Hoc est translatum fideliter sumptum, Gerunde, die Tricesima mensis aprilis anno a Nativitate Domini Millesimo Quadringentesimo Nonagesimo segundo, a quadam carta pergamenea sive a quodam Regio privilegio per Serenissimam dominam Mariam, Dei gracia Reginam Aragonum, Sicilie, citra et ultra Farum, etc, locumtenentem generalem Serenissimi domini Regis, viri et domini sui carissimi, recolende memorie hominibus parrochie de Salt, satis prope Gerundam, concesso, Datum Perpiniani, quintadecima die januarii anno a Nativitate Domini Millessimo Quadringentesimo quadragesimo Nono regioque sigillo cum quibusdam cordulis crocei et virmilii coloris impendenti, nunch clausi et subsignati per honorabilem Jacobum de Villa, predicti domini Regis secretarii eiusquem autoritate notarii publici per totam ipsius terram et dominationem, cuisquidem regii privilegii tenor sequitur de verbo ad verbum sub hiis verbis: “Pateat Universis Quod Nos Maria, Dei gracia Regina Aragonum, Sicilie, citra et ultra Farum, Valencie, Iherusalem, Ungarie et Maioricarum, Sardinie et Corsice, Comitissa Barchinone, ducissa Athenarum et Neopatrie, ac etiam Comitissa Rossilionis et Ceritanie, locumtenens generalis Serenissimi domini regis, viri et domini mei carissimi, dignum et congruum arbitramur ut iiqui ad suave dominium dicti domini regis cuius vices gerimus in hac parte non sine magnis ipsorum laboribus et expensis reduci cupiunt seu reducti sunt debite retributionis gratiam assequamur. Idcirco ad memoriam reducentes qualiter homines parrochie de Salt, satis prope Gerundam constructe, a posse et manibus illorum quibus certo titulo superioribus diebus alinienati fuerant comuniter redimere sonantur, cuius redemtionis ac luytionis pretextu varia et quasi insuportabilia onera eos inde opportet. Nosquem afectione nin modica per optemus ut homines ipsi a dictos omnibus liberentur et deo dante opulenter ex inde vineat et suscipiant incrementum propterea non nulla Capitula pro ipsorum hominum parte coram excellenciam nostra oblata quibus certe per nos facte sunt responsiones concedere et approbare decreuimus sub forma sequenti: Molt alta e molt excel·lent senyora, a vostra altea humilment supliquem los homens de la parròquia de Salt, prop la ciutat de Gerona, desijants sots la dolça e suau senyoria del Senyor Rey e vostra tornar, que la parròquia de Salt, feta la luyció de aquella, sia unida a la Corona reyal e Regne de Aragó indivisiblament, e de (…) nos puxa dequiavant separar, ni per venda ni per empenyorament, ni per donació, ni altra alienació, ni altra qualsevol contracte, ni ab testament, ni ab altra última voluntat, ni en altra qualsevol manera, directament ni indirecta, que tostemps sia membra indivisit de la Corona Reyal. E si per ventura, çò que Deus no vulla, se fehia algun contracte o provissió en contrari, que aquell ni aquella no valga, ans ara per lavors sia nulla e hagut per no fet. E si algun o alguns en vigor, de qualsevol contractes o provisions en contrari fets o fetes, o per altra via se ffaria de pendre possessió de la dita parròchia o juridictió de aquella, o fer algunes contradictions en contrari, que los homens de la dita parròchia qui ara son o per temps seran, los puguen resistir e contradir, ab armes e sens armes, e offendre, e injuriar, e dampnificar, e matar, sens incorriment de alguna pena. E que lo senyor Rey, ni la Senyora Reyna, ni lurs officials qui ara son o per temps seran, nols ne puguen inquirir, ne demanar, ni punir, ans lo senyor Rey, ara per lavors e lavors per ara, los ho perdona els ho remet graciosament, plau a la senyora Reyna. Item, que dequiavant la universitat de la dita perròquia, cascun trienni e totes vegades que sera necessari, puguen elegir tres homens, habitants del dit terme, qui han acostumat de paguar e de contribuir en los negocis comuns de la dita perròquia, que lo hun de aquells tres, ço és aquell qui serà elegit per lo vostre batle general o per son loctinent, sia batle de la dita parròquia, exercint en aquella tota iuredictió civil. E puxa donar guiatges pusque no sien bandejats dins lo dit terme. E que lo dit batle puxa senyar les peses o mesures, e regonèxer pesades, e punir aquell o aquells qui frau hi faran, e negú noy puxa entrar per fer lo dit exercici. E que lo dit batle general o son loctinent haia admetre per batle lo hun de aquells tres qui seran stats elegits per la dita universitat. E que lo jutge de la ciutat de Gerona haia a dar e prestar consell al dit batle del dit terme totes vegades que el demanarà, e sia jutge del dit terme, aximatex que los dits officials de Gerona puxen veure e punir en tots crims, çò és, a saber en totes naffres, e morts, e mutilació de membres, axí com en los altres lochs de la dita vegaria. E los altres actes haia a fer lo batle del dit terme, e que lo batle sia tengut de prestar caució ydonea e asegurar taula, en poder del vaguer o Sotsveguer, o del jutge de la Ciutat de Gerona, plau a la Senyora Reyna. Item, que lo dit batle de la dita parròquia, o los obrers, en absència e deffalliment del dit batle, puxen elegir hun saig o dos, totes vegades que es voldrà, per exercir totes coses necessàries en lo dit terme, e que los dits saigs o missatges sien de la Cort Reyal de Gerona, pero que nengun ni nenguns noy puxen exercir los actes de la dita Cort, sinó aquell o aquells qui seran stats elegits per lo dit batle, plau a la senyora Reyna. Item, que puxen tenir carniceria, una o dos, e vendra aquí tantes carns, aforades per lo dit batle ab hun dels obrers del dit terme, o per dos obrers en absència o defalliment del dit batle, aximatex que puxen tenir hostal o hostals, e vendra aquí pa e vi, palla e civada, e totes coses necessàries, pero que lo pa, el vi e la civada, haia ésser aforat per lo dit batle ab hun dels obrers, o per los dits obrers en absencia del dit batle, pero que no puxen vendra a més for que a Gerona, e que negú noy puxa tenir hostal, ni hostals, ni carniceria, sino aquell o aquells que la dita universitat volrà, a cens de cinch sous annuals, e sia senyor directa de les carniceries lo Senyor Rey, plau a la Senyora Reyna. Item, que totes les ylles o aigualegs navals ques pertanguen al Senyor Rey dins lo dit terme o iuredictió, sien comunes per tots los parroquians o habitants de la dita parròquia, havent-hi quescú son empriu de lenyar, e de pasturar, e cassar, e altres negocis fer, segons han acostumat tot temps, a cens de cinch sous annuals, e sia senyor directe lo Senyor Rey, plau a la Senyora Reyna. Item, que la dita universitat puxa tenir fira assegurada o mercat una jornada l’any, e, al cap de vuyt jorns, rerafira de un dia. E que aquells qui iran o vindran, e stant en la fira, sien guiats axí com es acustumat de les altres fires, però que no lay puxen tenir en jornada que haia fira en Gerona ni en altra loch dins la veguaria, plau a la senyora Reyna. Item, que tots aquells qui son e seran terratinents dins lo terme de la dita parròquia, haien e sien tenguts contribuir ab la dita universitat en paguar en tots delmes e altres qualsevol drets imposats per causa de la luyció fahedora de la dita parròquia, iuxta la vàlua dels […] ques culliran en lo dit terme. E en açò puxen esser tellats o tatxats per la dita [universitat] […] sana part de aquella, plau a la senyora Reyna”.[…] cunctis temporibus iuxta responsiones eisdem per nos factas domini in ipsis contenta, laudamus, approbamus, concedimus, hac vestri huius privilegii presidio ro[boramus]. Mandantes per hanc eandem gerenti vices Gubernatoris in Cathalonia, necnon vicario Gerunde, ceterisque officialibus Regiis ad quos spectet, presentibus et futuris, et locatus eorumdem quatenus huius iuramentum concessionem et approbacionem hac cuncta alia superius contenta et specificata teneant firmiter et observent hac per quospiam faciant inviolabiliter observarii et non contraveniant seu aliquam contravenire permitant aliqua ratione seu causa pro quanto gratiam dicti domini Regis et nostram cartam havent penamque Duorum Mille florenorum auri, Regio applicandorum errario cupiunt non subire. In cum et testimonium presentem fieri iussimus, regio sigillo impendenti munitam. Datum Perpiniani, quintadecima die Januarii anno a Nativitate Domini Millesimo quadringentesimo Quadragesimo Nono Regnique dicti domini Regis Sicilie, citra Farum, anno quintodecimo, aliorum Regnorum anno Tricesimoquarto. Signum + Marie Dei gratia Regine Aragonum, Sicilie, citra et ultra Farum, Valencie, Iherusalem, Ungarie, Maioricarum, Sardine et Corcise, Comittisse Barchinone, Ducisse Athenarum et Neopatrie, ac etiam Comittisse Rossellionis et Ceritanie, locumtenentis generalis Serenissimi domini Regis, viri et domini nostri carissimi, la Reyna. Testes sunt Guillermus, Elnensis Episcopus, frater Guillermus Sanctarum Crucum, frater Bernardus Rivipullorum, monasteriorum abbates, Arnaldus Rogerii Pallariensis et Joannes Montanearum, de Prades, comites. Signum+ mei Jacobi de Villa, predicti domini Regis Secretarii, eiusque auctoritate notarii publici per totam ipsius terram et dominationem, qui predicta mandato dicte domine Regine locumtenentis generalis predicte scribi feci et clausi, cum rasis et correctis in lineis XVIII ubi corrigitur: parròquia, e los obres en absència e defalliment del dit batle, puxen elegir un saig o dos totes vegades ques volran per exercir. XVIIII: del dit terme o per dos obres en absencia o defalliment. XX: del dit batle aximatex que puxen tenir hostals, et alibi in eadem linea, per lo dit batle, ab un dels obres, o per los dits obres en absència del dit batle, però que no. XXII: lonch. XXIII: Gerona, et XXVII: privilegi. Vidit Thesaurarius generalis. Vidit Thomas Mieres, advocatus fisci Domina Regina, Martinum Jacobi, de Villa, visum thesaurarium generalem et Thomas Mieres, fisci advocatum. In diversorum locumtenens, XXV.
Eg+o Narcissus Cotxa, notarius publicus, auctoritate Regia substitutus ab herede Jacobi de Campolongo, quondam, publico civitatis, baiulie et vicarie Gerunde suarumque pertinentiarum notario, huic translato pro teste me subscribo.
Eg+o Nicolaus Rocha, notarius publicus, Regia auctoritate substitutus ab herede Jacobi de Campolongo, quondam, publico civitatis, baiulie et vicarie Gerunde suarumque pertinentiarum notario. Testis.
Eg+o Jacobus de Pulcrosolano, notarius publicus, Regia auctoritate substitutus ab herede Jacobi de Campolongo, quondam, publico Civitatis, Baiulie et Vicarie Gerunde suarumque pertinentiarum notario, huius translatum a dicto suo originali fideliter sumptum comprobatumque, modi cum eodem et dictorum connotariorum meorum subcriptoribus et roboratum scripsi et clausi, cum raso et correcto in linia XVII, ubi legitur: del dit terme.
Arxiu Municipal de Salt 
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.