501. Baró d’Algerri i marquès de Camps

Carles de Camps, marquès de Camps (1916)
Carles de Camps i Olzinelles, segon marquès de Camps (1860-1939)

CODI ARXIU: CAT AMS 501
NIVELL DE DESCRIPCIÓ: Fons
TÍTOL: Arxiu del Baró d’Algerri i Marquès de Camps
DATES: 1217 – 1970
VOLUM i SUPORT: 95 lligalls (12 metres lineals aproximadament); 2 carpetes DIN A3
NOM DEL PRODUCTOR: Baronia d’Algerri i marquesat de Camps
HISTÒRIA DEL PRODUCTOR:L’Arxiu del Baró d’Algerri i Marquès de Camps aplega el conjunt documental generat per la família Camps així com per les diverses famílies, resultants de la formació, disgregació, administració i transmissió dels seus béns, essencialment de caire agrari.

La família Camps aconseguí reunir un important patrimoni agrari a través d’una bona política matrimonial. Els seus dominis s’estenien, encara en la primera meitat del s. XX, per l’Alt i Baix Empordà, el Gironès, l’Alt Penedès i l’Anoia. La possessió d’aquest patrimoni és el que dóna a la família Camps tot el poder polític, econòmic i social, sobretot des de la segona meitat del segle XIX fins a l’acabament de la Guerra Civil, el 1939, quan mor Carles de Camps.

A finals del segle XIX, concretament als anys 1872 – 1875, Pelagi de Camps era el primer contribuent de la província de Girona i el vuitè de Catalunya; el seu nét, Jordi de Camps i de Casanova, continuava essent el propietari més gran de les comarques gironines l’any 1959.

Pelagi de Camps fou un home preocupat per l’agricultura i pels avenços tècnics agrícoles, i aquest fet queda reflectit en l’explotació del seu patrimoni. El Mas Ribot de Salt – era la casa pairal – fou una granja experimental on s’utilitzaren la maquinària i eines agrícoles més modernes i s’hi aplicà la tecnologia més avançada. És destacable també la seva tasca política (fou Diputat i Senador per Girona) i la seva participació en la direcció d’entitats bancàries.

Tots aquests fets influïren d’una manera directa en la projecció político-social del seu fill, Carles de Camps i d’Olzinelles (1860 – 1939), segon marquès de Camps, que es destacà també com a polític conservador, molt imbuït d’idees religioses i gran defensor del regionalisme. Aquest fet el portà a militar en la Lliga Regionalista, de la qual fou un destacat dirigent.

Els marquesos de Camps tingueren una gran influència en la vida saltenca, la qual s’originava a partir del seu extens patrimoni, és a dir, del seu poder econòmic; posseïa el 40% de les terres del municipi.

Carles de Camps tingué un paper destacat en la gestió d’alguns interessos generals de Salt. Les autoritats locals hi recorrien sovint per solucionar contenciosos amb l’administració central.

Felip de Camps i de Subirats va ser el darrer marquès de Camps, mort l’any 2010, del qual se’n té documentació.

HISTÒRIA ARXIVÍSTICA:
Aquest arxiu va ser destruït en gran part a causa d’un incendi que va enrunar la teulada del lloc on es conservava en el Mas Ribot, la casa pairal dels marquesos. A més, romangué durant uns deu anys aproximadament, exposat a les inclemències meteorològiques amb la seva consegüent degradació, fins que l’any 1986, l’Arxiu Municipal de Salt, va recuperar bona part de les restes i es va realitzar un acuradíssim treball de salvament, neteja, organització, descripció i instal·lació.

Un cop acabats aquests treballs, es va comprovar que s’hauria conservat només el 20% de tot l’arxiu, doncs es va comprovar que havia d’existir documentació més antiga que es trobava regestada en els papers cremats recuperats.

El 14 de juny de 1991 es va signar un conveni entre l’Ajuntament de Salt i el Sr. Felip de Camps i de Subirats, pel qual es regularitzava la situació legal de la cessió de l’Arxiu del Baró d’Algerri i Marquès de Camps a l’Arxiu Municipal de Salt i, a més, es feia el lliurament de 436 pergamins.

Existeix un primer inventari del fons de Can Ravella (Ordal, t. m. Subirats) que els propietaris del mas van realitzar en la primera dècada del segle XX.

El 1991, en motiu de la signatura del conveni i del lliurement dels pergamins, es va fer un inventari complet de tota la documentació cedida.

El gener de 2014, el baró d’Algerri i marquès de Camps, el senyor Jorge de Camps i Galobart, va dipositar a l’Arxiu municipal de Salt 65 documents més dels patrimonis Subirats i Olzinelles.

DADES D’INGRÉS:
El 1986 es va fer un primer dipòsit que consistia en 80 lligalls i dues carpetes de mida DIN A3 on es guardaven els bans i plànols de dimensions més grans. Cronològicament abastava des del segle XVI fins al XX.

El 1991 es van dipositar 463 pergamins que cronològicament abasten des del segle XII al XVII. L’estat de conservació d’aquests pergamins era variable i més de la meitat va necessitar restauració.

El conveni signat el 1991 és de dipòsit del fons per un període de 30 anys, transcorreguts els quals passarà a ser propietat de l’Arxiu Municipal de Salt, si no hi ha manifestació expressa, per part dels descendents del Marquès de Camps, de la seva revocació o pròrroga del termini del dipòsit.

El 2014 es fa una ampliació del conveni de dipòsit en motiu del lliurament de 65 nous documents dels patrimonis Subirats i Olzinelles.

ABAST i CONTINGUT:
Es tracta d’un important conjunt de documentació familiar i patrimonial que conté documents de diversa procedència que al llarg dels segles van configurar el patrimoni de la família Camps. La documentació referida a la família i patrimoni és la part més voluminosa i important (53 lligalls). En l’apartat de família s’hi troben bàsicament capítols matrimonials, testaments, títols, privilegis i permisos i correspondència. Cal destacar la correspondència que ocupa uns 15 lligalls.

L’apartat de patrimoni conté tot el que fa referència directament a la propietat de la terra: inventaris de béns, plànols de propietats, establiment, transferències de propietat (compra-vendes, vendes a carta de gràcia, revendes, permutes, cessions, donacions, etc.), el referent a crèdit i endeutament (censals, llevadors de censals, debitories) i a l’administració del patrimoni (arrendaments, llibres de comptes, etc.).

A més dels plets, majoritàriament fragmentats i en molt mal estat, s’hi troben també algunes concòrdies i transaccions, sentències, judicis i recursos.

Quant a la documentació municipal, en aquest conjunt només s’hi troba la còpia d’un privilegi de la reina Maria, esposa d’Alfons el Magnànim, que concedeix als habitants de Salt de tenir ajuntament, carnisseria i hostal, datat el 15 de gener de 1449. És interessant destacar que possiblement es tracti del document municipal més antic de Salt.

En l’apartat de drets i rendes feudals s’aplega tot el que fa referència al domini directe i els drets dominicals que comporta en relació al patrimoni. S0hi troben capbreus, reconeixements de senyoria, totes les prestacions derivades del domini útil sobre un bé (censos, foriscapis, lluïsmes, etc.), reduccions, compra-vendes, redempcions d’aquestes prestacions, compra-vendes de la senyoria directe, el batlliu de sac, els delmes i primícies, etc..

L’apartat de biblioteca no conté grans volums d’obres literàries o llibres antics, essencialment s’hi troben fulletons de temàtica diversa (científica, política, agrícola, econòmica, etc.), també hi ha alguns bans, proclames, i decrets de la Guerra del Francès, fulls volants (des d’anuncis de màquines agrícoles fins a pamflets de mítings), i escassa premsa, sobretot butlletins oficials de la província i de l’Estat. El contingut d’aquests fulletons palesa l’interès dels marquesos per la cultura i els avenços científics i tecnològics, sobretot en l’àmbit agropecuari.

SISTEMA D’ORGANITZACIÓ:
La documentació està organitzada seguint la proposta de Quadre de classificació dels fons nobiliaris de l’Arxiu Nacional de Catalunya, adaptat al sistema de classificació efectuat en l’inventari de l’any 1991.

La documentació s’ha classificat per funcions, cada funció es subdivideix en activitats, de les quals depèn la sèrie documental. El quadre de classificació resultant té un màxim de quatre subdivisions. La codificació és alfanumérica, en la que les lletres “MC” fan referència al fons del Marquès de Camps i el nombre segueix una ordenació correlativa no significativa. La jerarquia s’expressa mitjançant les justificacions.

El fons està organitzat de la forma següent:

MC100 – LLIBRES MESTRES I INVENTARIS
MC101 – Llibres mestres
MC102 – Inventaris
MC200 – FAMÍLIA I PATRIMONI
MC201 – Certificacions
MC205 – Matrimoni
MC207 – Herència
MC211 – Documentació nobiliària
MC214 – Documentació familiar
MC218 – Propietats
MC224 – Crèdit i endeutament
MC230 – Administració del patrimoni
MC300 – DOCUMENTACIÓ JUDICIAL
MC301 – Plets
MC302 – Concòrdies, convenis i transaccions
MC303 – Sentències
MC304 – Judicis
MC305 – Al·legacions i recursos
MC306 – Documentació diversa judicial
MC400 – DOCUMENTACIÓ MUNICIPAL
MC500 – DRETS I DEURES FEUDALS
MC501 – Capbrevacions
MC502 – Reconeixements de senyoria
MC503 – Prestacions pel domini útil
MC509 – Reduccions
MC510 – Redempcions de drets feudals
MC511 – Batlliu de sac
MC512 – Delmes i primícies
MC600 – ESGLÉSIA
MC601 – Benifets i causes pies
MC602 – Butlles
MC603 – Llicències i privilegis
MC604 – Documentació parroquial
MC700 – COL·LECCIONS
MC701 – Biblioteca
MC709 – Hemeroteca
MC714 – Bans, proclames i decrets
MC715 – Documentació diversa
MC717 – Pergamins
MC718 – Plànols
MC719 – Imatges

CONDICIONS D’ACCÉS:
Els pergamins són d’accés lliure, tot i que per evitar manipulacions innecessàries, la consulta es fa mitjançant suport digital i/o catàleg.
La resta de la documentació també és d’accés lliure tot i que restringida la consulta dels documents originals degut al mal estat de conservació dels suports.

REPRODUCCIÓ: Restringida a les condicions de conservació dels documents
LLENGÜES i ESCRIPTURES: Castellà, Català, Francès; manuscrit, imprès, publicacions
AUTORIA: L’inventari de l’any 1991 va ser realitzat per M. Assumpció Colomer i Arcas (arxivera municipal) i per Maria dels Àngels Adroer i Pellicer i Jordi Pons i Busquet. Actualitzat per Frederic Mayol
DATA DESCRIPCIÓ: Desembre 2010, març 2014
FONTS: ALBERCH FUGUERES, Ramon. “El patrimoni documental saltenc”. El Punt. Hermes Comunicacions, SL. Núm. especial independència (Girona, 1983).
ADROER i PELLICER, Maria dels Àngels; GIFRE, P. “Arxius privats i arxius patrimonials a Catalunya”. Revista Lligall. Associació d’Arxivers de Catalunya. Núm. 1 (Girona, 1989) p. 83-94.
CLARA, Josep. “Elements per a una història de Salt”. Revista de Girona, núm. 86. (Girona, 1979), p. 3-59.
Diferents informes sobre el fons realitzats per l’arxivera M. Assumpció Colomer i Arcas.
La mateixa documentació del fons.

INSTRUMENTS DE DESCRIPCIÓ:

(torna)

 

 

Anuncis

One thought on “501. Baró d’Algerri i marquès de Camps

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s