A vegades les entrades que publiquem retornen a la memòria de les persones que ho llegeixen els records del que van viure. Això és el que coneixem com Memòria viva, records i vivències que volem que es converteixin en Memòria històrica de Salt i que estem encantats de recollir i compartir.
Avui us portem el text que ens ha enviat la Francesca Laguarda i Darna. Gaudiu-lo tant com hem fet nosaltres:
Carrer El Greco, 9- 3-1ª
Hi vaig arribar darrera la bicicleta del meu pare. Tenia 8 anys i venia de viure al Veïnat. Ara seria en un pis, de propietat, conceptes que ni sabia que existien.
Veuria passar i parar el tren a l’Apiaderu… Faria mig camí amb les amigues, la Pili, i l’Anna Maria i, com no negar, també un tal Joan, que encara avui, ho són, amb els veïns de l’escala, que semblava que havien de ser eterns. Saltaria desbocada els 5 esglaons del replà per arribar més de pressa no sé ben bé on.
Després, amb els anys, sabria que era per arribar als últims perquè algú m’hi esperava….
Em passaria fins els 24 anys fugint, dins d’una làmina que hi havia penjada al menjador on es veia el port de Marsella, veient vapors de fum damunt de la nevera verda on posàvem les peces de gel comprades amb una bossa de reixa, al barri vell, com tots fèiem.
Veuria aquelles boles negres de carbó, tan perfectes, a la cuina sota cortinetes de quadres blaus i blancs, el rebost amb l’ampolla d’aigua naf pel mareig, el balcó, petitíssim, ple de ciclàmens mida XXXXXL desbordants que cuidava la meva àvia.
Tots els capítols de Bonanza en blanc i negre a la TV Vanguard…
Tots els partits de futbol al camp del Salt…
Tota la roba estesa dels veïns. Sempre tan ben estesa…
La meva habitació de parets verdes on intentava fumar cigars mentolats que el meu pare em portava d’estranquis i que em deia, fuma, fuma, i que, per sort, a mi em feia sentir ridícula només d’agafar-los.
El primer disc d’en Leonard Cohen, Songs from a room, que intentava traduir perquè intuïa la tristesa en els primers versos i fins ara, encara…. Els rotlles de paper del vàter El elefante que en Josep Maria Creus em regalava i on jo escrivia, i enrotllàvem i desenrotllàvem com si fos un pergamí antic…
La taula rodona on feia matemàtiques amb cigrons, on escoltava la radio “de España para los espanyoles” i on veia planxar i planxar i emmidonar colls d’uniforme a la meva mare…
El rebedor on feia el mes de Maria, com totes, amb capses de sabates i flors autèntiques. Les tardes de diumenge amb un tocadiscs taronja, escoltant Mirinda i Música, amb les meves amigues Roser Núria i Antònia, que venien a fer-me companyia quan jo estava castigada.
Aquells vespres fent cua a la botiga on els de Cal Marquès duien la llet de vaca, i jo amb la marranxa, que encara tinc, pregant que me’n quedés, perquè sinó m’esperaven uns ruixats de primera.
I jo que només volia anar a la biblioteca, tenir una bateria per fotre cops de pal, i pregava a les nits perquè Déu no em cridés encara… per ser monja…
I em vaig casar…
FRANCESCA LAGUARDA I DARNA
Arxiu Municipal de Salt 
Hola Francesca.
Has fet un retrat perfectedel nostra barri. Recordo Ca la Marsaneta, Can Turró, Reverter del peix, en Quimet i la Ramona de la verduleria , l’Elvira de la pastisseria. Res queda malauradament. Però mai ens treuran els records inesborrables.
Un petó.
Toni Alonso
M'agradaLiked by 1 person