Marta Font i Soler-Matas

2512
Marta Font el dia del lliurament del Premi 3 de març de l’any 1995

Marta Font i Soler-Matas, nascuda el 25 d’abril de 1938, ha estat una de les persones més populars de Salt. Encara que no la coneguessis personalment, el seu estil bohemi, característic i personal la feia present entre tots els saltencs, i més encara quan la veies darrera del volant del seu 850 verd. Tot un referent.

La seva relació amb el món de l’art li venia de família, doncs el seu avi era artesà i el seu pare pintava i va treballar el dibuix lineal. Ella, de ben petita va començar a pintar en estones lliures fins que va decidir dedicar-s’hi i va anar a fer classes amb en Ramon Mª Carrera, i després a estudiar belles arts a Girona i a Barcelona on es va especialitzar en artesania. Dedicada professionalment a la pintura, va tocar tot tipus d’artesania: macramé, estampat en seda natural, pintura de roba i porcellana, ceràmica sense torn esgrafiada, entapissat de cadires i decoració de mobles, enquadernacions, repujat de cuiro, pirografiat, grafiat a linòleum, pintura de figures de guix amb pols de marbre, vitralls falsos, fundes de llibres, quadres repujats, cistelleria, fusta cremada, ninots de drap, fil de plata… El seu món era la defensa de l’artesania perquè això era ella: una artesana i una artista.

Pictòricament tocava totes les tècniques, no tenia preferències, tot i que li agradava l’aquarel·la. Els seus temes, igual que les tècniques, eren diversos: des de paisatges a persones, flors, nens o joguines, també, sobretot, els carrers de Salt, d’aquell Salt del passat que ja no existia.

En la seva vida, com en la seva obra, va intentar ser lliure, que res limités la seva creativitat artística, per això impartia classes a casa seva en lloc d’una acadèmia, per no seguir una programació i que cada alumne s’expressés en les tècniques i temes en que es trobés més còmode.

Havia fet múltiples exposicions, moltes a la Casa de Cultura de Les Bernardes de Salt, al costat dels seus alumnes, com la que va fer el novembre de 1988 visitada per més d’un miler de persones. I l’any 1995 va rebre el Premi Tres de març, la màxima distinció de l’Ajuntament de Salt, per “la seva tasca de dinamització artística al poble i la seva voluntat col·laboradora i de participació en les activitats comunitàries del municipi”.

Una de les seves darreres aparicions públiques va ser de la mà del fotògraf Martí Artalejo que la va retratar el març per al seu projecte: Salt, pas a pas.

En l’actualitat tenia intenció de preparar-ne una altra que s’havia d’inaugurar el proper any 2013, també a Les Bernardes.

Marta Font i Soler-Matas, va morir a Salt el dia 18 de desembre a l’edat de 74 anys.

Anuncis

One thought on “Marta Font i Soler-Matas

  1. La Marta era un personatge peculiar. Jo la vaig tractar poc, però em va marcar. Em va fer veure l’art i l’artesania d’una manera nova i diferent. Sobretot quan la veies que disfrutava tan, que aquest món era la seva gran passió i que no va decaure mai, malgrat la seva malaltia. Marta, descansa en pau. No t’oblidarem!!!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s