Els premis literaris El Setè Cel de Salt es van començar a gestar l’any 2006 al departament de Cultura de l’Ajuntament de Salt. La voluntat que es tenia a l’hora de crear aquests premis, no era la de premiar la creativitat, d’aquests tipus ja n’hi havia molts a Catalunya, el que es pretenia era premiar novel·les escrites originàriament en català que ja haguessin estat publicades. Naturalment de publicacions hi ha centenars al cap de l’any, per això es va pensar que havien de ser els lectors qui escollissin les novel·les que optarien al premi mitjançant una votació. Les que obtinguessin més vots es passarien a un jurat, presidit per l’escriptor Vicenç Villatoro, que seria qui, finalment, atorgués el premi. D’aquesta manera també es fomentava la lectura entre els saltencs.
El 2007 va tenir lloc la primera edició, on, a més del premi de novel·la publicada, també hi havia altres categories: treballs de recerca de batxillerat i treballs sobre el tema de l’aigua o la diversitat. Però aquestes categories no van acabar de funcionar del tot i finalment es van suprimir deixant només el premi a la novel·la.
Els guanyadors de El Setè Cel, a més del premi en metàl·lic i de veure reconeguda la seva obra pels lectors, reben una reproducció en miniatura de l’escultura feta per l’artista Xavier Medina Campeny que es pot trobar a l’entrada de Salt i que s’ha convertit amb tot un símbol de la vila.
El primer lliurament dels Setè Cel va ser el dia 27 d’abril de 2007 i l’obra guanyadora va ser Les veus del Pamano, de Jaume Cabré, una novel·la que havia obtingut un èxit notable de vendes i els lectors de la biblioteca havien votat gairebé unànimement. Aquesta novel·la posteriorment es va convertir en un clàssic de les lletres catalanes, traduïda a infinitat d’idiomes i, fins i tot, se’n va fer una sèrie de televisió.
El prestigi i nivell de les novel·les premiades a continuat edició rere edició:
2008: Teresa Roig amb L’herència de Horst
2009: Miquel Pairolí amb Cera
2010: Vicenç Pagès amb Els jugadors de Whist
2011: Lluís Muntada amb L’elegància del número zero
2012: Joan Daniel Benzonoff amb La melancolia dels oficials
2013: Imma Monsó amb La dona veloç
2014: Pep Coll amb Dos taüts negres i dos de blancs
2015: Oriol Ponsatí-Murlà amb Totes les estacions de França
2016: Miquel Aguirre amb Els morts no parlen
D’ON VE EL NOM DE EL SETÈ CEL?
El, o millor dit, la “El Setè Cel”, era la llibreria de Josep Paulí situada al carrer Major núm. 163, al costat de l’antic edifici de l’Ajuntament i Policia Local, just on ara hi ha una sucursal bancària.
Aquesta llibreria era un referent a Salt perquè no era només una botiga de llibres, era un lloc on s’estimava els llibres, un lloc amb inquietuds culturals i artístiques, un lloc ben viu o podies anar i xerrar amb en Paulí de llibres o de qualsevol altra tema cultural. També va ser un centre de lliuta i reivindicació per aconseguir la secessió de Salt del municipi de Girona. Era un lloc únic on et podies sentir com a casa.
Per tots aquests motius, quan es va pensar en quin nom donar als premis literaris, no hi va haver cap dubte: El Setè Cel. Era una forma de rendir homenatge a un lloc emblemàtic i únic de Salt.
Arxiu Municipal de Salt 
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.