Saltus / Salto / Salt

document100
Secció especial, document únic. Pergamí de l’any 833. Biblioteca-Arxiu Palau de Peralada

Segons el Nomenclàtor Oficial de Toponímia Major de Catalunya, el nom de Salt prové del llatí Saltus que significa pasturatge, bosc, salt. Però al mateix temps, saltus, designava un tipus de propietat senyorial de la terra documentat en època romana i es distingia per la seva extensió i perquè era regida per un procurator independent de l’autoritat municipal. Aquesta propietat normalment era destinada al pasturatge o la caça i la llei en permetia un arrendament de conreu per petites parcel·les.

Segons els historiadors Josep M. Nolla i Josep Clara, aquest és l’origen més probable del nom de la vila de Salt, que després derivà en Salto (segons documents dels segles IX i X), posteriorment en Saltu (documents a partir del segle XI) i finalment en Salt.

Hi ha, però, una teoria menys acceptada, que relaciona el nom de Salt com una derivació de Sale Alte, aigua que salta des de dalt, és a dir, que el nom de Salt es deuria als salts d’aigua que existien a la població relacionats amb els molins d’algunes mansions senyorials, doncs en un document del 1019 surt aquesta referència: des del terme del lloc anomenat Sale alte fins al Mercadal situat davant la ciutat de Girona. No obstant això, es considera poc probable que la designació sale alte pogués acabar esdevenint Salt, i més si tenim en compte que en documents anteriors ja es parla del poble de Salto.

Primer esment del nom de Salt

El primer document on es fa esment del nom de Salt és en un pergamí conservat a la Biblioteca-Arxiu Palau de Peralada. BAPP. Secció especial, document únic. Pergamí 120 x 130 mm. De data 21 de març del 833. Es tracta d’una compra-venda que, a més, és un dels primers pergamins de Catalunya amb un contracte privat i el més antic de les comarques gironines.

El·la i la seva muller, Leubilda, venen una peça de terra heretada de l’honor dels seus pares, i situada in vila qui dicitur Salto, prop del rec que ve de Matamoros, i amida 15 destres de llargada per 12 d’amplada. El comprador, Gaudila, en paga dos sous.

Transcripció feta pel Dr. Miquel Galobardes Vila:

[Crismó] In Dei [nomine], Ella et uxor mea Leubildes vinditores tibi Gaudila emtore, constamus tibi vindere debere de (…) et per hanc scriptura vindicionis nostre vindimus tibi in terriotiro gerundense in villa que dicitur Salto terrim iuris nostri quem habemus ex alaude parentorum nostrorum, et habet ipsa terra in longitudinem dextros XV et latitudinem dextro XII, et est ipsa terra de parte oriente in terra Ildemiro, et de parte occidente in terra Wistrulde, et parte circi in ipso rego qui venit de Matamaurus et discurrit inter curregs et Salto, et de meridie in terra de nos vinditores;

sic vindimus tibi ipsa terra iam dicta ab integre cum exio et regresio earum, et accepimus nos vinditores de te emtore precium solidos II, quod tu emtor nobis dedistis et nos vinditores de presente manibus nostris recepimus, nihil de ipso precio aput te emtore non remansit est anifestu iuris vestre habeatis et posideatis vel quoquomodo ex inde facere vel iudicare volueris infera vel inferam aut partique vestre;

quod si nos vinditores aut ullus homo qui contra hanc ista vendicio venerit ad inrumpendum, non hoc valeat vindicare set componat ipsa terra in duplo cum omni sua in melioracione et in antea ista vindicio firmis, stabilis permaneat omnique tempore.

Facta viidicione XII kalenda aprelis anno XX domino nostro Ludovico imperatore.

Sig + nu Ella; sig + num Leubildes, qui hanc vindicione fecimus et testes ad roborandum tradimus.

Sig + num Daco; sig + num Proculo; sig + num Sanço.

[Crismó] In Dei nomine Argemirus indignus presbiter qui hanc vindicione scripsi et (sig.) sub die et anno quod supra.

Traducció feta pel Dr. Josep Clara:

“En nom de Déu, El·la i la meva muller Leobilda venedors a tu Gaudila comprador, constem que hem de vendre’t (…) i per aquesta escriptura de la nostra venda et venem en el territori gironí, en la vila que s’anomena Salto una terra del nostre dret que tenim d’alou dels nostres pares, i aquesta terra té de llargada XV destres i d’amplada XII destres, i aquesta terra afronta per la part d’orient amb la terra d’Ildimir, i per la part d’occident amb la terra de Wistrulde, i per la part de cerç amb el rec que ve de Matamoros i discorre entre córrecs i Salt i a migdia amb terra de nosaltres venedors.

Així et venem íntegrament aquesta terra ja assenyalada i amb les seves sortida i entrada, i nosaltres venedors acceptem de tu comprador el preu de 2 sous, que tu comprador ens has donat i nosaltres venedors de present hem rebut a les nostres mans; no ha restat res del preu en poder de tu comprador; és manifest que tingueu i posseïu el dret de qualsevol manera voler fer o judicar com a part vostra.

Que si nosaltres venedors o algú vingués a interrompre contra aquesta venda no ho pugui reclamar, sinó que faci composició d’aquesta terra en doble amb tota la seva millora i que des d’ara aquesta venda sigui ferma i estable en tot temps.

Feta la venda el dia 12 de les calendes d’abril de l’any XX del nostre senyor Ludovico emperador.”

(si convertim la data medieval del dia 12 d’abril de l’any 20 del regnat de Ludovic I a una data del calendari gregorià, és el dia 21 de març del 833).

Bibliografia

  • Albert, Xavier. Burch, Josep. Salt. Quaderns de la Revista de Girona núm. 55. Monografies locals núm. 31. Diputació de Girona. Girona, 1994
  • Castells, Narcís. Colomer, M. Assumpció. Salt, documents per a la història. Ajuntament de Salt. Salt, 1998
  • Puig i Dalmau, Maria Rosa. Salt, un poble – una cultura. CCG Edicions. Girona, 2005
  • Golobardes Vila, Miquel. Els Remences dins el quadre de la pagesia catalana fins el segle XV. Edicions Biblioteca Palau de Peralada. Peralada, 1973