
- 1007: primera notícia del rec comtal (sèquia Monar)
- 1 de desembre de 1018: els marmessors de la difunta Wisla donen als preveres de Santa Maria (al sagristà Bonhom i als preveres Vives i Tassi) els alous que aquella posseí en el Pla de Girona, a la vila anomenada Llac, alou al davant de la ciutat de Girona, en el lloc anomenat Avellaneda; alous situats a Vilablareix; terres en el terme de Palau i de Salt. (Pergamins s. IX-XII, carp. 2, núm. 37. Arxiu de la Catedral de Girona).
- 20 de novembre de 1019: la seu de Girona posseix un gran patrimoni del qual, el 20 de novembre de 1019, el bisbe Berenguer cedeix a la Canònoca de Girona els molins i monars, així com l’aigua del Ter, des del terme de Salt fins al Mercadal, junt amb el palatium, trilles i altres possessions. (Pergamins s. IX-XII. Arxiu de la Catedral de Girona).
“(…) de Salte alte usque ad Mercadal quod est ante Gerundam civitatem dono eidem canonicae (…) molendinis et mulinars cum ipsa aqua Ticeri (…)”
- 1 de maig de 1041: els marmessors del difunt bisbe Eribau donen a Sant Vicenç de Cardona l’alou de Fornells, comtat de Girona, amb tots els béns que li pertanyen. (Pergamí Pia Almoina, Fornells núm. 42. Arxiu Diocesà de Girona)
“(…) sancti Cucufatis de villa Saltus”
- 4 de març de 1056: el bisbe de Girona, Berenguer Wifred, dóna a la canongia de la seu de Girona totes les terres i illes que posseix als termes de Salt i Santa Eugènia i Palau. L’alou de Salt afronta a l’est amb l’alou comtal, al sud amb el camí que va de Girona a Sant Joan d’Aiguaviva, a l’oest amb la roca de Montfullà i al nord amb el riu Ter. Exclou de la donació els molins de Salt, que permutarà l’any 1068 amb la canongia. (Pergamí s. IX-XII, carp. 2. núm. 55. Arxiu de la Catedral de Girona).
- març de 1068: Compilació de donacions atorgades per a construir l’edifici de la canongia de la seu de Girona, redactat en bona part seguint el text original de dotació dels anys 1019-1031, al qual s’afegeixen altres nombroses donacions posteriors. (Pergamí s. IX-XII, carp. 2. núm. 36. Llibre verd 103-104. Arxiu de la Catedral de Girona).
- 6 d’octubre de 1078: El cabíscol Joan, trobant-se greument malalt al claustre de Sant Martí Sacosta, nomena marmessors entre els seus amics i disposa testament. Entre altres nombroses deixes per a esglésies o particulars, dóna diversos objectes, llibres i diners als clergues de la canongia de Santa Maria de la seu, a més de deu unces d’or per a cobrir el nou campanar i dos masos a Salt i <Campdorà>. Quasi totes les deixes de béns inmobles són adjudicades, però, al clergue Berenguer Amat en violari i en servei de l’església de Sant Martí, incloses les seves armes. (Còpia del s. XVII. BAH Madrid)
- 15 d’agost de 1085: Guillem Ramon tria marmessors i estableix testament, amb donacions per a son germà Arnau i per a diverses institucions religioses, on el monestir de Sant Salvador <de Breda>, senyor seu, és la més beneficiada. Santa Maria de Girona rep la dècima i la primícia de l’alou de Madrenes, amb una coromina, i l’alou del Coll de Palau <Sacosta>, amb diferents masos. (Llibre gran de sagristia major, ff. 89 r-v. Arxiu de la Catedral de Girona)
“(…) ipsam meam hereditatem de Saltu (…)”