3 de març, primer discurs de l’Alcalde Sunyer

CAT AMS-AIAS 819. Salvador Sunyer i Aimeric, jura el càrrec d'Alcalde de Salt (1983/05/24). Autor: Quim Curbet. Fons Ajuntament de Salt
CAT AMS-AIAS 819. Salvador Sunyer i Aimeric, jura el càrrec d’Alcalde de Salt (1983/05/24). Autor: Quim Curbet. Fons Ajuntament de Salt

El 24 de maig de 1983 va tenir lloc, en la Casa Consistorial de Salt, el Ple de constitució del primer ajuntament sorgit de les urnes. El desenvolupament de la sessió el podeu consultar aquí.

Un cop investit primer Alcalde de Salt de la restauració democràtica, el Sr. Salvador Sunyer i Aimeric, va fer el seu primer discurs com Alcalde:

Il·lustres Regidores, Il·lustres Regidors, senyores i senyors. Fa només un mes i mig que, en constituir-se la Comissió Gestora després de la segregació, començava les meves paraules dient:

“Ja som independents! Amb aquest acte tan solemne i tan senzill alhora, he pres possessió en nom vostre i, provisionalment, de la Casa de la Vila. Així era com l’anomenaven els nostres pares i els nostres avis perquè tenien molt clar que n’eren copropietaris i es sentien corresponsables de les decisions que s’hi prenien en nom del poble. Tenien molt ben entès que la Casa de la Vila era la Casa de Tots!”.

I afegia encara: “Vull començar les meves paraules agraint la confiança manifestada en els vots afirmatius i, també, la dels vots en blanc, que són, ja ho crec, una mostra de confiança! I aquestes paraules meves de gràcies no són mera cortesia sinó que surten del cor i esperen arribar a tots els cors!”.

I ho acabava dient: “Tornem a ser a casa, Saltencs!” Per què? Aquestes paraules meves d’ara fa un mes i mig, avui, després del treball de la Gestora i després de la campanya electoral, les repeteixo, les subscric i les rubrico. Subscric, repeteixo i rubrico l’agraïment per la confiança que em feu acreguda avui per la generosa unanimitat de tots els partits.

Per què?

Perquè, amics, fa més de mil anys que aquí, a les vores del riu Ter, algú hi assumia periòdicament la responsabilitat de governar les tres o quatre casasses dels potentats i la dotzena i mitja de barraques dels serfs de la gleva. I ho feia en nom del Rei o de l’Abat de torn.

Ho sabem per tal com en un document datat l’11 de novembre del 988 hi consta que es fa donació al Monestir de Sant Pere de Galligants de tres cases situades a la Vila de Salt i d’uns molins “In villa Salto casas tres et molinos et moliariis”.

Ara, en canvi, ha estat el triomf de la democràcia, la força dels electors qui ha escollit per majoria un programa, qui ha votat un equip d’homes per desenvolupar-lo, qui ha triat l’esperit que ha de regir la vila de Salt durant quatre anys!

Hem començat aquest acte amb la didàctica d’un cerimonial senzill i digne. Hem promès acatament a la Constitució, que és avui la tuteladora i la salvaguarda dels Drets Humans individuals i col·lectius dels ciutadans, la Carta Magna de les llibertats democràtiques. La qual en l’article 147 diu: “Dins els termes de la present Constitució, els Estatuts seran la norma institucional bàsica de cada comunitat autònoma i l’Estat els reconeixerà i els empararà com a part integrant del seu ordenament jurídic”.

L’Estatut d’Autonomia és també la nostra Carta Magna. Els Drets inalienables de la nació catalana, ara i avui, passen per l’Estatut que han votat la majoria dels ciutadans de Catalunya i pel respecte a les Institucions, Parlament i Consell de la Generalitat.

I aquestes afirmacions solemnes crec que era bo que avui es proclamessin per boca del primer alcalde democràtic des de l’acabament de la guerra civil.

Anem a començar una etapa de 4 anys, els dos primers dels quals seran probablement dificultosos. Les dificultats ens pervindran dels:

  • dèficits d’infraestructura heredats,
  • de l’escassedat dels recursos,
  • i, de la negociació dels traspassos.

Per això, perquè necessitem tots els esforços, hem volgut que hi participés tothom, tots els grups elegits.

Perquè volem sumar i no restar;

Perquè volem que els interessos del poble estiguin per damunt dels dels particulars i dels dels partits;

Perquè assumim la responsabilitat de dur a terme un programa votat per la majoria dels electors, però amb la participació i responsabilitat proporcional de tots els grups.

Per això renovo la crida a la unitat més enllà de les diferències de criteris i de la propera campanya electoral!

La situació de Salt és radicalment diferent dels altres pobles amb govern ininterromput!

I jo no voldria que això s’espatllés mai per batalles de carreró!

Que la passió partidista no ens encengui ni ens encengui dels jo. Vull dir – insistia – que el sectarisme i el verbalisme ofensiu són estèrils i no donen ni vots i ens podrien malmetre la indispensable unitat sense la qual fora difícil de dur a bon terme aquest camí.

Però hi insisteixo ara perquè és el meu deure:

El poble vol, el poble ha triat un programa progressista, assenyat i unitari.

El poble necessita unitat perquè hi creu, perquè encara no està prou ben soldat, perquè som un poble d’al·luvió i perquè mai res no ha de dividir els saltencs de tota la vida, dels saltencs vinguts de les comarques veïnes o dels que han vingut de totes les terres d’Espanya, que també són saltencs!

Ens cal estimar el poble, TOT EL POBLE, ens cal encomenar POBLE, segons que diu en Joaquim Pons.

El poble vol un programa d’esquerra moderada, progressista i unitari.

Ara és l’hora, segadors, ara és l’hora d’estar alerta!

Ara és l’hora, regidors, ara és l’hora del servei, de l’eficàcia, de la unitat, de la transparència, de la lleialtat, de la feina ben feta!

Tot un camí al qual sou convidats i per al qual sol·licitem la comprensió i la col·laboració de tots els saltencs. Hem de projectar entre tots el Salt cap l’any 2000.

I els pobles no es creen amb paraules i prou sinó amb fets i amb obres!

Repeteixo les meves paraules de cloenda en l’acte d’ara fa un mes i mig:

Deia: “Sabeu que no sóc un home de partit. Jo sóc un home de l’ENTESA DELS CATALANS. He donat proves de la meva independència. Jo us convido a tots, companys del nou Ajuntament de Salt, a deixar la porta de la Casa de la Vila, la Casa de tots, com faré jo, les vostres discrepàncies doctrinals, les nostres trifulgues particulars, els nostres interessos propis, i, a entrar-hi amb les sandàlies ben netes de pols i de fang. Compteu amb mi, com jo compto amb vosaltres, i amb tot el poble en ple”.

I afegeixo ara, per acabar:

No n’espereu recompensa, senyores i senyors regidors!

I que els saltencs que ens hauran de substituir, en rebre de mans nostres el poder municipal que avui detentem sentin que surten dels nostres llavis com a única recompensa aquelles paraules lapidàries de Salvador Espriu:

«I quan arribis a la porta de la teva nit,

en acabar el camí que no té retorn,

sàpigues dir tan sols: ‘Gràcies per haver viscut!’».

He dit.

(Font: Acta del Ple del 24 de maig de 1983. Llibre d’actes del Ple de l’Ajuntament de Salt 1983-1988)

2 thoughts on “3 de març, primer discurs de l’Alcalde Sunyer

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s