El teatre a Salt

Com sabem, actualment el teatre és un dels actius culturals més potenciats al municipi de Salt. Afortunadament, les instal·lacions del Teatre de Salt i de El Canal, situades al vell mig del Barri Vell i la Factoria Cultural Coma Cros al Veïnat, respectivament, són un símbol excepcional que atrau a persones alienes a la realitat saltenca. Encara que, evidentment, la oferta que proposen ambdós és diferent, l’objectiu és el mateix: l’enriquiment cultural del territori. De forma continuada, se celebren actuacions teatrals, representacions musicals i/o escèniques que ens certifiquen que la demanda de la població d’aquest tipus d’activitats és encara bren present.

Secció de teatre del Casal Saltenc (1931-34) CAT.AMS.905.1.4061

Tot això, d’altra banda, no és una qüestió recent. El teatre a Salt no és una invenció actual. En aquestes línies, doncs, intentarem presentar un recorregut pel seu passat. Amb l’arribada del segle XX, les primeres activitats registrades es troben a l’entorn de l’anomenat Patronat de Sant Lluís Gonzaga. Ens consta que als volts de 1915 ja es representaven obres teatrals que aplegaven les inquietuds dels habitants del municipi. Durant la Segona República floriran organitzacions populars que tindran com a objectiu difondre aquesta passió, tals com El Casal Saltenc o el Centre de Cultura Floreal. D’altra banda, els que no són autòctons de Salt, desconeixen que el nou teatre és conegut per situar-se en l’antic magatzem de vins i cereals Can Panxut. Localitzat a la plaça Sant Jaume, és un dels punts centrals de la població. La vinculació d’aquest amb la Parròquia de Sant Cugat portarà que la organització successiva quedi en mans del Patronato catequístico (anys 50),  la seva remodelació amb el Patronat Parroquial (1962) i la seva culminació amb l’Ateneu Saltenc (1984). Això, com molts podeu imaginar, serà fonamental alhora de confeccionar certes activitats que formaran part de tots els calendaris dels saltencs. La més important d’aquestes no serà altra que els Pastorets. Tot i això, les instal·lacions que actualment podem visualitzar del teatre són molt més recents. Hem de remuntar la seva inauguració al 22 de setembre de 1997, moment a partir del qual passarà a gestionar-lo l’empresa Bitò Produccions.   

Lliurament dels Premis 3 de Març 1997 al Teatre de Salt. CAT.AMS.100.2516

De la premsa hem pogut rescatar notícies molt interessants pel que fa a la relació de Salt amb el teatre. A tall d’exemple, durant els anys d’incertesa posteriors de la Transició, es va representar al Patronat la obra mestra de Sofòcles, Antígona, que Salvador Espriu va recuperar per a reflexionar entorn a les barbaritats de la guerra. Hem pogut veure, en tot això, el paper que el poble saltenc hi va jugar. Evidentment, companyies teatrals com el Talleret de Salt, El safareig o Estil, tots ells dedicats a la organització i representació de jornades teatrals al municipi ho certifiquen. La influència de la obra d’Espriu ens ajuda a entendre, més específicament, els anys de transició política al país. En aquest sentit, la aparició i protagonisme de La Pastera, tal com ens explica un dels seus fundadors, Salvador Sunyer, va ser vital. Aglomerant intel·lectuals de Girona i Salt, s’intentava que el rejoveniment del teatre que es vivia arreu de Catalunya, arribés també al municipi. Ara, doncs, serà el moment de representar la avantguarda que intentava combatre el passat franquista des de la tribuna artítisca. No serà només el nom d’Espriu: Porcel o Pedrolo, a tall d’exemple, formaran part també de les cartelleres saltenques. La Pastera, doncs, tindrà per objectiu ampliar el seu camp d’acció, organitzant exposicions, conferències polítiques i culturals i, fins i tot, cursos de català.

Façana de El Canal (2017)

Malauradament, però, encara mancaven altres arts escèniques que omplissin la oferta cultural del municipi. Això no es va veure completat fins que al 2007 es van inaugurar les instal·lacions del Centre d’Arts Escèniques de Salt El Canal. Aquí es representa, a més del teatre, tot tipus d’activitats escèniques: des de la música a la dansa. En aquest hi han passat a representar les seves obres artistes d’arreu del món, organitzant festivals per a poder arribar millor a ciutadania.

El que queda clar de tot plegat és la vinculació que Salt sempre ha volgut mantenir amb la cultura. El teatre, doncs, ha estat molt més que un entreteniment pels saltencs. Tot es podria resumir en que s’ha pretès aconseguir un espai de llibertat on tothom si pogués veure integrat. I, afortunadament, s’ha aconseguit. 


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.