Salvador Sunyer i Aimeric

2369.jpg
Salvador Sunyer i Aimeric. Ref. 2369 Arxiu Municipal de Salt

Salvador Sunyer i Aimeric va néixer l’1 de febrer de 1924 a l’antic carrer de la Séquia de Salt. És el fill gran de Jaume, manobre i Elionor, treballadora de la secció dels trossos de la fàbrica Coma Cros.

Va estudiar al col·legi dels Germans de Sant Joan Baptista de la Salle i més tard a les Escoles Públiques, però amb l’esclat de la Guerra Civil, quan tenia 13 anys, es posa a treballar a la farmàcia Ribes i després a la Simon, totes dues de Girona. Tot i això, no deixa de tenir inquietuds intel·lectuals i s’anirà formant de forma autodidacta al mateix temps que enceta la seva activitat literària.

Entre 1940 i 1955 forma part de moviments com Acció Catòlica i El Casal de l’Alegria i col·labora en revistes de Barcelona i Madrid. També és el moment que publica els seus primers escrits i guanyar alguns premis literaris en diversos certàmens i Jocs Florals.

El 8 d’octubre de 1956 es casa amb Carme Bover, bibliotecària de Salt, i tenen cinc fills. El casament, però, no li va impedir d’entrar en el món del teatre i al 1959 dirigir l’Agrupació Estil dins el Patronat Parroquial Saltenc, i el 1967 ser un dels fundadors del Grup d’Expressió la Pastera, també vinculat al teatre.

El 1964 va obtenir el Certificat Elemental de Llengua Catalana de la Junta Assessora d’Ensenyament de Català i un any després el Grau Superior. Immediatament comença a donar classes de català, primer a casa seva, després a Anglès, Salt i altres poblacions.

L’any 1977, amb l’arribada de la democràcia, va ser elegit Senador independent dins del Grup Parlamentari Entesa dels Catalans (GPEDC), càrrec que ocupà fins al 1979 en que va passar a ser diputat al Parlament de Catalunya fins el 1984, també com a independent, però presentat dins la candidatura del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC).

Amb la segregació de Salt del municipi de Girona l’any 1983, es crea una comissió gestora de la qual ell en va ser el president i després escollit com el primer alcalde de Salt de la democràcia fins el 1991 en que es va retirar de la política activa.

La jubilació li va permetre reprendre més intensament la seva carrera literària i escriu els textos teatrals de la Passió i els Pastorets a Salt, a lletra per a una cantata, diverses obres poètiques i una autobiografia.

Entre els premis i reconeixements rebuts destaquen el Premi de la Normalització Lingüística de l’ADAC (1987); Fill Predilecte de Salt i Cronista Oficial de la Vila (1992); Creu de Sant Jordi (1994); Menció Personal al premi “Aramon i Serra a la Lleialtat Lingüística” (1995); Concurs Literari Francesc Candel de Barcelona (1998); premi “Mestres 68”, el II Premi Personal de Normalització Lingüística de l’ADAC i el Mosca Especial del Jurat atorgada pel Col·legi de Periodistes de la demarcació de Girona, (2002); Trobada Literària de Flaçà (2005); Mestre en Gai Saber dels Jocs Florals de Calella (2012); Any Sunyer a Salt en motiu del seu 90è aniversari (2014); etc.

De les seves obres en destaquen Cítara virgen (1952); Cordada d’hores (1952); Yo, gárgola (1953); Llibre de coneixences (1995); Roser d’Hivern (1997); Jesús, el Natzaré (2003); El mirall i les ombres (2005); L’altre llibre de les bèsties (2009); Sonets de sotavent (2009); l’autobiografia A la vora del camí (2011); Les deixes del Reremús (2012); Som un vidre trencat (Poemes per a la independència) (2013); Flors, Violes i Englantines (2015).

Salvador Sunyer i Aimeric va morir als 93 anys el 9 de juny de 2017.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s