La fossa comuna del cementiri municipal

Entrada al cementiri municipal de Salt (1988) Autor Lluís Buch. CAT.AMS.100.1499

El temps ara no hi és; abans hi era.

El temps és un instant, buf o sospir.

El temps, l’últim alè d’una ranera,

és un vaivé o miratge de l’albir.

Fragment del poema «Sonet del temps» de Salvador Sunyer i Aimeric publicat al «Llibre de coneixences», Salt, 1995

Fa uns mesos ens va arribar una petició de la Direcció General de Memòria Democràtica en què demanaven informació sobre on podia estar enterrada una persona que havia estat interna a la presó provincial i havia mort allà l’any 1943. A l’Arxiu Municipal no tenim la documentació de la presó – es conserva en un altre arxiu –, però tenint la data de la defunció, podíem comprovar en el llibre de registre del cementiri si havia estat enterrat a Salt. I el vam trobar. El senyor X, mort el dia x del mes x de 1943, a la presó provincial i inhumat a «la fossa comuna».

Teníem la resposta per als familiars que cercaven la informació i així vam contestar a la Direcció General, però en el mateix moment, a l’Arxiu, se’ns va plantejar un dubte: on era la fossa comuna del cementiri, en quin indret exacte?

Monument als morts de la guerra civil

Som un arxiu, no havia de ser difícil de trobar-ho en els plànols de construcció del cementiri o de les diferents ampliacions que ha sofert, o en alguna documentació relacionada com els llibres de registre, les actes, etc. A vegades pequem d’innocents. L’expedient de construcció o de trasllat del cementiri de l’antic indret al voltant de l’església, al nou emplaçament lluny del nucli urbà en uns terrenys cedits per la família Coll, no es conserva, si més no, nosaltres no el tenim. Els expedients d’ampliació de l’actual cementiri, sí que els tenim i n’hi ha uns quants, perquè d’ampliacions se’n van fer un munt, però en cap, en absolutament cap d’aquests expedients hi ha un plànol de la superfície del cementiri amb l’especificació de les diferents zones. Bé, no desesperem, potser en algun escrit, en alguna acta del Ple municipal, en algun document de l’arxiu del marquès de Camps, en trobem alguna cosa. Res! Cap referència a cap fossa comuna dins del cementiri! Com podia ser? Sabíem del cert que existia, ja que en el llibre de Registre d’inhumacions hi ha la referència on s’enterren les persones, el nínxol o l’hipogeu i, clarament, un apartat on posa «fossa comuna». Més endavant li diran «raso» i a partir de l’any 1971 s’especifica com a «Raso cuadro 2º». Però on era? El quadre 2n. era una pista, tot i que no gaire definitiva.

Quan fallen els documents, que ens queda? Investigació de camp i preguntar. I així ho vam fer.

Primer de tot, vam preguntar a l’Àrea de Sanitat de l’Ajuntament, que ens van confirmar que havia estat en un extrem del quadre segon, a la zona de gespa, però que no ens podien dir l’emplaçament exacte perquè fa més de 35 anys que es va clausurar, quan l’Ajuntament va adquirir uns nínxols per a beneficència. Era una pista, però en necessitàvem més, així que vam tirar mà de la memòria històrica, és a dir, preguntar a les persones més grans de Salt i fer una crida per les xarxes socials de l’Arxiu, amb no gaire èxit, tot s’ha de dir, excepte perquè un mitja de comunicació, Ràdio Girona de la Cadena Ser, ho va veure i ens van fer una entrevista.

Les poques respostes que vam obtenir ens van dir sempre el mateix, que els sonava que hi havia hagut una fossa comuna, però que no sabien on, que recordaven que als parterres de gespa que hi ha al fons de tot, en un extrem del de l’esquerra, havien vist enterraments a terra amb una petita creu de fusta i uns números a la creu i que els sonava que allò era la fossa. Un senyor ens va donar una dada complementària, que recordava que al parterre de la dreta, quan buidaven els nínxols, feien fogueres amb les restes de fusta de les caixes.

Després d’aquestes informacions, vam fer el que es coneix com a treball de camp, és a dir, vam anar personalment al cementiri per buscar-hi pistes. Vam mirar per tots els racons, per darrere de parets i portes, pels quadres i els nínxols, l’ossera del quadre primer, vam caminar per la gespa i vam fer un munt de fotografies, però no vam trobar cap indici a simple vista. Caldria fer un estudi més exhaustiu sobre el terreny, però només som arxivers i s’escapa a les nostres competències.

Quadrant de gespa on probablement hi havia la fossa comuna

Així que, a dia d’avui, l’emplaçament més aproximat que tenim de la fossa és al fons de tot, a l’esquerra, en un extrem de l’actual rectangle de gespa.

Potser en un futur trobem, per casualitat, una informació més precisa en un document, una carta, una foto, el record d’algú.

Els antics faraons egipcis gravaven el seu nom en tots els monuments i tombes perquè tenien el convenciment que si es recordava el nom, si en quedava constància escrita, viurien per sempre. En part, podria ser cert perquè quan recordem el nom d’una persona difunta, la tornem a la vida per un instant. Per això ens vam fer el propòsit de recollir els noms de totes les persones que, per una raó o una altra, no van poder ser inhumades en un nínxol amb una làpida on es recordés el seu nom i el seu cos va acabar a la fossa comuna. Per recordar-les i dignificar-les d’alguna forma.

A l’Arxiu només tenim el llibre de registre d’inhumacions que comença l’any 1932, quan el cementiri va passar de parroquial a municipal. Ens faltarien els registres des de l’any 1884, data d’inauguració del nou cementiri, fins al 1931, que haurem de demanar consultar a l’Arxiu Diocesà.

En tot cas, des del 29 de març de 1932 que es va enterrar a la primera persona morta al «Sanatori», fins al 21 de gener de 1986, data de la darrera inhumació a la fossa, hem recollit el nom de 1.622 persones, 28 de les quals van morir a la presó provincial (3 d’ells executats), 16 eren refugiats de guerra (9 nens), 108 van morir a casa seva, 1.429 a l’hospital psiquiàtric i de 41 no se n’especifica el lloc de la defunció.

Actual ossera (2022)

I per acabar, només recordar-vos que qualsevol informació sobre aquest tema, o qualsevol altre referent a Salt, serà molt benvinguda a l’Arxiu Municipal per posar-la a disposició de tots i totes i, d’aquesta manera, preservar la història i la memòria de Salt i la seva gent, siguin nascuts aquí o al racó més allunyat del planeta.

Tot seguit podeu trobar un enllaç al fitxer amb el nom de totes i cadascuna d’aquestes 1.622 persones, per recordar-les i, al mateix temps, perquè serveixi per a aquells familiars i investigadors que estiguin fent tasques de recerca:

Llistat de la fossa comuna de Salt

(actualitzat el 12/09/2022)

(Article publicat originalment a la revista La Farga de Salt · any XLIII · núm. 33 · El programa suplement d’estiu)