Segle XIII

El mas Sitjar en l'actualitat. Autor: Frederic Mayol
El mas Sitjar en l’actualitat. Autor: Frederic Mayol
  • 6 de juliol de 1200: Guillem de Paba, senyor per matrimoni del Stallium (casa forta) de Montfullà i la seva esposa Alamanda, vengueren a Ramon Calvet el camp de Sang (Saug?) a la parròquia de Salt; a orient afrontava amb terres de Bernat de Sitjar i de Bernat Barrera, i a occident amb una feixa de Pere de Salt. (Pia Almoina, 5062, Montfullà 110. Arxiu Diocesà de Girona).
  • 17 de novembre de 1233: Bertran de Salt i Deuslofeu el seu germà, venen a Guillem Archimballo de Palau, aquell quadre de terra  íntegre que es troba en el pla de Salt, al lloc anomenat Valbera, en alou de l’església de Girona, el qual afronta a l’est amb l’honor d’Andreu Colomer, a l’oest amb l’honor de Pere Esteve i al nord amb un altre honor dels venedors i amb l’honor de Pere Mut, pel preu de 100 sous barcelonesos (88 sous la marca), salvant el dret de l’església de Girona. (Pab. des. llib. 2 Plec 4, n. 295. Arxiu de la Catedral de Girona).
  • 1 d’abril de 1234: Pere Mut (Muti) de Salt i la seva esposa i fills redimits de Guillem vescomte de Cabrera es fan homes propis de Guillem bisbe de Girona i successors. (N. 294. Arxiu de la Catedral de Girona).
  • 8 d’abril de 1252: Fra Berenguer bisbe de Girona defineix a Pere Mut de Salt, germà i marmessor de Nadal Mut, de dit lloc, difunt, tots els béns mobles i inmobles que dit Nadal tenia, exceptuats 320 sous barcelonesos que són mercaderis sobre el mar, que reté per a ell, i de les quals en podrien rebre el terç. (N. 298. Arxiu de la Catedral de Girona).
  • 1261: Guillem de Montgrí sagristà Major de la Seu de Girona, establí a P. de (ilegible), de Gironella del Pla, en tota la condomina prop del mas de Ramon Mascardell.
  • agost de 1261: Berenguer Llorenç de Salt i la seva esposa Guillema vengueren a Bernat de Salt, tresorer de la Seu de Girona, per franc alou, tota la bornam que P. Gener habitava amb la seva família, a la parròquia de Salt; la venda incloïa censos, usatges, agraris, lloismes, foriscapis, i també els homes i les dones que habitaven el petit mas i les seves redempcions. (Pia Almoina, 399, Vestuari de Salt, núm. 31. Arxiu Diocesà de Girona).
  • 17 d’agost de 1264: Berenguer Llorenç de Salt i Guillema la seva esposa venen a Bernat de Salt, tresorer de Girona i els seus en franc i lliure alou, el quadre de terra que tenen a la parròquia de Salt, al lloc anomenat “Quadre d’Ollina” que afronta per l’est amb el camp dels venedors de Colomer (Columbario), pel sud amb l’honor de Bernat de Vic, per l’oest amb l’honor de Ramon d’Escala, pel nord amb l’honor del mateix Ramon d’Escala. El preu de la venda són 400 sous melgoresos. (N. 306. Arxiu de la Catedral de Girona).
  • 9 de gener de 1265: Martorell de Salt heredita a Pere el seu fill en temps de les seves nupcies i li dóna entre vius el que té dret en raó de dot, per causa de les seves nupcies o per altra raó, llegat fet per Maria (mare de dit Pere) sobre la borda anomenada Ginera, que es tinguda per Bernat de Salt, canonge de Girona i les terres honors i possessions de dita borda, amb la condició que mentre visqui en continuï essent senyor i potent. En cas que hi haguessin discòrdies de convivència reté la meitat del predit i per millorament aquella peça de terra que pare i fill compraren a Maria Arbocera i al seu fill Jaume, a la parròquia de Sant Cugat de Salt. Reté també 10 sous de dita donació del que pogués fer les seves voluntats el dia de la seva mort, havent de pagar al fill la seva sepultura.          Maria de Mas Esteve de la parròquia de Sant Feliu de Paret Rufina amb consell i voluntat de Bernat Esteve el seu oncle i altres amics dóna en dot a Pere Martorell de Salt que prendra per marit 300 sous barcelonesos de moneda de tern. Pere amb consell i voluntat del seu pare i amics dóna “propter nuptias” a dita Maria altres 300 sous barcelonesos que obliga sobre la borda anomenada Ginera. (Carta partida per ABC. Arxiu de la Catedral de Girona).
  • 25 de setembre de 1265: Bernat de Vic ven a Arnau de Miniana, ardiaca d’Empordà de la Seu de Girona, dos masos, un d’ells habitat per Ferrer Esteve i l’altre per Berenguer Estrader, situats a la parròquia de Sant Cugat de Salt i dues feixes de terra en dita parròquia, l’una situada al lloc anomenat Perelló (parayon) i que afronta per l’est amb la via Monera, i per l’oest amb l’honor de Bernarda esposa de Pere Guerau, que fou Bernat de Locata; i una feixa al pla de Salt que afronta a l’est amb l’honor de Ramon d’Escala, pel sud amb l’honor de Santa Maria de la Seu i amb l’honor de Ramon d’Escala, per l’oest i nord amb l’honor de Berenguer Llorenç. A més li venen dues tasques dels esplets que rep sobre dues feixes de terra que tenen per a ell Guillem de Fallines barber i la seva esposa Tolosa, en la parròquia esmentada i tot el domini sobre les mateixes, i altres possessions que pugui tenir a la parròquia de Salt i de Sant Feliu de Girona o en altres llocs en raó de la donació que li féu Arnau Facher(?), amb entrades, sortides, homes, dones, censos, usos, agraris, placits, establiments, serveis, ademptrius, cugucies, eixorquies, intèsties, terços, lluismes, foriscapis, remences. El preu de la venda és de 2.000 sous de moneda de tern. Dita venda es fa salvant el domini de la pabordia de Desembre de la Seu de Girona. (N. 307. Arxiu de la Catedral de Girona).
  • 25 de maig de 1274: Ramon Avinyó, ardiaca de Girona i paborde del mes de Desembre i lloctinent de Pere bisbe de Girona, en aquell moment en la curia Romana, en nom propi i de dit bisbes, i el capítol de Girona, lloen, concedeixen, aproven i confirmen a Bernat Guillem i Pere de Banyoles, procuradors i administradors del Ferial de l’Església de Girona i successors, aquell honor que Arnau de Miniana difunt precentor de Girona va comprar de Bernat de Vic, situat a la parròquia de Salt i que dit precentor havia deixat al Ferial en testament per tal que se celebrés un aniversari conventual, segons ordinació del capítol de la Seu. Els qui siguin administardors del Ferial hauran de fer anualment dit aniversari conventual i els redits aplicats al Ferial. Se salva però el dret de la pabordia i pabordes als quals que hauran de prestar 3 porcs canonicals acostumats per Nadal del Senyor i els terços, lluïsmes i foriscapis ‘hauran de repartir la meitat pel paborde i l’altre pel Ferial.  
    Berenguer Guillem i Pere de Banyoles ho accepten i ho reben i prometen complir a Bernat Vilamarí marmesor de dit precentor i altres comarmesors de cumplir dit aniversari segons la manera establerta. (Plec 4 Pla de Girona. N. 308, n. 2. Arxiu de la Catedral de Girona).
  • 1275: primer esment del Mas Llorens
  • 26 de gener de 1285: a les illes del Ter apareixen documentats dos molins fariners. Maria Guascha de Salt dóna a Martí Citjar, fill de Ramon Andreu ciutadà de Girona i a Arnaleta la seva esposa, aquell capmas situat a la parròquia de Sant Cugat de Salt i que fou d’Arnau Facher difunt marit de dita Maria amb el ferragenal contiguu i el camp anomenat Folquer i amb les terres anomenades Illes (insulis) que són dues, davant dels molins de Caulers i una darrera els molins i altre al costat del riu Ter que afronta per l’est amb l’honor de Ramon de Raset, al sud amb el rec comtal, a l’oest i al nord amb el llit del Ter i amb la tercera part que rep en la dècima dels explets de dits honors excepte el camp Folquer. Afrontacions del mas i ferragenal: a l’est honor de Pere Mut, al sud amb l’honor de Jaume Barrarie (Barrera?) i Bernat de Citjar, a l’oest amb la via monera, al nord amb una de dites illes. El camp dit Folquer afronta: a l’est amb l’honor de l’església de Sant Feliu de Girona, pel sud amb l’honor de Pere de Camps, a l’oest amb la via, pel nord amb el camí públic. Salvant el dret dels senyors: això és de la església de Girona per la qual es tingut excepte dit camp Folquer, la qual rep 3 sous barcelonesos de tern de cens i de l’altar de Sant Miquel situat en dita església pel que es té dit camp i rep una tasca. (Trasllat del 26/1/1317. Pab. Des. Plech 4 del Pla de Girona N?. Arxiu de la Catedral de Girona).
  • 19 de gener de 1290: Ramon Guaresques, ciutadà de Girona, ven a Guillem d’Hospital moner del Mercadal de Girona i a Berenguera la seva esposa, aquell hort que té a Salt davant el molí de la Casa del Temple d’Aiguaviva i els casals i pou que es troben a migdia tinguts per la pabordia del mes de Desembre de l’església de Girona, el qual afronat per l’est amb l’hort d’Arnau Martorell de Salt i de Ramon Llorenç, pel sud amb la carraria pública, per l’oest amb la carraria pública que va al Molí de la casa de la Milicia del temple d’Aiguaviva, pel nord amb el rec dels Molins, venda que fa pel preu de 75 sous de moneda barcelonesa de tern (entre el preu de venda i terç), salvant el dret i domini de dita pabordia a la qual havien de donar un cens per Nadal d’un parell de capons. (Plec 4 del Pla de Girona N. 313. Arxiu de la Catedral de Girona).
  • 14 d’abril de 1290: Guillem de Queixà (Quexanis) clergue del capítol de Girona procurador de Ramon d’Avinyó ardiaca de la Selva, detentor de la pabordia de Desembre de la Seu de Girona per part de dit Ramon i successors firma, lloa i concedeix a Moisès i Refecte Ravaia, germans, jueus de Girona, aquella feixa de terra anomenada de Morrocs (Marrocs) que compraren a Pere Mut de Salt i la seva esposa Agnès per tal que la tinguin, salvant el dret de dita pabordia per la qual era tinguda i a la qual havien de donar dues tasques. Dita feixa afrontava per l’est amb la via, pel sud amb l’honor de l’Hospital Nou, per l’oest amb l’honor del monestir de Sant pere de Galligants i pel nord amb l’honor de Pere Mut. A més a més defineix i torna a ells i seus com a procurador de dit Ramon d’Avinyó el que ell o successor puguin demanar a ells o hereus d’Astruc Ravaia difunt, el seu pare en raó dels graris atrasats i en raó dels terços, lluïsmes i foriscapis fins al moment de dit lloament, procedents de la feixa damunt esmentada. per dit lloament confessa haver rebut 70 sous barcelonesos de tern.  (Plec 4 del Pla de Girona N. 314. Arxiu de la Catedral de Girona).
  • 28 de setembre de 1290: Pere Mut de Salt i Agnès la seva esposa venen i entreguen a Andreu Sunyer ciutadà de Girona la meitat pro-indivís que fou de Pere Mut, clergue difunt, oncle seu, d’aquella feixa anomenada Valbera (Vallbera) situada a la parròquia de Salt entre l’honor del comprador i de Bernat Rames, l’altra part de la qual és de Bartomeu Ribot, venda que fa pel preu de 30 sous Barcelonesos de tern, salvant el dret de la Pabordia del mes de Desembre de la Seu de Girona a la qual han de prestar dues tasques. (Arxiu de la Catedral de Girona).
  • 26 d’agost de 1293: Bartomeu Ribot, ciutadà de Girona, ven a Andreu Sunyer (Sunearii) ciutadà de Girona, la seva meitat d’aquella feixa de terra situada a la parròquia de Salt, al lloc anomenat Valbera (Vallbera) que era tinguda per la Pabordia del mes de Desembre de la Seu de Girona, l’altra part de la qual era ja del comprador. Dita freixa afronta a l’est, oest i nord amb l’honor del mas Mascardell i pel sud amb l’honor del mas “Gavelle”. El preu de la venda és de 55 sous barcelonesos. Aquesta es fa salvant el dret de dit pabordia. (Plec 4 del Pla de Girona N. 319. Arxiu de la Catedral de Girona).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s