Salt, 1920

Entrada a Salt (1920) CAT.AMS.605.760

Salt iniciava la dècada dels «alegres anys 20» d’una forma no gaire alegre.

D’entrada teníem les fàbriques tèxtils tancades a causa del lock-out des del 9 de desembre, una forma de la patronal d’intentar resoldre els conflictes obrers i socials. Joan Coma i Cros, que en aquell moment era el propietari de la fàbrica de Salt i de la del Veïnat, escriu una sèrie de cartes clarificadores sobre els esdeveniments i com el fan sentir en els àmbits professional i personal (per a més informació vegeu la revista La Farga núm. 327 i 328, «Conflictivitat social a Salt (1919-1920)).

Treballadores sortint de la fàbrica (1920) CAT.AMS.100.781

D’altra banda, la bonança econòmica que s’havia produït al país amb la Gran Guerra gràcies a la neutralitat d’Espanya i l’augment de les exportacions de productes de primera necessitat als països en conflicte, es transformà en una greu crisi en acabar la guerra en part, per culpa del procés inflacionista provocat, no només per l’escassetat d’aliments en el mercat interior, sinó també per l’acaparament, el frau i la corrupció dels que volien fer fortuna a costa de l’augment de preus no traient al mercat la matèria primera bàsica. Això provocà la intervenció estatal amb la propugnació de lleis i la creació, entre d’altres coses, de la Junta Central de Subsistències, que s’encarregaria de posar en funcionament un règim de taxes en els articles de primera necessitat o el Ministeri de Proveïments, que havia d’unificar competències existents sobre les subsistències, però va tenir una curta vida, fins al 1920, quan va ser substituït per la Comissaria General de Subsistències.

Exemple d’això és la crisi de la farina i el pa que va tenir lloc ja des de l’any 1919, però especialment el 1920, i també la del contraban de carn.

El 18 de novembre de 1919 trobem a Salt ja un primer racionament de la farina. El governador civil permet distribuir només 90 bales de 100 kg entre els onze flequers del poble, amb el compromís que el següent repartiment seria de 110. Aquesta regulació del repartiment de la farina l’anem trobant al llarg de tot l’any 1920, fet que, directament, va influir en el preu del final del pa que, tot i que es va intentar controlar, va augmentar de manera constant. L’Ajuntament es fa ressò de la crisi de la farina i el dia 13 d’abril convoca una sessió extraordinària del Ple per tal «de resoldre el que procedeixi del conflicte plantejat per l’escassetat de farina intervinguda. La Junta provincial de subsistències subministra només la meitat de la que subministrava anteriorment als flequers de Salt (…) a 63,50 ptes els 100 kg(…) després de l’oportuna deliberació s’estableix per unanimitat per a la venda pública de pa la taxa següent: per cada pa d’un quilogram, 0,80 pessetes; per cada pa de dos quilograms, 1,50 ptes.; per cada pa de quatre quilograms, 3 ptes.» Si tenim en compte que només quinze dies abans el pa d’un quilo es comprava a Santa Coloma de Farners a 70 cèntims i a Olot a 65, l’augment és considerable. A partir d’aquest moment l’Ajuntament queda a l’espera de les noves Reials Ordres de la Comissaria General de Subsistències. Però el blat continuava sense circular i no es podia produir farina, amb la qual cosa, al mes de setembre, la possibilitat que no hi hagués pa a la població era cada cop més real.

Fleca Costa del Veïnat (1936) CAT.AMS.905.1.5586

El 21 de setembre, l’Ajuntament denuncia al governador civil tots els propietaris de blat destinat a la venda que es negaven posar-lo a un preu normal per obtenir la farina al preu de la taxa legal, que ja era de 82 pessetes els 100 kg. Amb motiu d’aquesta denúncia (o no) pocs dies després, Carles de Camps i Olzinelles, el marquès de Camps, ven a l’alcalde de Salt, Josep Xifra i Xifra, tota la seva existència de blat, 315,50 quarteres (25.240 litres aproximadament), que tenia al mas Ribot, al preu de 37 ptes la quartera, per tal que l’Ajuntament faciliti farina als flequers per l’abastament de pa als veïns de Salt. Aquesta injecció de blat sembla que tranquil·litza la situació durant unes setmanes fins que el repartiment de farina torna a la normalitat.

Amb el tema de la carn la problemàtica no venia tant per la seva escassetat sinó pel contraban i els problemes de salubritat que això podia comportar en no passar cap control sanitari. Així ho podem comprovar en diverses sessions del Ple de l’Ajuntament. La primera en que es toca el tema és la del 4 de maig en la qual, a proposta del president de la Comissió de l’Escorxador, s’adopta l’acord pel qual, a fi d’evitar el contraban de «carn i altres substàncies anàlogues alimentàries destinades a l’abastament de Salt», es concedeix un termini de 8 dies per tal que tots els habitants de la vila que posseeixen carns importades fraudulentament les presentin «al director de l’escorxador públic per tal de ser inspeccionades facultativament per a la deguda garantia de la salubritat pública i a l’objecte de satisfer, tot seguit, el corresponent arbitri municipal sense recàrrec, per aquest cop.» Transcorregut aquest termini, si es detectava carn no declarada, es faria pagar als infractors l’arbitri municipal per triplicat.

Tot i que es va aconseguir que es declarés una part important, tal com es reflecteix en la sessió del mes d’agost en la qual es diu que en només dos dies s’han detectat i declarat 313 kg de carn importada de contraban, no era ni de lluny la realitat del que hi havia perquè un mes més tard, el 28 de setembre, es prenen noves mesures en veure que les anteriors no han estat del tot efectives: «Que totes les carns, siguin fresques o salades, i anàlogues substàncies alimentàries que per a l’abastament de Salt siguin importades clandestinament, meritaran, prèvia inspecció facultativa, el respectiu arbitri municipal per triplicat, sense perjudici de concórrer els seus propietaris en el comís o pèrdua dels productes que seran distribuïdes de la forma següent: al vigilant de l’escorxador, el 40%; a l’agutzil, el 20%, i al que resulti ser el denunciant el restant 20%, part que correspondrà al vigilant de l’escorxador quan no hi hagi denunciant i per tant hagi actuat per iniciativa pròpia; i si tampoc no hi ha cap testimoni, la part corresponent es repartirà en la proporció assenyalada entre els dos primers.» A més es crea un llibre de registre on s’apuntaran totes les carns que «els productors d’embotits importin o exportin amb la finalitat que pugin exercir el seu comerç lliurament».

Aquestes noves mesures tampoc van ser prou efectives perquè just 20 dies més tard se n’aprova una altra de més directa per tal «de tallar d’arrel aquest immoral tràfic que podria comportar perjudicis de consideració a la salut pública del poble i també a l’erari públic». Es dona «ordres determinants» al vigilant de l’escorxador perquè persegueixi activament els infractors i se’ls denunciï directament per iniciar un expedient sancionador i aplicar en cada cas «la penalitat que es cregui pertinent amb subjecció a les Llei generals i acords adoptats en anteriors Plens».

A resultes d’això tenim dos exemples, el d’un carnisser a qui se’l va denunciar i sancionar amb pagar l’arbitri corresponent per triplicat per haver-li trobat 8 kg de carn salada de porc «en bon estat de salubritat importada clandestinament»; i l’altre en què es premia amb 10 pessetes un veí «per haver intervingut en registres practicats relatius a carns salades importades clandestinament».

Però hi ha més problemes que afecten la població de Salt durant el 1920. Per exemple, les inundacions provocades pel riu Ter, les eleccions municipals, les eleccions generals espanyoles del desembre o la guerra del Marroc, entre d’altres.

Grup de soldats d’infanteria (1910-1920) CAT.AMS.100.780

Les inundacions de Salt provocades pel desbordament del riu Ter eren recurrents i de difícil solució cada cop que plovia abundantment. S’havien creat defenses al llarg del curs del riu, però només calia que plogués més del compte perquè el cabdal de l’aigua les destruís. Per això el 26 d’octubre, l’Ajuntament decideix ingressar a la Mancomunitat de Municipis del Ter, creada el juliol d’aquell mateix any amb la finalitat construir defenses de forma conjunta i harmònica entre tots els municipis afectats pel curs del riu Ter, des del Pasteral fins a la desembocadura, i demanar tots junts un projecte de canalització del riu que hauria d’anar a càrrec de l’Estat espanyol, amb la implicació també de tots els propietaris dels terrenys de la riba del Ter. A Salt en concret, dels propietaris de les deveses que haurien de contribuir amb 4 jornals per a cada devesa al preu de 6 ptes per a cada peó i 18 per a cada carruatge. El marquès de Camps es va oferir per traslladar-se a Madrid per recomanar personalment al ministre de Foment la necessitat urgent de les obres de la canalització i defenses del Ter en nom de tots els pobles afectats.

I acabem l’any 1920 entre vagues, successos, casaments, naixements, obres d’urbanisme, tempestes, curses de cintes, esdeveniments esportius, festes, etc. i amb el compromís per part de l’Ajuntament de trobar un terreny per a l’emplaçament d’un nou edifici escolar, «tant de nens com de nenes», que «reuneixi les condicions que exigeix la moderna pedagogia». Ha d’estar situat en «un lloc alt, sec, ben assolellat, de fàcil accés i aïllat d’altres edificacions, circumstàncies que no té el solar de què en l’actualitat disposa l’Ajuntament darrere de la Casa Consistorial. De manera que l’Ajuntament entén que el millor emplaçament seria al camp, encara que resulti una mica allunyat del centre de la població, perquè aquest inconvenient quedaria compensat amb l’avantatge de l’exercici físic a què es veuran obligats els nens i amb la puresa de l’aire que respiraran.»

Finalment, i després de moltes vicissituds, aquesta escola es va inaugurar el curs 1929-30 en uns terrenys cedits per Pere Coll a la carretera de Girona a Manresa i que avui en dia coneixem com l’escola de La Farga. Però aquesta ja és una altra història.

Escoles Nacionals (1929) CAT.AMS.100.774

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.