri d’atac, bacteri intermedi i bacil de Koch. En plena investigació a Joaquim Ravetllat se li va diagnosticar un càncer d’estómac que li causaria la mort l’octubre de 1923 amb 51 anys.

Els seus hereus va voler que es continuessin les investigacions i van donar la seva obra a Pla i Armengol a qui oferirien la direcció d’un centre on continuar la recerca sobre la tuberculosi, l’Institut Ravetllat-Pla, situat a l’avinguda Verge de Montserrat de Barcelona, en un edifici construït per Adolf Florensa i Ferrer entre el 1927 i el 1930. Aquí foren traslladats els 26 cavalls de Salt que s’utilitzaven per a l’obtenció de l’hemoantitoxina i el sèrum antituberculós.

L’any 1951 l’Ajuntament de Salt va voler homenatjar Joaquim Ravetllat i Estech amb l’aixecament d’un monument commemoratiu a la plaça Verdaguer, acabada d’urbanitzar. Aquest monument, encarregat a l’arquitecte municipal, Claudio Díaz, era una font formada per un monolit de pedra de Sant Vicenç amb un bust en baix relleu de bronze i un estany on hi havia peixos (d’aquí que a la plaça Verdaguer se la conegui popularment com la plaça dels peixos).

Situació:

Situat de sud a nord, limita al sud amb el carrer Major i al nord amb el carrer Processó. A l’est per la plaça Verdaguer i a l’oest pel carrer del Cardenal Vidal i Barraquer.

Patrimoni destacat del carrer:

  • Front del carrer Joaquim Ravetllat 1-11 (façanes característiques del nucli antic en la que destaca la casa número 1, can Llach)

Bibliografia:

  • Baños, Josep-Eladi; Guardiola, Elena. Eponímia mèdica catalana. El bacteri Ravetllat-Pla. Dins Annals de Medicina, vol. 89, núm. 4, 2006
  • Gutiérrez García, José Manuel. Joaquim Ravetllat i Estech (1872-1923). Dins Semblanzas veterinarias. Vol III, 2011
  • Actes de Ple de l’Ajuntament de Salt (1890 – 1931)

Webgrafia:


2 thoughts on “Carrer de Joaquim Ravetllat

  1. En el Carrrer de Joaquim Ravetlllat, hi hagué fins a finals dels anys vuitanta, l’últim artesà carreter de Salt, en Xicu Panosa. Us faig arribar per c.e. les fotos que li vaig fer l’any 1983, encara actiu, en el pati del seu obrador, pel meu article a la revista LA FARGA, sobre els darrers artesans de Salt, per si us interessa. Estaria bé que en aquest espai de comentaris s’hi poguessin penjar fotos, si ho permet.

    Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.