Segle XII

AMS-AIAS 758. El Pla de Salt. Col·lecció Salt, imatges d'època (1900-1920). Autor desconegut — AMS-AIAS 758. El Pla de Salt. Col·lecció Salt, imatges d’època (1900-1920). Autor desconegut

28 de novembre de 1100: Gausfred, fill de la difunta Ermengarda, jura fidelitat a son germà Bernat i li promet mantenir les evacuacions i definicions donades, a més d’ajudar-lo a defensar els seus drets. (Cartoral de Carlemany, p. 235. Arxiu Diocesà de Girona).
12 de novembre de 1137: Berenguer, cabiscol, ordena el sacramental del testament de Pere Ameli, que es jurat sobre l’altar de Santa Anastàsia de la Seu. Fa marmessors al bisbe Berenguer Dalmau de Peratallada, a Berenguer cabiscol, cunyat seu, i a Arnau nebot seu. Llega a la Seu un camp situat a la vila de Salt; l’alou de Vilarroja i altres béns. (V. Núm. 2. Arxiu de la Catedral de Girona).
30 de maig de 1147: Bernat, fill de Bernat de Vilademany, la seva mare Agnès i els seus germans Ramon i Ramon, donen a la Canonja l’alou que el seu pare llegà a dita institució. L’alou consta dels mas Avellaneda, l’alou de Sant Cugat de Salt i els masos Molas i Carbonell d’Aiguaviva. (V. Núm. 2. Arxiu de la Catedral de Girona).
17 de juny de 1164: Alfons I, primer comte de Barcelona i rei d’Aragó, signa un conveni amb Estrader sobre el molí draper que aquest està construint a Salt. (Liber Feudorum Maior, 396. Arxiu de la Corona d’Aragó).
20 de novembre de 1165: Bruneta llega, en el seu testament, a favor de la Seu, un camp situat a Salt, unes cases sobre la muralla; a l’altar de Sant Miquel de la mateixa Seu, un Mas de Salt, i també altres béns situats a Vilarroja i a Pedret. Fa marmessors al Bisbe Guillem de Peratallada, a Guillem cabiscol, a Arnau ardiaca de Rabós, a Pere de Terri i a Gaufred. (Arm. canonja Pl. 5 nº 6. Arxiu de la Catedral de Girona).
1166: la forma Saltu és la que preval en tota la documentació a partir del s. XII.
26 de març de 1176: Primer esment de la via monera o camí Moliner: “DONACIÓ d’Arnau de Fornells a favor de Berenguer de Citjar, de l’alou que té a la parròquia de Sant Cugat de Salt: un hort anomenat “del paradís” i un quadre de terra. El quadre afronta a l’est i al nord amb l’alou de Sant Feliu de Girona; al sud i a l’oest amb “el camí moliner”. La donació es fa a canvi de protecció i manteniment contra tothom, excepte Sant Pere de Galligants i el senyor Rei.” (Núm. 67 (407). Arxiu de la Catedral de Girona).
25 de febrer de 1177: Gaufred d’Esterria dóna a Andreu Guifred el Mas de Salt que habità Berenguer Folquer difunt. Es alou de l’altar de Sant Miquel de la seu. Pagarà anualment 2 “copes” d’oli, per Sant Andreu. (Arxiu de la Catedral de Girona).
1182: “(…) in molendinis de Saltu (Llibre Verd. Arxiu de la Catedral de Girona).
7 de maig de 1186: Els esposos Berenguer de Solar i Dolça, amb els seus fills Arnau i Pere, defineixen a Bernat de Vila i esposa una peça de terra, en franc alou, que es troba a Sant Menna de Vilablareix (Villa blesis), en el lloc anomenat Marroc en compensació d’un camp que han rebut en el terme de Salt. Faran cens de dues parelles de capons, un xai per la pentacosta i una oca. (Pab. de desembre, núm. 11. Arxiu de la Catedral de Girona).
1188: Document de venda de cases, terres, vinyes, molins i monars existents a la parròquia de Salt. (Cartoral de Carlemany, p. 235. Arxiu Diocesà de Girona).
16 d’abril de 1196: Arnau Guifred dóna a l’altar de Sant Miquel de la Seu i al seu procurador el canonge Egidi, tota la tasca de l’alou que té dit altar sobre el Mas que fou de Berenguer Fulquer. (Núm. 29. Arxiu de la Catedral de Girona).
1196: Saurina, vídua de Joan de Riera, amb els seus fills Guillem, Maria i Ermessenda, empesos per la fam cediren el mas de Riera i tot el seu honor a Vilablareix, Salt i Montfullà, dins el domini de Sant Daniel de Girona, al seu cunyat Ramon de Riera i família. A canvi de la cessió, feta amb el consell i voluntat dels senyors, Saurina havia de rebre aliment i vestit mentre visqués, amb un enterra ment digne quan morís: el fill Guillem aliment i vestit de per vida, el mestratge en un ofici que li ensenyaria el seu oncle, i 50 sous quan marxés del mas per l’herència; les filles, Maria i Ermessenda, 30 sous la primera i vestit i aliment, fins que es casés, la segona. Tots quatre es comprometien a ser útils al mas Riera mentre hi visquessin. (Pergamí 53. Arxiu del Monestir de Sant Daniel).