Inauguració del nou Ajuntament

AJU. 1940s. Ajuntament de Salt

Seu de l’Ajuntament de Salt des de l’any 1943. Autor Creixenti. Fons 100 Ajuntament de Salt.

L’any 1943, l’Ajuntament de Salt, que tenia les oficines llogades en els baixos d’una casa del Barri Vell, va traslladar-se de nou, aquest cop a l’edifici que havia construït en el carrer Major l’associació La Floreal i que havia estat incautat durant la Guerra Civil.

El 15 de juliol de 1943, en l’acta de Ple de l’Ajuntament de Salt, trobem el punt següent:

“1º. Estando á punto de terminarse las obreas de habilitación de la nueva Casa-Ayuntamiento, se fija el día veinticinco de los corrientes, Festividad de Santiago Apóstol, para proceder con toda solemnidad á la celebración de los actos de bendición é inauguración del nuevo edificio de referencia. A tal efecto, se encarga al propio seor Alcalde para que organice dichos actos en la forma que crea más conveniente.”

El dia 25 de juliol de 1943 es va celebrar un acte en els nous locals que es va reflectir en el llibre d’actes de la forma següent:

“(…) seguidamente el señor Alcalde, dirigiéndose á los señores Gestores, Autoridades locales y público asistente, manifestó que el objecto de la reunión, tal como se había anunciado, era proceder á la celebración solemne de los actos de bendición é inauguración de la nueva Casa-Ayuntamiento.

‘Una vez bendecidos los nuevos locales por el Rdo. Sr. Cura párroco, la Corporación por unanimidad acordó:

‘DECLARAR CASA AYUNTAMIENTO DE LA VILLA DE SALT Á LOS NUEVOS LOCALES EXPRESAMENTE HABILITADOS, SITOS EN LA CALLE GENERALÍSIMO, NÚMERO DOS; y hacer público dicho acuerdo á los consiguientes efectos. (…)”

En l’actualitat aquest edifici continúa essent municipal i seu de les oficines dels Serveis Econòmics de l’Ajuntament de Salt després del trasllat de la comissaria de la Policia Local que l’havia ocupat a partir de l’any 1986.

Publicat dins de Història | Deixa un comentari

Destrucció de documents de l’Arxiu

IMG_20160704_132018

El passat 28 de juny, després de seguir els conductes reglamentaris, vam procedir a l’eliminació física dels documents de l’Arxiu Municipal de Salt que ja havien perdut el seu valor administratiu, fiscal i jurídic, tal com vam informar anteriorment en aquest mateix web:

Un cop la destrucció ha estat efectiva, l’hem traslladat al Registre d’Eliminació de documentació i comunicat a la Comissió Nacional d’Accés, Avaluació i Tria Documental.

Podeu consultar el registre aquí:

Eines d’arxiu: Registre d’Eliminació

Publicat dins de Història | Deixa un comentari

El fons documental Coma-Cros

IMG_20160610_141945

L’any 1997 es van ingressar a l’Arxiu Municipal de Salt els primers documents de l’empresa “Sucesora de J. Coma y Cros” que consistien en la documentació de la fàbrica Coma-Cros del Veïnat des de l’any 1880 fins al 1923. Posteriorment, i amb la liquidació de l’empresa l’any 1999, es va ingressar la documentació procedent del despatx que l’empresa tenia a Barcelona. El 2001, amb motiu de les obres de rehabilitació de l’edifici del carrer Sant Antoni, es van localitzar més documents, aquests datats entre el 1940 i el 1980.

En aquell moment l’Arxiu Municipal de Salt patia una greu manca d’espai de dipòsit i el que hi havia, estava al límit d’ocupació. Per aquest motiu es va considerar que la seva conservació estaria millor garantida en l’Arxiu Històric de Girona i es va signar un conveni de dipòsit a l’espera d’una solució definitiva.

IMG_20160610_142017

L’any 2011 es van inaugurar les noves instal·lacions de l’Arxiu Municipal de Salt, precisament en les naus que havien estat l’ampliació de la mateixa fàbrica Coma-Cros. Ja hi havia lloc per conservar tot aquest fons i unificar-lo a Salt, doncs també aquí hi havia força documentació apareguda després del dipòsit a Girona.

Per tot això i perquè el gener de 2015, la família Coma-Cros Raventós va donar una important documentació que encara es conservava en el despatx de l’antic propietari, Juan Coma-Cros Cazes, es van iniciar els tràmits per a la rescissió del conveni de dipòsit del fons en l’Arxiu Històric de Girona.

Aquest mes de juny va començar el trasllat de tota la documentació de Girona a Salt: més de 660 capses, llibres i plànols. En total uns 90 metres lineals aproximadament.

IMG_20160610_142042

Avui el trasllat ja ha finalitzat. Tenim tot el fons de la fàbrica Coma-Cros des de la seva creació fins a la seva desaparició a l’Arxiu Municipal de Salt. Ara ens toca fer una mica de feina arxivística, canviar capses malmeses, comprovar que la documentació es correspongui correctament amb l’inventari i completar les llacunes que hi havia.

Aviat podrem tornar a publicar un inventari més complet i unificat de tot el fons documental.

 

Publicat dins de Història | Deixa un comentari

Propera eliminació de documentació

documentos-destruidos--644x362

Imatge: Diari ABC

A l’Arxiu ja tenim preparada la propera eliminació de documentació que ha perdut els valors culturals o històrics, informatius, jurídics o fiscals.

Després de seguir el procediment esmentat en l’anterior entrada, ja tenim la resposta de la Comissió Nacional d’Accés, Avaluació i Tria Documental (CNAATD) mitjançant la qual no han presentat cap al·legació a la destrucció.

Per tot això, a partir del dia 20 de juny, procedirem a l’eliminació de les sèries documentals següents:

  • 11, Expedients per serveis extraordinaris (any 2008)
  • 24, Expedient de devolució d’ingressos indeguts (anys 2005-2006)
  • 35, Expedients generals de constrenyiment sobre patrimoni individual (anys 1995-2001)
  • 39, Manaments d’ingrés (any 2002-2007)
  • 109, Expedients d’ajuts socials al personal al servei de l’Administració pública (anys 1994-1997, 1999-2006)
  • 194, Recursos ordinaris a l’impost sobre béns immobles (anys 2003, 2006)
  • 191, Recursos ordinaris a l’impost sobre activitats econòmiques (any 2006)
  • 249, Indemnitzacions per raons del servei (anys 1998 i 2008)
  • 276, Expedients de liquidacions tributàries per ingrés directe (aprovacions i anul·lacions) (anys 2003, 2005- 2008)
  • 322, Modificacions del padró de l’Impost sobre els béns immobles (any 2005)
  • 582, Diari de Caixa de Recaptació (anys 1992- 1995, 1997- 1999)
  • 600, Expedients de liquidació de l’impost sobre l’increment del valor dels terrenys urbans
  • (anys 2004-2008)
  • 604, Expedients de modificació de crèdit del Pressupost General (anys 2000, 2007)
  • 616, Padró municipal d’habitants. Documents de treball (any 1996)
  • 618, Modificacions del padró municipal d’habitants (any 2005)
Publicat dins de Història | Deixa un comentari

Eliminem documents

The_House_of_Leaves_-_Burning_4

Una de les tasques d’un Arxiu és l’avaluació i disposició de documents.

La llei d’arxius i gestió de documents (10/2001), en l’article 9, ho reflecteix en aquests termes: “Un cop concloses les fases activa i semiactiva, s’ha d’aplicar a tots els documents públics la normativa d’avaluació, sobre la base de la qual se’n determina la conservació, per raó del valor cultural, informatiu o jurídic, o bé l’eliminació.”

Què vol dir això?

Doncs que un cop un document deixa de tenir utilitat administrativa perquè ha acabat la tramitació i ha passat el termini durant el qual pot ser consultat o necessitat per l’Administració o els ciutadans, s’ha de mirar si aquest document presenta algun valor (cultural o històric, informatiu o jurídic).

Si el document té algun d’aquests valors, el conservarem perquè en el futur es pugui fer una interpretació de la nostra societat actual. Si no, es pot destruir.

Com s’elimina un document?

El mateix article 9 de la llei d’arxius i gestió de documents continua: “Cap document públic no pot ser eliminat si no se segueixen la normativa i el procediment establerts per via reglamentària.”

Aquest procediment dóna garantia legal a la destrucció de documents.

Quin és aquest procediment?

  • L’Arxiu avalua els documents per sèrie documentals i estableix els que ja han perdut els valors i són susceptibles de ser eliminats.
  • S’informa als diferents departaments de l’Ajuntament de la proposta d’eliminació perquè estiguis assabentats.
  • Per als documents fiscals i econòmics, s’informa també a la Sindicatura de Comptes i al Tribunal de Cuentas.
  • Es passa la proposta per la Junta de Govern Local de l’Ajuntament, que l’ha d’aprovar.
  • Es notifica la proposta d’eliminació a la Comissió Nacional d’Accés, Avaluació i Tria Documental.
  • Si no hi ha hagut cap al·legació, passat un termini determinat, es contracte una empresa especialitzada que ha d’emetre un certificat garantint que l’eliminació ha estat total (no en pot quedar cap rastre) i que s’ha fet de forma confidencial (els documents contenen dades personals).
  • S’anota la destrucció en el Registre d’Eliminacions.

És un procés llarg, però al mateix temps garanteix que s’ha fet tot de forma legal i transparent.

Publicat dins de Història | Deixa un comentari

Carrer del Cardenal Vidal i Barraquer

521.jpg

AMS-AIAS 521. Gener, 1985. Autor Carles Gil

Denominació oficial:

Carrer del Cardenal Vidal i Barraquer

Històric:

Forma part de l’entramat dels carrers del Salt originari, avui Barri Vell. La seva primera denominació coneguda era Carrer de San Cucufate o de Sant Cugat.

El 2 d’agost de 1935, en plena Segona República, se li va canviar el nom per Carrer de Miquel Servet.

El 7 de juliol de 1943 va recuperar el nom de Sant Cucufate fins que el 21 de setembre de 1959 se li va canviar per Jaime Balmes.

El 9 d’abril de 1979, coincidint amb l’agregació de Salt al municipi de Girona, es denominà ja carrer de Vidal i Barraquer. Però serà el 10 de maig de 1983 quan, essent Salt independent de nou, se li donà la denominació definitiva de Carrer del Cardenal Vidal i Barraquer.

Situació:

En el Barri Vell de Salt. Orientat de nord a sud, limita al nord amb el carrer de la Processó i al sud amb el carrer Major. A l’est amb el carrer d’en Joaquim Ravetllat i a l’oest amb el carrer del Dr. Fleming.

Sense títol.jpg

Patrimoni destacat del carrer:

Can Mut, en el número 7-9

Qui era Francesc Vidal i Barraquer?

Francesc Vidal i Barraquer, nascut a Cambrils (Baix Camp), el 3 d’octubre de 1868, va ser Cardenal i arquebisbe de Tarragona des del 1919 fins la seva mort a l’exili, el 13 de setembre de 1943, a Friburg (Suïssa).

Doctor en dret, en teologia i dret canònic, va ser ordenat sacerdot el 1899. El 1907 va ser nomenat canonge, el 1911, vicari capitular, i dos anys més tard, bisbe titular de Pentacomia i administrador apostòlic de Solsona.

Arquebisbe de Tarragona des del 1919 i cardenal des del 1921, durant els anys de la Dictadura de Primo de Rivera va defensar la llibertat de l’Església, i va mantenir la llengua catalana com la llengua normal de la predicació i de la catequesi.

Esclatada la Guerra Civil es va refugiar a Poblet on, tot i haver-se posicionat a favor de la República i en contra del suport de l’Església al bàndol franquista, va ser detingut pels anarquistes i dut a la presó de Montblanc d’on va pogué sortir gràcies a la intervenció del conseller de la Generalitat, Ventura Gassol.

Es va exiliar a la cartoixa de Farneta, prop de Lucca (Itàlia), fins que el 1943, a causa de l’ocupació alemanya d’Itàlia, es traslladà a Suïssa, on va morir aquell mateix any.

En el seu testament va deixar escrit la voluntat que les seves despulles fossin traslladades a la seu de Tarragona i enterrades al costat del que havia sigut el seu bisbe auxiliar, Manuel Borràs. Però el General Franco s’hi va negar i no va ser fins l’any 1978, a la mort del dictador, que el seu cos no va poder ser enterrat a la catedral de Tarragona.

 

Publicat dins de Carrers, Salt | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Black Music Festival

arxiu_826

Primer programa de mà del BMF

El Black Music Festival, que amb el Festival Temporada Alta, s’han convertit amb els festivals més importants del seus gèneres respectius a nivell de tot Catalunya i, fins i tot, de l’Estat espanyol, van començar a Salt i aquí tenen encara les seves seus més importants i destacades.

El BMF va ser l’evolució del primer Festival de Blues de Salt, organitzat per la sala La Mirona el 18 de maig de 2002 i que estava dedicat, com el seu nom indica, al Blues. En aquella edició, que va durar només una nit, van participar noms com Graham Foster Group, J. Teixi Band i Big Band Cat Express Band.

El 2003 es va transformar una mica aquell festival i va passar a anomenar-se ja, Black Music Festival i d’una nit a 7. El concepte era ampliar el ventall de música, però sempre centrats en la música negra que havia evolucionat des del Blues, des del Rythm’n Blues, passant pel Blues pròpiament dit, el Soul, el Funk, i fins i tot, el Hip hop. El nexe d’unió era la música afro-americana desenvolupada en el segle XX.

Aquella edició va tenir com a figura destacada el bluesman albí, Jonny Winter, que va obrir el festival el dia 3 de maig. Altres noms que van participar van ser: Pappo’s Blues, Los Deltonos, Nico Wayne, Asstrio; Big Mama & Joan Pau Cumellas, Amadeu Casas, Vargas Blues Band, The Hoodoomen i Filter Live Sax. Els escenaris, tots saltencs: La Mirona, el Teatre de Salt i el Nou Espiral. Els organitzadors eren RGB Management i Cap a Cap Produccions.

En l’Arxiu conservem programes i cartells de les diferents edicions des de l’any 2003.

Publicat dins de Cultura | Etiquetat com a , | Deixa un comentari