Plaça Surroca

Plaça Surroca (1957) CAT.AMS.100.187

Denominació oficial:

Plaça Surroca

Històric de canvis de denominació:

En el plànol de Salt de 1865 apareix en forma de carreró amb el nom de carrer Llinàs. Posteriorment, el 1897 ja se li dóna la denominació de carrer Surroca, nom que ha conservat sense canvis fins a l’actualitat.

Històric:

Carrer o plaça? El dilema d’aquest espai és si l’hem de considerar un carrer o una plaça. En documents surt com una cosa o una altra, indistintament, fins que en el nomenclàtor oficial de l’Ajuntament el va considerar com a plaça i aquest és definitivament el seu nom oficial, plaça Surroca. És probable que l’espai al final, on és pròpiament dit una plaça, s’hagi conservat així perquè antigament hagués estat l’era d’un mas.

A l’esquerra Can Pistola i Can Botifarra, del carrer Llarg cantonada plaça Surroca la dècada de 1980. (Cessió Jaume Bosch). A la dreta les mateixes cases reformades (1995a.) CAT.AMS.100.11431

Qui o què va ser ?

Desconeixem qui va ser aquest o aquesta Surroca a què fa referència el nom, – una persona, una casa? – no ens han quedat registres escrits. Però un bon amic de l’Arxiu municipal de Salt, en Jaume Bosch i Termes, ens ha fet arribar un interessant escrit sobre aquesta plaça:

La Plaça de Surroca, desconeguda segurament per molts saltencs, la podeu trobar a la confluència del Carrer de Sant Dionís amb el Carrer Llarg, on dos carrerons hi porten. És un espai petit, ara ocupat per aparcaments, però que antigament segurament va ser l’era del mas que en Pau Llinàs i Rosinyol va edificar l’any 1739, segons podem llegir a la llinda de pedra de la porta de Cal Cigarro, el número 1 del Carrer de Sant Dionís La Magdalena, veïna del lloc, en deia “el prat”, segurament en record d’ uns anys en que l’ espai sense urbanitzar era cobert d’ herbei.

Mai m’havia fixat en el nom d’ aquesta placeta, fins que en una travessa en bicicleta de muntanya des d’ Oix fins a Baget amb una colla de companys, el juliol de 1995, varem visitar una gran i antiga masia de la zona, que mantenia encara tot el mobiliari del segle XVIIIè, la cuina amb els atuells i la llar amb l’ escon en semicercle, típic de les cases importants de la Garrotxa. Segons consta en el llibre “CAMINANT PER L’ALTA GARROTXA”, – “En aquesta important casa pairal s’hi varen refugiar, el gener de l’any 1873, el príncep Alfons Carles de Borbó, germà del pretendent carlí Carles VIIè, i la seva esposa Maria de les Neus de Braganza, en recerca d’un amagatall proper a la frontera amb França, davant l’escomesa de les tropes liberals” – Quan els propietaris del mas varen saber que érem de Salt em varen dir que els seus avantpassats havien tingut un mas i altres propietats en el nostre terme, que havien venut a l’ Àngel de Cal Cigarro. El nom d’ aquest mas perdut aleshores per indrets feréstecs de l’ Alta Garrotxa és Can Surroca, té també molt aprop, a la riera de Salarça, el molí fariner del mateix nom. El Molí de Surroca és per mi el més bonic de tota la contrada.

Vaig recordar aleshores el nom de la Plaça de Surroca, darrera mateix de Cal Cigarro, i vaig entendre també d’on venia el nom del pou d’en Surroca, que m’havia parlat en Peret de Can Jaques, servia per totes les cases de l’entorn més proper, que avui en ruïnes, encara conserven les façanes i alguna llinda de pedra que podem datar entre els segles XVIIè i XVIIIè.

Així vaig relacionar el topònim de la Plaça de Surroca amb aquell indret de l’Alta Garrotxa, i vaig pensar que algun dia en deixaria constància escrita, com faig avui aprofitant l’avinentesa d’aquest espai que ens ofereix l’arxiu Municipal.

Situació:

Situat de nord a sud a l’extrem est del Barri Vell. Limita al nord amb camps i el carrer del Rec, al sud amb el carrer Llarg, el principi del carrer Sant Dionís i el carrer Josep Ramis.

Imatge dels serveis cartogràfics de l’Ajuntament de Salt

Patrimoni destacat del carrer:

Encara existeix el pou comunitari d’en Surroca, actualment incorporat a la façana d’una casa de la plaça.