L’Arxiu Coll i Portabella, de cal Mut

Carta adreçada a Pere Coll i de Pol

No us faré, en aquest petit article, una aproximació a la història de la família Coll, de cal Mut, ni una biografia dels seus personatges més rellevants. Primer, perquè fer-ho donaria per a un llibre i, segon, perquè no he pogut, de moment, investigar a fons i cercar-ne informació exhaustiva. El que sí vull fer és parlar de com vaig conèixer l’existència del fons patrimonial de cal Mut quan vaig començar a fer d’arxiver a Salt.

De tothom és sabut que no sóc saltenc de naixement, sinó d’adopció, i que la història de Salt l’he anat aprenent a mesura de descobriments documentals, tafaneria personal i lectures de llibres i articles. Crec que és de ser agraït, quan t’acullen en un poble, conèixer mínimament la seva història i la seva cultura. Però quan a aquest acolliment s’hi afegeix que tu mateix et converteixes en el garant de la conservació de la memòria històrica del poble, ja no es tracta d’agraïment, sinó en una obligació envers qui t’ha fet confiança pel càrrec.

El primer dia de feina el que em van dir va ser «aquest és l’Arxiu del Marquès de Camps, de gran importància per a la història saltenca». I sí, efectivament ho és, però no l’únic. Hi havia altres fons patrimonials (és a dir, els documents del patrimoni d’una família o llinatge al llarg dels anys), que no s’havien ingressat mai a l’Arxiu municipal, però dels quals teníem coneixement de la seva existència i, fins i tot en alguns casos, fotocòpies dels documents més importants. Un d’aquests fons era el de la família Coll de cal Mut, del qual el primer arxiver que va tenir Salt, en Joan Boadas i Raset, havia fet una aproximació força acurada dels documents que contenia, sobre tot dels que feien referència a Salt.

Portava encara no un any d’arxiver quan la família Coll em va demanar consell per a la conservació dels documents perquè els preocupava que es poguessin fer malbé i em van convidar a anar a cal Mut. Traspassar la portalada i passar al jardí era com estar en un altre món, i només d’entrar em va semblar que viatjava en el temps i que, de sobte, em trobava a mitjans del segle XIX! Per a un historiador, això és com el somni de la seva vida. No era un museu, no era una recreació falsa, tot era totalment autèntic i en el lloc on havia de ser, com congelat en el temps: la fotografia emmarcada sobre l’escriptori on encara hi reposava una ploma estilogràfica i un paper esgrogueït a mig escriure, un llibre deixat momentàniament en una butaca de vellut, un barret de senyor penjat al penjador del rebedor, els llits fets a les cambres… Si hagués pogut, hauria tafanejat per tots els racons i totes les estances de la casa, però havia anat per una feina concreta i anàvem camí de les golfes. Si ja havia quedat meravellat amb la casa, en veure aquells baguls i armaris plens de documents i pergamins, m’hi hauria tirat de cap a remenar i llegir. No era el moment i l’únic que vaig poder fer va ser aconsellar com era millor guardar els documents per evitar la seva degradació a causa de la temperatura, la humitat, els fongs o els insectes, i donar quatre pautes bàsiques.

Després d’això van passar molts anys sense saber-ne res més d’aquest fons familiar fins que aquest any 2021, el mes d’abril, la família Coll i Portabella es va posar en contacte amb l’Ajuntament de Salt per comunicar la seva intenció de donar el seu arxiu a Salt i posar-lo a disposició dels investigadors i de tota la ciutadania.

Primeres tasques d’ordenació i classificació

No cal dir que la importància d’aquesta donació per al patrimoni documental saltenc i per a conèixer la història, no ja solament de la família de cal Mut, sinó de la vila de Salt, és extraordinària. Això ho suposava, però ara, que la primera part dels documents ja són a l’Arxiu municipal, ho puc corroborar.

Com a arxiver i com a historiador, tornar a entrar a cal Mut de la mà de l’Anna Portabella, (a qui no coneixia, però a qui ja considero amiga), i aquest cop sí, poder remenar, mirar, llegir, entrar a diferents habitacions, obrir armaris, fer petits descobriments i alguns riures, ha estat un dels plaers més grans que m’ha donat aquesta professió a Salt, tot i la feinada que em suposarà.

Com això ha estat molt recent, tot just fa una mica més d’un mes que tenim els documents, només hem pogut fer-ne una petita aproximació. Aquí he de fer un agraïment a l’ajuda que he tingut de la mà de l’Ariadna (l’Ari), becària de la UdG, i de l’Olga, d’un Pla d’Ocupació de l’EMO de Salt. Elles dues van ser qui van agafar els papers, els van netejar, ordenar, encapsar i fer un primer inventari sumari del que hi ha per començar a fer-nos-hi una idea i per poder fer posteriorment els documents de la donació.

Per acabar, faré cinc cèntims del que conté l’arxiu patrimonial de Cal Mut, tot i que fins que puguem fer un inventari més exhaustiu, no en sabrem l’abast total. De moment el que sí podem dir és que són quinze capses plenes de llibres, lligalls, plànols, pergamins i documents datats entre l’any 1223, el més antic i el 1951, el més actual.

Naturalment hi ha molta documentació sobre la gestió de l’administració del patrimoni familiar que inclou propietats a Serinyà, Besalú, Caldes de Malavella, Girona, Figueres, Fontcoberta, Montagut, Begudà, Arenys de mar, Canet de mar, etc. i, per descomptat, Salt. L’altre gruix són de caire personal, econòmic i religiós, i també judicial, hem de tenir present que Pere Coll i Güitó (en Peret de cal Mut) va ser Jutge municipal de Salt aproximadament entre el 1905 i el 1935.

Però potser, d’on podrem treure moltíssima informació sobre la història de Salt, i més encara sobre la de l’Ajuntament, és del gruix de documents municipals conservats des de principi del segle XIX, que ompliran un buit important que teníem d’aquesta època. Només fent una primera lectura, ja n’hem pogut extreure el nom de 6 alcaldes de Salt d’entre el 1832 i el 1853, els quals desconeixíem. De fet, un dels primers alcaldes de l’era moderna del qual teníem constància fins ara, era justament en Pere Coll i de Pol, de cal Mut, que va estar en el càrrec entre el 1857 i el 1859.

Les 22 capses que composen la donació

Perquè us en feu una petita idea de l’abast d’aquest fons, només en vuit de les quinze capses n’hi ha, si no ens hem descomptat, 960 documents! En fi, que a l’Arxiu municipal se’ns ha girat feina, molta, molta feina per poder tenir tot aquest fons ben net, ordenat, classificat, inventariat i catalogat i posar-ho a disposició de tothom. Però, com diuen els castellans, sarna con gusto no pica.

No puc acabar aquest escrit sense donar les gràcies a la família Coll i Portabella, en concret a l’Anna i a la senyora Montserrat Portabella i Bover per la seva amabilitat i simpatia i per haver confiat amb l’Arxiu municipal. Gràcies!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.