El fons patrimonial de Cal Mut – família Coll i Portabella és d’aquells fons que cal tractar amb molta cura i delicadesa. Primer va caldre fer un inventari sumari per tenir una visió general del seu contingut i fer una primera classificació de tipologies documentals, classificació que estàvem segurs que modificaríem més d’un cop. I després netejar, ordenar i desar els documents en carpetes provisionals a l’espera del seu estudi individualitzat.
No és un fons que es pugui classificar, inventariar i arxivar ràpidament, s’ha d’estudiar bé degut a la importància històrica que té per a Salt – recordem que membres de la família Coll-Mut varen ser secretaris municipals, jutges municipals i fins i tot alcaldes de la vila – . Cal mirar bé document a document, llegir amb atenció el contingut, entendre’l, descobrir-ne la tipologia, classificar-lo dins del conjunt documental i relacionar-lo amb la resta de documents de la mateixa tipologia. Extreure la importància de la informació continguda, així com els noms de les persones i els de la toponímia que hi surten i ordenar-lo dins el context. Tot això fent una fitxa descriptiva del document i posant-lo en el seu contenidor de conservació definitiu (camisa, carpeta i capsa).
És una feina lenta per la cura amb que s’ha de fer, per això, a vegades, ens trobem sorpreses entre els documents que el conformen.
Avui us portem un d’aquests documents que, per a Salt, té molt valor històric. Es tracta del Padró municipal d’habitants de 1844 i 1845, amb un apunt interessant de 1846. El padró més antic conservat fins ara a l’Arxiu era el de 1887.
No està gaire clar quan va néixer el padró municipal en el Dret espanyol. El 3 de febrer de 1823 es va publicar la Instrucción para el gobierno Económico-Político de las Provincias, Islas y Posesiones Adyacentes, que en el seu article 6è ordenava als ajuntaments la formació del padró el mes de gener de cada any. Posteriorment sortiria el Reial Decret, de 14 de març de 1857, que establia, en l’article 1r, que se formará por empadronamiento nominal y simultáneo de todos los habitantes nacionales y estranjeros.
Aquest padró de 1844 – Padrón del número de Almas – estaria a mig camí de les dues legislacions i, de fet, no és més que una llista nominal on hi ha registrats, per famílies, els homes menors de 18 anys, els de 18 a 25 i els majors de 25 anys i, al final, les dones, indistintament de l’edat que tinguessin. No surt ni l’adreça, ni les relacions de parentiu, ni lloc o data de naixement. A excepció de la darrera família, la número 54, inscrita el 3 de març de 1846, en que sí surt el lloc de naixement, l’estat civil, l’edat o el lloc de procedència. En concret es tracta de la família de Pere Ramió, natural de Banyoles. Serà el mateix Pere Ramió, també procedent de Banyoles, que va fundar la primera fàbrica tèxtil al Barri Vell de Salt, l’actual Gassol? Per coincidència de dates és més que probable que ho sigui.
En el full resum, datat l’1 de maig de 1845, veiem que a Salt hi havia empadronats 43 joves menors de 18 anys, 20 d’entre 18 i 25, 96 de més de 25 i 151 dones, en total 310 persones.
Si tenim en compte que Pere Ramió obre la primera fàbrica tèxtil a Salt el 1846 i que la xifra de població posterior de la qual tenim coneixement, la de 1857, ja hi ha 1316 persones a Salt (en 9 anys la població saltenca es multiplicà per més de quatre), podem deduir que aquest padró de 1844 és un dels últims en que hi ha tan poca població a Salt.
I com a curiositat dir que el nom de dona més comú era Maria (41), seguit de Teresa (21) o Francesca (14), amb alguns de curiosos com Loreta, Germana o Domènica. El nom d’home més habitual era Joan (29) seguit molt de prop de Josep (25) i de Narcís (19). També n’hi ha alguns de poc habituals com Dionís o Quirze.
Per cognoms la cosa està més empatada tot i que destaca, de llarg, el cognom Vilà (21) seguit a força distància dels Puig (13) i dels Bonet (10) o dels Verdaguer (10). En trobem d’altres molt saltencs que continuen en l’actualitat com Mir (8), Mainegre (7), Casellas (6) o Vilagran (5).
El document del padró està signat per l’Alcalde de Salt, Joan Carandell, cosa també important perquè no teníem aquesta dada (encara ens falta conèixer el nom d’antics alcaldes de Salt, sobretot anteriors a la segona meitat del segle XIX). Signa també el Tinent d’alcalde, Josep Bonet i com a dada molt curiosa, Benet Vila Cenaich signa en nom dels regidors Pere Bosch i Francesc Ferragut per no saber escriure, davant de Josep Coll i Mut que en fa de testimoni.
El tractament arxivístic d’aquest interessant fons encara durarà uns quants mesos i, de ben segur, que trobarem algun document tan o més interessant que aquest per a recuperar la història de Salt.
En aquest enllaç podeu accedir al document sencer: aquí
Arxiu Municipal de Salt 
Moltes gràcies!
M'agradaM'agrada
Us felicito ! Bona feina !
M'agradaLiked by 1 person